Judici a una manera de fer política

Meritxell Mateu aprofita el torn d’última paraula per denunciar “l’acarnissament” d’una fiscalia que pretén fer del seu un cas exemplificant i reclama una doble pena que les defenses consideren fora de lloc que sumades suposen entre altres 4 anys i mig de presó i 125.000 euros de multa

El projecte de llei s'està tramitant al Consell General.

Dues realitats paral·leles -la d’una fiscalia agressiva d’allò més i unes defenses que han lamentat la “descontextualització” i la “desproporció” de l’acusació pública- i una forma de fer política, almenys, poc o molt, la que s’ha fet fins fa quatre dies en molts dels bàndols dominants, en tela de judici. Asseguda a la banqueta. En certa manera això és el que ha deixat entreveure la tercera i última jornada del judici del ‘cas Meritxell Mateu’. Un cas que la fiscalia, per a o per b o per b, p, a, s’agafa com a exemple de corrupció (suposada) per combatre.

Les tres jornades d’interrogatoris als dos processats -ja que juntament amb Meritxell Mateu també s’acusa a l’antic CEO de BPA Joan Pau Miquel, empresa per a la qual la llavors parlamentària (anys 2011, 2012, 2013) feia tasques d’assessorament i coordinació d’un projecte de portatge salarial- i als testimonis que han anat desfilant davant el Tribunal de Corts han evidenciat clarament que Mateu no exercia de lobbista i que mai va intentar pressionar els seus companys de Demòcrates per modificar cap llei -essencialment la de la CASS i la d’immigració- ni tampoc els hauria requerit informació especial.

“Una consellera rasa què vol que modifiqui?!”

De fet, i com han tornat a recordar les defenses en el seus informes de conclusió del judici, era un projecte avalat pel Govern en el qual hi intervenien fins a tres empreses privades (BPA, la suïssa IMC i la multinacional asseguradora Allianz) i amb el coneixement del grup parlamentari. Poc o molt. L’administració va promoure una comissió interministerial on ha banda dels actors públics i les empreses implicades en el projecte del portatge salarial també hi intervenia una quarta empresa en aquest cas contractada per l’executiu: Monitor Group. En aquest marc, la informació fluïa en totes direccions. Dels uns als altres i dels altres als uns.

Més encara, durant una temporada en què van estar l’esmentat projecte, Mateu era parella del llavors ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, que inicialment també va estar implicat en el cas però més endavant se’l va deixar fora de la causa. De fet, la defensa de la llavors consellera general ha recordat que si part de la informació de què disposava la parlamentària procedia del ministre i al ministre se’l va deixar d’assenyalar perquè va afirmar que la informació que tenia no era confidencial i no la rebia en qualitat de ministre… En fi. Allò que diu que o juguem tots o estripem la baralla. Però no és pas això el que considera el fiscal. La fiscalia.

En la tercera i darrera jornada del judici han desfilat davant el Tribunal de Corts diversos ex-directius de BPA i alguns responsables o ex-responsables polítics. Des de Cristina Lozano a l’ex-parlamentari i ex-ministre Xavier Montané i l’actual titular de Cultura i Esports i consellera llavors Sílvia Riva passant per l’ex-president de la CASS Josep Delgado

De fet, abans que el ministeri públic hagi fet un llarg, llarguíssim informe que ha tret de polleguera els acusats i les seves defenses, han desfilat per la sala, especialment durant la sessió matinal, diversos ex-directius de BPA i alguns responsables o ex-responsables polítics. Des de Cristina Lozano a l’ex-parlamentari i ex-ministre Xavier Montané i l’actual titular de Cultura i Esports i consellera llavors Sílvia Riva passant per l’ex-president de la CASS Josep Delgado. La fiscalia ha estat més incisiu amb els representants privats que no pas amb els càrrecs polítics. Especialment si estaven en actiu. Perquè a Montané el ministeri fiscal l’ha collat una mica més.

