D’Rivera ha aterrat al Principat encantat que un país “molt bonic” hagi apostat per ell. De fet ja el 1986 hi va actuar i només sortir a l’escenari ha protestat: “per què han trigat tant a trucar-me? M’hauré de quedar perquè em fa por que no em tornin a trucar!” Avui ha tornat a fer gaudir d’allò més un públic que es delia per escoltar tot allò que pot oferir a través del saxo i del clarinet. Perquè sí, avui els dos instruments han tingut el seu protagonisme. I per partida doble, perquè el talent amb el clarinet d’Anat Cohen ha estat el millor complement per aquest geni que va començar a tocar amb 5 anys, després que el seu pare, Tito D’Rivera, li regalés un saxo veient que l’infant seguia els seus assajos amb un instrument de plàstic.
El cubà, acompanyat d’Alon Yavnai al piano, Sebastian Laverde al vibràfon, Oscar Stagnaro al baix elèctric i Mark Walker a la bateria, ha portat el públic en un viatge per diferents estils llatinoamericans que abracen el jazz. I ha començat amb una peça pròpia dedicada a Chick Corea, ‘Chick’, seguida d’un proposta porto-riquenya que ha assegurat que no havien tocat mai abans “i potser no la toquem mai més”: ‘María Cervantes’. També ha volgut tenir un record pels veneçolans que pateixen encara les conseqüències dels terratrèmols amb ‘Valse venezolano’, dedicatòria que ha estat rebuda amb aplaudiments per part d’un públic que l’ha ovacionat des de la primera peça.
I si al matí, entre periodistes, ja advertia que a la nit podia passar qualsevol cosa, aquí en podem donar fe. “Mozart pensem que era nascut a Àustria, però jo vaig fer una investigació i vam concloure que era nascut a Nova Orleans”, ha bromejat per encetar el segon moviment de Mozart del Concert per a clarinet i orquestra que entre rialles del públic ha acabat derivant en un ‘Hola don Pepito, hola don José’.
Arribats aproximadament a la meitat del concert, ha tocat donar a pas a l’artista convidada. D’Rivera havia de fer tàndem amb Chucho Valdés, però problemes de salut d’aquest darrer van fer canviar els plans. Quan se li va demanar buscar algú altre, no va dubtar a qui escollir: Anat Cohen. Segons el cubà, Choen és la prova que “no cal ser austríac per tocar Mozart”. La israeliana ha abraçat la cultura brasilera “i l’han acceptat”, així que les melodies brasileres s’han endut part del protagonisme en una segona part de la nit: ‘Curumin’, ‘Mood indigo’ o ‘Chorinho pra elle’ han ressonat amb tota la força d’una clarinetista que ha fet les delícies de tothom i que ha manifestat estar encantada de ser a l’escenari “amb el meu ídol”. La recta final, altre cop amb els dos artistes fent tàndem, ha estat per a ‘The mooch’, amb so genuí de Harlem, i la samba ‘Para Brenda con amor’. “La vaig escriure fa molts anys i la vaig dedicar a la meva esposa perquè em va obligar a escriure-la”, ha explicat entre rialles un Paquito D’Rivera que ha mantingut el to bromista tota la nit.
I abans del comiat, missatge crític amb els conflictes actius arreu del món: “Em fa tanta pena veure com ens odiem i matem arreu del món...”, ha lamentat, per alhora destacar que “mentre ells es maten, nosaltres ens divertim am bla música”. I és que tal com havia defensat en la trobada amb la premsa -ha explicat que enlloc ha suposat un problema el duet amb la clarinetista israeliana- si bé és cert que la música no pot deslligar-se del tot de la política, “independentment dels dirigents de cada país els músics i la música tenen uns valors independents, propis”.
Com diu el cubà, la música pot descriure el que tu vulguis i el jazz potser encara més. I això és el que ha passat avui al Prat del Roure, música per arrencar somriures, sentiments i que ha sabut fer gaudir tothom més enllà de fronteres i banderes. L’aplaudiment amb tot el públic dempeus ha tancat, de moment, el concert més popular d’aquesta 42a edició del Festival de Jazz.