Homenatge a Vives... i al Copríncep

(AMB VÍDEO) Qui durant més de vint anys fou cap d’Estat episcopal rep la Creu dels Set Braços en un acte on es posa en relleu el seu paper “com a garant de la sobirania andorrana” i que ell ha aprofitat per expressar el seu “amor” ara i en el futur per Andorra

Joan Enric Vives s’ha convertit -segurament per pocs dies- en el primer Copríncep que rep la Creu dels Set Braços, una de les condecoracions claus que preveu la normativa per a aquelles persones que s’han significat pel seu treball pel país. Ho ha fet a un lloc tan especial com el santuari de Meritxell i en un acte que ha servit per reconèixer la persona que durant més de dues dècades va ser cap d’Estat episcopal però també el càrrec, la institució, clau per a la pervivència del país. Tant el cap de Govern, Xavier Espot, com el síndic general, Carles Ensenyat, han destacat el seu paper com a “garant” de la sobirania. En resposta, el religiós ha fet una ferma expressió del seu “amor” per Andorra. “L’estimo i l’estimaré”, ha afirmat.

D’aquí a uns dies, si res es torça, seran els actuals caps d’Estat, Emmanuel Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat qui rebran la condecoració. En certa forma, però, s’ha volgut que Vives fos el primer a tenir-la. Qui des de fa mesos és ex Copríncep l’ha rebut en un acte que ha estat un doble homenatge. Per un costat, a la seva persona. Per l’altre, però, a la institució. En aquest sentit, especialment clar ha estat el discurs pronunciat per Ensenyat.

El balanç del religiós ha estat numèric -ha recordat que ha conviscut amb quatre Coprínceps francesos cinc caps de Govern i sis síndics- i qualitatiu: “Al llarg d’aquests més de vint anys hem crescut en maduresa com a Estat”

El Copríncep, ha destacat, “és la plasmació visible d’un llegat de segles” i “sempre ha vetllat per la pau i la sobirania del nostre poble”, ha destacat el màxim responsable de la cambra parlamentària. Per això, ha remarcat que l’acte era “un homenatge com a peça indispensable del nostre sistema”. I durant dues dècades, qui ha ostentat el càrrec ho ha fet, a l’entendre del síndic, en bona línia. “Ha estat un garant silenciós però constant i fidel”, ha afirmat.

Sense descuidar la defensa de la institució, Espot ha estat més personal. Així, ha volgut expressar “el sincer i profund agraïment” a Vives, de qui ha recordat que “ha estat clau en l’ordre institucional” tant “en moments de prosperitat” com en altres de “crisi”. I en tots ells, ha volgut remarcar el màxim responsable de l’executiu recorrent a les seves pròpies vivències, s’ha pogut comptar amb ell. “Heu estat un garant indiscutible de la sobirania i de la Constitució”, ha assegurat, tot destacant que “ho heu fet sabent-vos adaptar als temps moderns”.

També, ha remarcat, seguint sempre “valors” clau de la identitat andorrana. Els mateixos que representa la Creu dels Set Braços. Entre aquests, “la saviesa”, la “moderació”, “l’esperança” o la “fortalesa”. Han estat “valors viscuts i aplicats que han guiat les vostres actuacions”. Per això, a banda d’indicar “l’agraïment sincer del poble”, també ha volgut expressar la seva “estima i consideració”.

Ensenyat i Espot han estat els encarregats d’imposar la Creu a Vives Ja lluint-la, l’ex Copríncep ha volgut fer un vot clar: el del seu amor per Andorra. “Estimo i estimaré la meva nacionalitat andorrana”, ha manifestat, tot recordant que amb el Principat ha tingut una relació de 24 anys, primer com a coadjutor de Joan Martí Alanis, per a qui també ha tingut paraules: “Em va ajudar moltíssim”.

Vives també ha posat números sobre la taula. Ha recordat que, al llarg del seu temps com a cap d’Estat, ha conviscut amb, entre altres autoritats, quatre Coprínceps francesos, sis síndics i cinc caps de Govern. D’entre aquests, ha volgut recordar Toni Martí. “Vam acabar sent molt amics, tot i que mai em feia cas i no deixava de fumar”, ha comentat. De tot aquest temps, ha posat en relleu fites com la signatura del Concordat, el desplegament del sistema impositiu o de molta legislació. “Hem crescut en maduresa com a Estat i en presència internacional”, ha apuntat, sense oblidar també algun moment dolorós, com l’accident de les obres del túnel de les Dos Valires.

54839480678 ee7347ca8e o
Ensenyat i Espot posen amb Vives, ja amb la Creu.

El seu discurs l’ha acabat fent referència al lema del país. I, sobretot, fent una crida a “fer el camí units”. Ja davant la premsa, i admetent que ara, segurament, pot parlar amb una llibertat més gran, ha volgut fer una referència especial a dos aspectes. El primer, una demanda. “M’agradaria que es mantingués el compromís europeu”, en una clara referència a l’acord d’associació, tot i que deixant clar que acceptarà el que es decideixi en referèndum. I, el segon, ja vinculat a la que sempre ha estat una de les seves passions, Terra Santa: “M’agrada que el Govern hagi volgut fer el camí del reconeixement de Palestina”. El religiós ha expressat el desig de “dos Estats convivint en pau” tot i admetre que, ara mateix, és un somni complicat vista la situació a Gaza, de la qual ha lamentat que “costi tant d’anomenar pel seu nom”.

Comentaris (11)

Trending