Probablement perquè ha estat el primer del dia i, també, perquè ha vist forat per burxar. L’ex-conseller general ha explicat que la proposta del ‘hub’ de portatge salarial “no va tenir recorregut ni es va debatre en el grup parlamentari”. Per a Montané havia de ser una cosa de Govern. I de Govern, de fet, era una part molt important de la iniciativa i els seus representants, ja ho va explicar també Alcobé en qualitat de testimoni, mantenien contacte intens i directe amb alts responsables de BPA, amb Joan Pau Miquel al front. No passaven pas per Meritxell Mateu.

Cert és que Montané i Riva, per exemple, han coincidit en afirmar que no sabien que la seva companya de grup treballava per BPA, circumstància respecte de la qual sí que estava al corrent el president demòcrata del moment Ladislau Baró. Qui tenia coneixement del projecte -Riva, Delgado o els directius de BPA- tenen clar o ho tenien llavors que havia de ser una iniciativa molt interessant pel conjunt del país. I fins i tot l’actual ministra ha explicat que era una necessitat -el portatge salarial- de moltes grans empreses andorranes.

‘INVESTIGACIÓ POLICIAL’

Si els testimonis que han anat passant per la sala han deixat clar que no hi havia tràfic d’influències, els únics que han refermat la tesi de la fiscalia quan a la suposada opacitat de l’operativa a través de la qual Mateu cobrava i de la il·licitud del comportament de l’ex-parlamentària han estat dos responsables del grup de delictes econòmics de la policia. Però vaja, en essència, han acabat reconeixent que la base de la seva informació va ser l’anàlisi d’alguns correus electrònics que van aparèixer als mitjans de comunicació digital. Així de simple. I després, dades que els va aportar BPA quan ja havia estat intervinguda i calia des de l’administració incriminar-la. I és que el cas va esclatar el 2016, entre quatre i cinc anys després dels fets.

Sense notícies de la ‘lobbista’ Meritxell Mateu

En fi, que la sorpresa ha vingut quan la fiscalia, representada per Borja Aguado, ha afirmat que no, que ella en cap cas havia acusat els processats de tràfic d’influències i que mai havia parlat de lobbistes. I que no entenia, ha deixat entreveure, perquè l’obstinació dels testimonis i de les defenses de deixar clar que no hi havia hagut cap pressió. El fiscal, en el marc d’un informe que ha resultat d’allò més agressiu, ha afirmat que “s’acusa de corrupció” perquè Mateu “va rebre una contraprestació econòmica per realitzar actes que són (eren) propis del seu càrrec”. Alhora, que hi hauria hagut abús d’informació privilegiada.

La fiscalia ha sorprès afirmant que ella mai havia acusat de tràfic d’influències ni tampoc creia que ningú hagués fet de lobbista en canvi sí que té clar que hi ha corrupció perquè algú va cobrar per fer quelcom pel qual ja tenia una remuneració pública. “Aquesta conducta”, la de Mateu, “és gravíssima perquè afecta la base de la democràcia”, la representació de la voluntat popular

La fiscalia ha estat incisiva repassant correus electrònics -la defensa ha lamentat que només hagi usat els que suposadament servien per acusar i que hagi omès els que deixaven clar que feia una feina real i que la informació li arribava per altres vies- i assegurant que l’ex-parlamentària era “una infiltrada”. “Ha cobrat per dur a terme unes funcions que eren pròpies del càrrec i en algunes vegades transgredint les funcions pròpies”, ha afirmat el fiscal, que ha recordat que Mateu havia d’esdevenir directora de la societat que s’estava preparant amb el projecte avalat per Govern. “Quin incentiu més bo per aprovar lleis, no?”, ha manifestat.

La fiscalia ha demanat una pena d’allò més exemplificant. Per un cas de corrupció (suposada) que puc jutjar, deu haver pensar el representant del ministeri públic. I ha assegurat que “aquesta conducta”, la de Mateu, “és gravíssima perquè afecta la base de la democràcia”, la representació de la voluntat popular. I ha qualificat el comportament de l’ex-parlamentària com la comissió de dos delictes diferents que són tots dos essencialment la corrupció.

