Les preguntes a l’antic conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha reforçat el posicionament ja ofert pel bancari durant totes les sessions prèvies de la vista en relació amb les mesures de control que es van fer sobre l’operativa de Pallardó, i dels moviments de diners en efectiu, que responien “a un cicle comercial” que BPA tenia del tot acreditat. Que hi hagués transferències molt assídues cap a la Xina responia al fet que Pallardó “estava constantment pagant factures” per la mercaderia que adquiria.
Miquel ha remarcat que el sistema d’intercanvi d’efectiu que es feia amb Pallardó també es feia amb altres empresaris i alhora que, d’una manera o altra, era una manera d’operar habitual en tota la plaça financera andorrana. De fet, ha explicat l’ex-CEO de BPA, a preguntes d’alguns dels defensors, la llibreta les anotacions de la qual haurien estat un element essencial per motivar la seva detenció, també reflectia intercanvis on participaven gestors d’altres bancs del Principat.
L’ex-CEO de l’entitat intervinguda refuta que els processats i el banc formessin cap associació il·lícita: BPA “era un banc organitzat empresarialment, no pas organitzat per delinquir”
El principal processat en la causa general del ‘cas BPA’ ha explicat que Andbank fins i tot abans que BPA i MoraBanc de manera coetània havien realitzat la mateixa operativa amb Pallardó. I havien fet intercanvis com reflectiria la llibreta esmentada. Traslladat a l’empresari xinès Gao Ping -que ha quedat clar que mai no va ser client de BPA-, van ser molts els bancs de tot el món que participaven dels moviments dineraris al tomb de qui a partir del 2012 seria el principal implicat en la denominada ‘Operació Emperador’.
Cap banc ni que hagi treballat amb Pallardó ni amb Gao Ping, ni al Principat ni arreu, no ha tingut cap mena de problema de rellevància penal. En tot cas i puntualment, alguna sanció pecuniària de naturalesa administrativa. Quan a Miquel se li ha demanat si coneixia algun directiu bancari o treballador que hagués estat jutjat per les operatives de Pallardó, Gao Ping o altres empresaris que es movien al seu voltant, l’ex-CEO de BPA ha respost que “cap”. I quan se li ha demanat com pot ser que només siguin els treballadors del banc andorrà els que s’han vist detinguts -en el cas de Miquel- o ara asseguts a la banqueta dels acusats, Miquel ha respost amb un: “No li sabria dir.”
I seguidament ha exposat que “és del tot evident que hi ha països com Suïssa, que tenint una legislació en allò bàsic molt similar a la d’Andorra almenys en aquell moment, han entès que les seves entitats no pretenien participar de cap delicte sinó que acollien capital vinculat a la defraudació a la hisenda d’un país tercer”. Durant tot el primer tram de la sessió d’aquest dilluns s’ha deixat clar que l’activitat comercial de Pallardó -i fins i tot, pel que va transcendir a la premsa al seu dia de Gao Ping- era real i molt voluminosa. I que en tot cas, el que aquests empresaris feien era defraudar al fisc espanyol.
Però, en tot cas i com Miquel i BPA han mantingut sempre, els controls que es feien eren els pertinents i, alhora, el seguiment de l’operativa de Pallardó era transparent i deixava “una traçabilitat ineludible”. L’ex-CEO de BPA, que en alguns passatges de la jornada ha recordat les hores prèvies a la intervenció del banc i, també, el moment de la seva detenció, ha afirmat sense embuts que BPA era una entitat organitzada, però no pas organitzada de forma il·lícita. “Era un banc organitzat empresarialment, no pas organitzat per delinquir”, ha afirmat Miquel a preguntes dels advocats defensors.