Els Jocs Paralímpics de Milà-Cortina 2026 han deixat una fita per a l’esport andorrà. Roger Puig va acabar cinquè en la prova de descens, un resultat que li va valdre el diploma paralímpic i que supera l’anterior millor registre del país en uns Jocs d’hivern. La cursa era, precisament, la que més esperava. “A la prova on més em jugava perquè millor se’m donava, va sortir bé. Així que estic súper satisfet de la feina feta”, explica mentre espera el vol de tornada.

Quan va creuar la meta i va veure el seu temps provisional, tercer en aquell moment, ja va intuir que el diploma era possible. “Jo quan vaig arribar a baix i vaig veure tercer ja sabia que seria diploma. El que baixava darrere meu és una màquina que sempre està al davant, així que ja comptava que em passaria”, admet. Finalment, alguns dels grans favorits —com el francès Arthur Bauchet o el rus Aleksei Bugaev— el van superar, però Puig va aguantar entre els millors fins assegurar una cinquena plaça de gran valor.
UNS TERCERS JOCS AMB MÉS SERENOR
A Cortina, Puig disputava els seus tercers Jocs Paralímpics. Aquesta experiència acumulada ha estat, segons ell mateix reconeix, una de les claus dels resultats. “Ho he afrontat amb més tranquil·litat i més còmode amb la pressió. Això m’ha permès treure bons resultats”, explica. El balanç global és positiu: a banda del cinquè lloc en descens, va acabar onzè al supergegant, quinzè al gegant i no va poder completar ni la combinada ni l’eslàlom, agreujats per les condicions meteorològiques.

Més enllà dels resultats puntuals, Puig creu que aquesta temporada suposa un abans i un després. “Tota la temporada ha estat bastant millor que les que havia fet fins ara. És un punt d’inflexió per a la meva carrera. Espero que a partir d’aquí tot sigui ascendent i pugui arribar al podi com més aviat millor.”
LA VELOCITAT, EL SEU TERRENY NATURAL
Les disciplines de velocitat —especialment el descens— s’han convertit en l’escenari on Puig treu el millor de si mateix. El motiu té a veure amb la seva pròpia discapacitat. “La meva discapacitat em fa reaccionar i moure’m més lent. A les disciplines de velocitat això em beneficia, perquè no importa tant reaccionar ràpid, sinó ser pacient i més net en les corbes i els salts”, explica.
Amb els anys, diu, ha anat acumulant coneixement sobre el comportament dels esquís i la neu. “És una disciplina que vas aprenent cada cop que baixes. Cada any vas millorant”. El repte, però, continua sent afinar alguns aspectes tècnics. “He de millorar la paciència, ser més net i no ser brusc. I en les corbes llargues tinc tendència a tirar-me enrere, cosa que fa perdre temps.”
ELS PINS DE LA VILA OLÍMPICA
Més enllà de la competició, Puig també s’emporta records de l’ambient dels Jocs. La vila paralímpica de Cortina, instal·lada en un càmping amb bungalous, ha estat un dels elements més singulars. “Entre el nostre bungalou i l’entrada hi havia gairebé un quilòmetre, així que cada dia fèiem uns quants passos”, explica entre rialles.

Tot i així, el format ha afavorit la convivència entre atletes. “Et creues amb altres esportistes, vas saludant, intercanviant pins, preguntant com han anat les curses… Això ho fa molt simpàtic.” De fet, l’esquiador andorrà ha aprofitat per ampliar la seva col·lecció. “En dec tenir quaranta o cinquanta. Els dies que no competia anava a atacar per buscar pins de països més exòtics abans que marxessin.”
“L’ESPORT AJUDA MOLTÍSSIM A REDUIR SEQÜELES DE LA LESIÓ”
Amb els Jocs acabats, Puig ja té clar quin és el següent objectiu: fer el pas definitiu cap al podi. “Sí, ara ja estem pensant en els pròxims Jocs i anirem a buscar el podi, que és el que ens falta.” Mentrestant, també vol continuar sent un referent per a altres persones amb discapacitat. El seu missatge és clar: l’esport pot ser una eina clau de superació. “El consell que donaria a qualsevol persona amb discapacitat és que faci esport. Ajuda moltíssim a disminuir les seqüeles de la lesió o discapacitat”, afirma.
I afegeix que estaria encantat de veure més esportistes seguir el mateix camí, especialment amb la creació del futur Comitè Paralímpic Andorrà, prevista per al setembre. “Si algú s’anima a competir, jo els recolzaré en tot el camí”. Puig torna a casa amb una fita històrica sota el braç i la sensació que el millor encara està per arribar.







Comentaris