Un bon exemple l’ha posat el representant espanyol en la taula rodona, a la qual, per cert, hi ha assistit el secretari d’Estat de Justícia i Interior, Joan Leon. L’ex magistrat Pascual Ortuño ha explicat que la llei al seu país data del 2012. per tant, de fa ja gairebé 14. I, malgrat això, en tot el 2024 el nombre de mediacions va ser forçar reduït. Tot just 1.500. Per això, ha apuntat que “potser es pot parlar d’un fracàs”.
I quins serien els motius d’aquests mals resultats? Per què costa tant impulsar la mediació? Doncs, al seu entendre, un problema de tradició, en un país “hereu del sistema napoleònic de Justícia, burocràtic i autoritari” que “reserva a una mena de sacerdots, els jutges, la capacitat de resoldre problemes”. En aquest sentit, Ortuño ha deixat clar que al país veí del sud hi ha una forta resistència per part dels mateixos advocats. “N’hi ha 240.000 que no han estudiat mai negociació i no és fàcil fer-los canviar del dia a l’endemà”, ha apuntat. Els darrers temps, ha indicat, hi ha hagut canvis legals davant del qual part del col·lectiu manté encara una forta resistència.
L’expert italià ha advocat per “explicar, explicar i explicar” les virtuts de la fórmula, però sempre “amb coordinació entre tots els actors que volen promoure aquesta cultura” i “marcant-se uns objectius clars” per evitar “la frustració” que pot arribar “si les expectatives que ens posem són massa llargs”
Una situació similar s’ha viscut a Itàlia, segons ha explicat el mediador Simone Ceresa, intervenint per videoconferència. També els primers anys d’aplicació del sistema van ser complicats. “També hi havia molta residència”, ha afirmat. La situació ha evolucionat arran dels canvis legals introduïts el 2017 i el 2022, tot posant la mediació “com a condició d’admissió de procedibilitat”.
És a dir, no s’accepta una acció judicial si prèviament no hi ha un primer intent pròpiament dit de mediació -canvi similar al que s’ha instaurat més recentment a Espanya-. “Això ja ens dona més espais per poder entrar al contingut i atrapar l’atenció de les parts”. Ara, ha assegurat Ceresa, “la resistència dels advocats, a poc a poc, es va superant”. Així doncs, “s’està produint un canvi en la cultura”.
Des de França, també s’admet que el procés no és senzill. En aquest cas, ho ha explicat Antoine Haran, expert comptable i mediador. Tot i això, afirma que s’ha convertit ja en un element més del paisatge econòmic i judicial”, gràcies al fet que “el codi de procediment civil dona la possibilitat de passar per aquest acte previ de mediació o conciliació”.
En aquest sentit, ha destacat que, ara mateix, els principals usuaris del sistema són empreses a l’hora de resoldre els seus conflictes. Un punt a favor per a elles, remarca Haran, és el fet que durant tot el procés es pugui garantir “confidencialitat”.
Vista aquesta realitat, la pregunta clara és com es poden vèncer aquestes resistències. Per a l’expert espanyo, un aspecte clau és que “la gent, quan té un problema de debò, va a un advocat. Si jo soc advocat i no sé de què va la mediació, difícilment dirigiré al client cap a aquesta via”, ha destacat. Per tant, quina solució hi ha? Al seu entendre, toca que aquesta fórmula es comenci a estudiar ja també a les facultats de dret, una situació que, almenys a Espanya, encara no és generalitzada.
“Explicant, explicant i explicant”. Aquesta és la solució, segons ha comentat el mediador italià. Ceresa ha advocat per “una coordinació entre tots els actors que volen promoure aquesta cultura” sempre “marcant-se uns objectius clars”, per evitar “la frustració” que pot arribar “si les expectatives que ens posem són massa llargs”. Cal ser, ha advertit, “realistes”.
Per tant, ha quedat clar, a l’estranger també cal encara picar molta pedra per aconseguir que aquesta fórmula tingui més acceptació. Una situació que també es repeteix a Andorra, com ha reconegut el conductor de la taula rodona i responsable de l’Associació de Mediadors, Ramon Tena. “No acaba d’arrencar”, ha admès. I això, com ha quedat clar, també en un context en què molts àmbits judicials pateixen importants col·lapses.