‘Malahierba’ comptava amb un salari, euros amunt euros avall, de 3.500 euros per estar a la línia vermella, la de més risc. La remuneració no es complia però, sobretot, el que li va fer fer marxa enrere va ser que havia d’adquirir des de l’armilla antibales al casc de protecció i altres elements. Pel cap baix 1.500 euros que va decidir que de cap de les maneres no volia pagar. I menys quan va veure que suposats soldats brasilers -els ucraïnesos estan tibant molt de llatinoamericans i militars de l’Amèrica del Sud-, que ja sabien de què anava la pel·lícula, apareixien abillats amb proteccions d’Airsoft -les aptes per fer front a les pistoles d’aire comprimit o poc més- per anar a combatre els russos.
Veient el panorama, Gonçalves va decidir girar cua, tornar cap a Varsòvia en bus com finalment havia anat de la capital de Polònia fins a la ucraïnesa, i des de la ciutat polonesa gestionar un vol fins a Barcelona, assegura, amb la seva agència de viatges andorrana de confiança. El contracte definitiu amb els ucraïnesos no el va arribar a firmar pas. I el document d’acceptació que és el que el propi ‘Malahierba’ va facilitar, assegura que conté una numeració que no es correspon, ep, això diu ell, a cap número de passaport, ni andorrà ni portuguès, si no a una numeració com a militar.
En fi, que dilluns va tornar a arribar a Andorra, que si havia discutit o no amb la dona, que parella assegura que continua sent i de discussions més o menys en té tothom -sempre en la versió de Gonçalves-, ningú n’ha de fer res. I hauria estat a través de la dona que una coneguda li va oferir gestionar, durant el viatge de tornada, una perruqueria, una barberia, que no rutllava a l’avinguda del Pessebre d’Escaldes. “Va ser un cop de sort” i “com que els contactes de clients a l’agenda ja els tenia” va decidir afrontar el projecte. Des d’aquest dimarts. Deixa clar que és com a assalariat. Res de propietat. Gestionar el negoci però contractat.
En fi, que ell ha estat barber i no li cauen els anells per tornar a tallar cabells, diu. Ben al contrari. Ha estat deu anys al capdavant d’una barberia i ara s’hi torna a posar. Sense problema. “Sempre he tingut les dues vessants”, indica parlant de passió i devoció. Parla de barberia i del món de la seguretat. És allò que diuen en castellà: ‘mala hierba nunca muere’.
Comentaris (8)