És evident que la policia intenta identificar els sospitosos, els suposats amenaçadors. També és cert que ningú no els va veure a banda de la denunciant i les persones que eventualment hi haguessin a l’àtic aquell matí de dimecres i que, la dona, d’entre trenta i quaranta anys i vídua d’un empresari resident del sector informàtic i energètic, hauria descrit en les denúncies. A banda de la menor filla de la denunciant, en l’àtic també hi viurien un parell d’homes suposats familiars d’ella. I al seu dia també hi residia un dels fills del seu difunt espòs i contra el qual, suposadament, versarien les principals amenaces dels desconeguts.
La policia, doncs, intenta delimitar, descobrir, la identitat dels visitants tenint en compte, per exemple, amb qui hi hauria els deutes que suposadament hauria deixat el finat empresari. Però resultaria que els creditors serien, d’entrada, aparentment, residents al país. Alhora, però, els investigadors també estan analitzant i indagant sobre l’entorn de les suposades víctimes, dels amenaçats. I, segons les fonts, no tot el que lluu és or. Ni pels entramats societaris i tot el que d’ells se’n pugui desprendre. Ni pels comportaments anteriors de la dona denunciant.
Sense entrar en detalls sensibles i que, alhora, només els investigadors poden saber, s’està indagant sobre dit comportament i maneres de fer de la dona en qüestió i, també, sobre altres incidents previs que, eventualment, hagués pogut protagonitzar per molt que, inicialment, es tractava d’una família aparentment discreta i tranquil·la. Però només transcendir els fets, en l’entorn de la parròquia ordinenca és evident que recorda antecedents en comportaments que ara poden cobrar força i sobre els quals cal indagar.
I és aquí és on sorgeixen els dubtes. On es planteja, fins i tot, si tot pot ser una invenció, una exageració o una creació interessada, si fos el cas, per desviar l’atenció respecte de quelcom que no interessi que se sàpiga, per exemple. En tot cas, la situació és complexa i la policia agafa el cas i les denúncies -i, sobretot, el contingut que s’hi explica- “amb pinces”.