Una cinquantena de veïns del Milà i d’Alcover, amb els seus alcaldes (Antoni Palau i Robert Figueras) al capdavant, les dues localitats on Martí va passar la seva infantesa i, en el cas de la primera, on va néixer, han protagonitzat una missa presidida per l’actual bisbe i Copríncep, Josep-Lluís Serrano, que ha recordat l’emblema episcopal de l’homenatjat, ’Unitat en la caritat’, per definir Martí Alanis com un home “d’unitat en la comunió”.
El síndic general, Carles Ensenyat, que també ha mostrat les seves lloances vers Martí Alanis, aquell bisbe que “canviava la mitra per la gorra i se n’anava a caminar”, i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, han estat els encarregats d’encapçalar la delegació oficial andorrana, encara que diversos feligresos i antigues autoritats, com per exemple l’exsíndic Francesc Cerqueda, han estat presents a la celebració eucarística que ha tingut moments especials, ja en el tram final, com quan dos veïns dels més grans del Milà han fet entrega a Serrano d’una mitra que Martí Alanis havia lluït en diferents celebracions eucarístiques.
De fet, la mitra retornava d’on havia sortit, perquè com ha explicat Xavier Pete, impulsor dels actes d’homenatge al recordat bisbe, l’objecte episcopal l’havia cedit el bisbat d’Urgell per una exposició que es va fer sobre Martí Alanis el 2019, deu anys després de la seva mort. En senyal de respecte i agraïment a la comunitat del Milà, durant uns minuts el bisbe Serrano ha canviat la seva mitra per aquella que se li ha retornat. I ha lluït tant la mitra com el bàcul que havien estat de Martí Alanis. Un bàcul on hi ha inserits dos emblemes cabdals. El citat de la ’Unitat en la caritat’ i la senya andorrana del ’Virtus, Unita, Fortior’, una doble cara d’un mateix bastó de comandament, com en certa manera s’ha encarregat de recordat Carles Ensenyat durant el parlament que han fet els representants institucionals al final de la missa.
L’HOMILIA
La celebració ha estat presidida per un bon nombre de preveres d’Urgell i Andorra i pel rector de l’església de Santa Úrsula del Milà, Joan Antoni Cedó. Hi havia dues baixes significatives, la del vicari general i rector de la catedral urgellenca, Ignasi Navarri i, especialment, la del successor de Martí Alanis en les tasques episcopals. Joan-Enric Vives, com Navarri, havia d’atendre compromisos aquest dissabte fora del bisbat, segons que ha explicat Serrano en la recta final d’una missa que ha estat gairebé la de les grans ocasions per a sorpresa dels feligresos tradicionals que no sabien de què anava tanta lluentor.
Durant l’homilia, el bisbe celebrant ha tingut moltes paraules referides a Martí Alanis. Cert que ha hagut de jugar amb la litúrgia del dia. Però l’homenatge al seu antecessor-antecessor ha estat clar i evident. I Serrano ha partit de l’emblema episcopal que el 1971 va triar Martí Alanis, que havia estat ordenat de capellà vint anys abans a Tarragona. Encara ara, el fill del Milà és el bisbe de més llarga trajectòria a la diòcesi d’Urgell en uns quants segles. I com ha destacat Serrano, Martí “es reconeixia de l’Església de Tarragona, de l’Església de Barcelona, que és on va passar el seus darrers dies, però se sentia de la Seu d’Urgell”.
I ha fet aquesta afirmació després de recordar una frase durant una entrevista que hauria deixat anar el bisbe emèrit traspassat el 2019: “Si em pregunten d’on sóc”, hauria dit, “ni puc dir pas que són de Tarragona o de Barcelona ni de la Seu. Però jo em sento de la Seu d’Urgell i és aquí on vull ser enterrat”. Josep-Lluís Serrano ha esmentat aquesta pregunta-resposta després de recordar l’emblema episcopal de Martí Alanis i de repassar alguns aspectes biogràfics i professionals del bisbe que va liderar la diòcesi d’Urgell de 1971 al 2005, encara que els dos darrers anys amb Vives de coadjutor.
