La selecció va ser, en paraules seves, “una gran joia”, però a la vegada també un sentiment de responsabilitat molt gran: “Ja no em representava només a mi mateixa, sinó que representava a Andorra”. A l’entusiasme i els nervis, se li va sumar una mica d’aprensió perquè no havia viatjat mai al Camerun, i tampoc havia anat tan lluny sola, però “vaig considerar que era una oportunitat inigualable”, explica.
La possibilitat de compartir espai amb joves d’arreu del món, conèixer realitats diferents i participar en debats internacionals encaixava amb una curiositat que l’acompanya des de sempre: “El que més em defineix, no només en relacions internacionals, si no en general, és entendre com funciona el món, i crec que una de les maneres de fer-ho és estudiar, cosa que m’encanta fer, però també parlar i viure una mica les diferents realitats. I un parlament així on es reuneixen gent de tot el món és un lloc superric on poder adquirir tots aquests coneixements”, manifesta.
L’andorrana vol explicar en un futur al país, que és la Francofonia i quines oportunitats pot donar
La tasca s’allargarà durant dos anys i deixa marge perquè cadascun dels representants impulsi iniciatives pròpies. En el cas de l’andorrana, una de les seves prioritats és explicar al Principat què és la Francofonia i quines oportunitats pot oferir als joves.
El primer gran repte va arribar al juliol, durant la trobada del Parlament al Camerun. Es van crear quatre comissions que van abordar qüestions tan diverses com el paper dels joves en els processos de pau, l’ús conscient de les xarxes socials i la manera com els països francòfons poden ajudar les persones desplaçades pels efectes del canvi climàtic. “Érem joves definint mesures o recomanacions sobre joves, i fins i tot reconeixent nosaltres mateixos que hi podia haver un problema”, destaca.
Les resolucions es van presentar davant l’Assemblea Plenària de la Francofonia, que a més va coincidir en dates i lloc amb el Parlament Francòfon dels Joves, el que va permetre acostar les dues instàncies i donar visibilitat a les propostes elaborades per les noves generacions. A més, la trobada va incloure una plenària juvenil amb un debat de política general centrat en el canvi climàtic.
Fa unes setmanes, Vila i el seu co-portaveu Dany Vassily van participar en una consulta prèvia amb joves representants d’ONG i associacions dels països francòfons, amb l’objectiu de preparar recomanacions per a la cimera de la Francofonia prevista al novembre a Cambodja. L’experiència li ha permès veure que la participació juvenil pot adoptar formes molt diferents i que no tots els països ofereixen els mateixos espais per intervenir en les decisions públiques.
Aquesta constatació també l’ha portat a mirar cap a Andorra i a preguntar-se si els joves del país disposen de prou eines per fer sentir la seva veu. Vila considera positiu que Andorra disposi del Consell dels Joves, però creu que la participació institucional no hauria d’acabar en aquesta etapa. Segons explica, és una experiència que es viu al voltant dels 14 anys i que no té una continuïtat suficient per mantenir els joves vinculats a la vida democràtica quan es fan grans. Com a alternativa, apunta el model d’alguns països que disposen de parlaments consultius integrats per joves d’entre 18 i 25 anys. A parer seu, aquests espais poden afavorir una participació més sostinguda i ajudar que les noves generacions se sentin escoltades.
Però no n’hi ha prou amb crear òrgans de participació. També cal que les propostes tinguin recorregut i que els joves percebin que la seva implicació serveix d’alguna cosa: “Podem fer molts parlaments, però, si ningú no els escolta, al final tampoc no es crea una relació de confiança”, afegeix. Una confiança que considera fonamental perquè les noves generacions sentin que formar part de la democràcia i votar tenen sentit.