Per un dels delictes interessa 18 mesos de presó -que no ha aclarit si ferms o, ben probablement condicionals, i 2 anys de retirada del carnet públic de consellera general, 2 anys de prohibició de contractar amb entitats públiques, 2 anys més d’inhabilitació de drets públics, i 25.000 euros de multa. I per l’altre delicte -en els dos casos considerats continuats- se li demanen 3 anys de presó, 5 anys d’inhabilitació per a càrrecs públics, 6 anys de prohibició de l’exercici de drets públics i 100.000 euros de multa.

A més, proposa que se li comissin els 48.000 euros que se li van pagar per coordinar el projecte. Aquesta és la mateixa quantitat que reclamen com a multa per a Joan Pau Miquel, per a qui l’acusació pública sol·licita una pena única de 2 anys de presó, 4 anys de prohibició de contractar amb administracions i 3 anys sense poder exercir de drets públics. En els dos casos, la fiscalia voldria que s’obligués a publicar la sentència. Tot plegat, un fet i una rellevància força inèdita com s’han encarregat de destacar les defenses, que, totes dues, demanen l’absolució dels seus patrocinats.

La defensa de Meritxell Mateu ha considerat totalment descontextualitzat la narració de fets. En certa manera, s’ha vingut a dir que la fiscalia diu allò que vol dir i no el que va ser. Per aquesta part, i en gran mesura coincidint amb la defensa de Miquel, les penes sol·licitades són del tot desproporcionades. Però és que, a més a més, Mateu no tenia “cap consciència d’estar fent res dolent”, “cap informació era secreta” i “perquè la informació sigui privilegiada hi ha de comportar un benefici i un abús” i no hauria estat el cas. Tot plegat “agosarat” o, en paraules de la implicada, “un acarnissament”. “Espero que un dia ho pugui entendre”, ha afirmat Mateu.

TOTS UNS TALPS

La defensa de Joan Pau Miquel ha realçat el posicionament absolutori mostrat per la defensora de la parlamentària. I és que aquesta darrera ha recordat que la política a Andorra és com a molt semi-professional o mig amateur. “Andorra no té la política professionalitzada” i “tots els consellers treballen i treballen i incideixen en coses que fan en el seu dia a dia”. I s’han exposat el cas de parlamentaris que treballen a bancs o que són advocats o que treballen en una institució social i alhora eren membres de la comissió d’Afers Socials.

“Andorra no té la política professionalitzada” i “tots els consellers treballen i treballen i incideixen en coses que fan en el seu dia a dia”. “No acudim al dret penal per prohibir quelcom que no estava prohibit pel dret administratiu”, són arguments de les defenses

La defensa de Miquel ha recordat, també, que no ha estat fins a aquest 2022 que no s’ha regulat qüestions relatives a la informació secreta i que, per tant, no es pot parlar al 2011 de revelar informació confidencial o secreta perquè no hi havia cap norma que establís aquesta categoria, perquè era pràctica habitual que la informació circulés i, a més, que en el cas concret del projecte de portatge salarial circulava en un reduït cercle de persones totes implicades en el mateix. Començant per membres de Govern. “Meritxell Mateu no feia de talp, no estava amagada. I, en tot cas, passava informació a d’altres talps”, ha afirmat un dels defensors.

La defensa de Miquel també ha invocat allò de la mínima intervenció i el fet que el dret penal ha de ser el darrer recurs per picar la cresta a algú. “No acudim al dret penal per prohibir quelcom que no estava prohibit pel dret administratiu”, ha remarcat l’advocat, que hi ha afegit que ni en el cas que “la senyora Meritxell Mateu hagués anat més lluny del que li pertocava, de penal no en té res” i que de l’ocultació que ha volgut descriure la fiscalia -a qui la defensa de l’ex-parlamentària ha acusat d’obviar les declaracions de tots els testimonis- tampoc no hi havia res de res. Perquè en cas contrari, l’administració, amb BPA intervinguda, no hagués trobat mai en la comptabilitat del banc quelcom que s’hagués volgut amagar. En fi.