Serrano ha destacat la discreció amb què actuava Martí Alanis i s’ha referit a ell com el bisbe que va implantar el Concili Vaticà II “a la nostra diòcesi”. Assentat “en la cultura i en el diàleg”, l’actual bisbe i Copríncep ha destacat, a banda de les obres que va fer al bisbat i a la catedral, fossin físiques o administratives, el fet que “va saber dialogar” i “va donar una Constitució al Principat d’Andorra” que ha permès “garantir la sobirania del país dels Pirineus”. L’al·locució de Serrano ha estat molt seguida pels assistents a la missa.
LA CRIPTA
Com s’ha dit, en tota la celebració i ha traspuat molta emotivitat, admiració, agraïment. Els parlaments de Figueras, Palau o Canella, i el del síndic Ensenyat, cadascú amb el seu estil i destacant el que han cregut oportú, o el de l’historiador Pete, autèntic artífex de tot plegat, més, s’ha dit ja, el lliurament de la mitra a Serrano han sigut moments per al record. Com els records d’alguns dels feligresos vinguts des del Milà, entre els quals qui era alcalde del poble quan el 1971 van fer bisbe un veí de la localitat que havia dirigit escoles a Montblanc i a Tarragona.
I encara un moment del tot simbòlic i emotiu ha estat quan tots els membres de la cúria urgellenca i andorrana que han presidit la missa d’homenatge en el dia de Sant Jaume, encapçalats per Serrano, han descendit a la cripta per honorar la memòria de Martí Alanis, enterrat en les entranyes de la catedral com altres dels seus antecessors. Un ram de flors vingut del Milà s’ha dipositat als peus del nínxol del desaparegut bisbe i Copríncep i s’ha pregat per l’etern descans de l’homenatjat. Just després d’aquest moment més íntim, tots els ciutadans i feligresos que ho han volgut també han pogut visitar la tomba dels bisbes, en una cripta que no sol estar oberta al públic. Era l’homenatge del poble a un capellà que va arribar a ser cap d’Estat.
EL FILÒLEG PERIODISTA QUE VOL ESMENAR UN DÈFICIT: HI HAURIA UNA BIOGRAFIA DE MARTÍ ALANIS EL 2028?
Per poca cosa que li demanin a Xavier Pete sobre Joan Martí Alanis poden ser minuts i hores de conversa. I això que amb la seva joventut, a tot estirar l’únic que va fer és anar a una escola que porta el nom del religiós. Però ell no el va arribar a conèixer en vida. En canvi, avui per avui és, segurament, de les persones que més coneixen qui va ser bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Nascut al Milà el 1992, és filòleg i historiador, i es guanya la vida com a periodista en una agència cristiana de notícies. És el redactor en cap de Flama i des de fa deu anys passa hores hores dedicant-se a Joan Martí. Com a filòleg, abans havia estat estudiant la figura del germà filòleg del bisbe, Anton Maria. Pete ha estat l’impulsor de l’homenatge d’aquest dissabte com abans havia muntat una exposició sobre el que considera fill més il·lustre del Milà. Ara prepara un altre repte en vista al 2028, quan es complirà el centenari del naixement del capellà nascut al Milà. “M’agradaria moltíssim publicar una biografia. De fet, fa anys que vaig darrere d’aquest objectiu. Des del 2018 que va néixer una exposició comissariada per mi, al museu d’Alcover, he perseguit constantment moltes vies per poder fer un bon relat. he buscat aquelles persones que millor em poden comentar tota la seva trajectòria, tant al camp de Tarragona com a Andorra i a la Seu Urgell per, d’alguna manera, el 2028 aprofitant la gran efemèride amb el bisbat d’Urgell i l’arquebisbat de Tarragona al costat publicar aquest cobejat llibre biogràfic, que no existeix. No hi ha cap llibre biogràfic a dia d’avui. Hi ha un llibre de memòria escrit per l’Antoni Morell. S’ha publicat un llibre de miscel·lànies en què es recopilen articles publicats al llarg del seu ministeri episcopal, però com dic, no hi ha cap llibre, físicament, que constati una vida enorme, i això crec que és un dèficit per esmenar”.