Mentre alguns arriben per poder formar part dels actes més tradicionals de la festivitat, els més matiners ja comencen a enfilar carretera avall després d’una bona caminada. “Hem sortit a les sis del matí d’Encamp”, ens explica una veïna mentre baixa. Cada any va fins a Meritxell caminant. Una ruta que fa sovint, però que en un dia com avui té un sentiment especial. I és que Meritxell no només és una celebració de la patrona, sinó també un moment de retrobament entre amics, familiars i coneguts que potser feia molt de temps que no es trobaven.

“Hem sortit sobre les vuit, xino-xano, i ara a gaudir i passar aquest dia”, explica la Sílvia. És el tercer any que puja a Meritxell pel dia de la patrona i, tot i que viu a Escaldes, ha començat la seva ruta a Encamp. L’objectiu és passar el matí amb amics i família: “Hi ha molta gent que fa anys que no veus i et trobes aquí amb ells. I després de passar aquí al matí, estarem amb família per acabar de passar el dia de Meritxell”.

I hi ha qui arriba caminant des de més lluny. Un dels assistents ho ha fet des de la Cortinada: “Vinc cada any a Meritxell. És una tradició familiar i nacional, i és una cosa que passa de generació en generació”. Per a ell, caminar fins al santuari és també un moment de reflexió: “Estem molt contents de poder estar aquí un any més i amb el propòsit, cada any, de poder-hi ser i poder pensar en coses durant el camí”.

Aquest any, a més, la celebració té un component especial. El Santuari de Meritxell commemora el 50è aniversari de la seva reconstrucció, una efemèride que ha servit també per mirar enrere i recordar com vivien aquesta jornada les generacions anteriors. “Just ara ho parlàvem, que els nostres avantpassats es reunien aquí dinant. Els avis i àvies preparaven els menjars i compartien aquests moments i trobades”.

Els temps han canviat, però la trobada continua: “Tota aquesta Andorra també és molt interessant de tornar-la a retrobar, amb una versió més actual, però si més no, el contacte i el retrobament entre tots és el que realment ens mou a tots”.

I mentre les hores avancen, l’ambient va canviant. El santuari s’omple. Els busos continuen descarregant passatgers i els grups de caminants no deixen d’arribar. Alguns busquen un lloc per descansar mentre van arribant les autoritats. Primer, les andorranes: els síndics, el cap de Govern, ministres, consellers i cònsols. Després arriba el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, en aquesta ocasió acompanyat de Piero Pioppo, nunci apostòlic de la Santa Seu per a Espanya i Andorra, i els assistents comencen a asseure’s. Molts ho fan a l’interior, per escoltar la missa. Molts més, a l’exterior, la segueixen a través d’una gran pantalla i dels altaveus col·locats fora del claustre.

I després de la missa arriba un altre dels moments tradicionals de la diada: la ballada de sardanes. Quan la música comença a sonar, la jornada entra en la seva recta final. Alguns encara allarguen la trobada, d’altres emprenen el camí de tornada i molts aprofiten els últims moments per compartir taula, converses i records sobre el dia de Meritxell.