La biblioteca va registrar durant el 2025 un total de 31.800 visitants i 16.369 préstecs, a més d’expedir 412 carnets nous, segons es desprèn de les dades de la memòria 2025 de la Biblioteca Pública. Actualment, es compta amb 11.052 usuaris inscrits, dels quals 8.355 són lectors actius.
En l’àmbit de la ficció en català, el títol més prestat ha estat ‘La passadora’, de Laia Perearnau. La novel·la recupera la història dels homes i dones que, durant la Segona Guerra Mundial, ajudaven refugiats, jueus i persones perseguides a travessar clandestinament els Pirineus per fugir de la persecució nazi. La combinació de rigor històric, emoció i una història profundament vinculada al territori ha convertit l’obra en una de les lectures més populars de l’any.
La segueixen ‘Sentinella’, de Joan Peruga, una novel·la que reflexiona sobre la memòria i la identitat; ‘No dormiràs’, d’Oriol Canals, que aposta per la tensió psicològica i el misteri; ‘Un estiu per estimar’, d’Ester Invernon, una història marcada pels sentiments i les segones oportunitats; i ‘Somiàvem una illa’, de Roc Casagran, una obra sobre les relacions humanes i les expectatives vitals.
Els gustos dels lectors també evidencien la bona salut del thriller. En castellà, el llibre més prestat ha estat ‘Las que no duermen NASH’, de Dolores Redondo, una història de misteri i investigació vinculada a llegendes ancestrals. També figuren entre els títols més demanats ‘La asistenta’, de Freida McFadden, convertida en un fenomen editorial internacional; ‘Por si un día volvemos’, de María Dueñas, una novel·la sobre l’exili i la recerca dels orígens; ‘El clan’, de Carmen Mola; i ‘Victoria’, de Paloma Sánchez-Garnica, ambientada a la Berlín de la postguerra.
Pel que fa a la ficció en francès, els usuaris de la biblioteca han optat principalment per ‘La fille au pair’, de Sidonie Bonnec; ‘La très catastrophique visite du zoo’, de Joël Dicker; ‘Les secrets de la femme de ménage’, de Freida McFadden; ‘La fugue’, d’Aurélie Valognes; i ‘Laser’, de Frank Garcia Ricart.
Però si hi ha una dada que transcendeix l’àmbit estrictament literari és la que fa referència a la no-ficció. El document més prestat de l’any ha estat ‘Veus d’Andorra, 2’, un mètode d’aprenentatge del català com a segona llengua elaborat d’acord amb les directrius del Marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa.
Es tracta d’un material pedagògic basat en l’ensenyament per tasques, que integra la comprensió i l’expressió oral i escrita, així com els continguts gramaticals i lèxics necessaris per desenvolupar-se en situacions de la vida quotidiana. El mètode s’adreça principalment a joves i adults de procedències diverses que resideixen al país, però també és utilitzat en l’ensenyament reglat i en processos d’autoaprenentatge.
AUGMENT DE L’INTERÈS PEL CATALÀ
Que ‘Veus d’Andorra, 2’ encapçali la classificació de no-ficció no és una dada menor. El seu èxit coincideix amb un augment de l’interès per l’aprenentatge del català. A més, els darrers canvis legislatius han reforçat el paper de la llengua en els processos d’integració, amb l’exigència d’acreditar coneixements bàsics de català (nivell A1) per a les autoritzacions relacionades amb la residència.
La resta de la classificació de no-ficció també apunta cap a una altra tendència consolidada: la recerca de benestar emocional i creixement personal. Entre els llibres més prestats hi figuren ‘Los cuatro acuerdos’, de Miguel Ruiz; ‘Recupera tu mente, reconquista tu vida’, de Marian Rojas Estapé; ‘Com engegar a la merda de manera educada’, d’Alba Cardalda; i ‘Hasta que te caigas bien’, d’Elizabeth Clapés.
Comentaris