Alcobé va enviar a tot de factòtums de la parròquia aquest dilluns a la nit un missatge per rentar-se la cara respecte del cas que té una oficina judicial d’instrucció penal especialitzada derivat d’un seguit de canvis urbanístics i una subhasta que, promoguda per ordre d’un organisme públic (AREB), es va ajornar en considerar que dites modificacions havien perjudicat l’operació. Dues de les primeres frases del missatge que el cònsol va enviar al missatger a posteriori del reenviament general per tal que sabés el to de tot plegat feien així: “El Comú s’ha vist atacat per una notícia difamatòria i sense cap fonament, publicada a l’Altaveu. El Comú s’ha assabentat d’aquest fet per aquest mitjà de comunicació i no té coneixement de cap causa oberta a la Batllia.”
En només dues frases el cònsol menteix uns quants cops. Primer, la notícia no difama res. I té tot el fonament del món. Ja en parlarem una mica més. I no és cert que el comú se n’hagi assabentat, de tot plegat, per la notícia en qüestió. La informació és la que és. Una saig posa en coneixement de la fiscalia uns fets que considera que poden ser constitutius d’il·lícit penal i el ministeri públic, després de fer les diligències mínimes que requereix la llei que regula aquest òrgan, ho tramet a la Batllia. Això és el que s’explica i s’hi afegeixen els motius que haurien portat la saig a elevar la seva sospita a la fiscalia.
No hi ha cap difamació ni cap atac. Són fets. I el cònsol no pot dir que se n’assabenta per la notícia en qüestió. Per diversos motius. I essencialment dos: el missatger en qüestió, aquest mitjà doncs, va demanar el 29 de juliol als assessors de comunicació del comú de Canillo que el comú digués la seva sobre l’afer que s’havia judicialitzat. I dos dies després es va insistir. La notícia no es publica fins al cap de deu dies i el comú no bada boca en cap moment. Res. Pantalla plana com en Rajoy. I després, quan s’explica el que hi ha, el comú s’escandalitza. Com si no sabés res. El comú, el cònsol, doncs, menteixen.
Més encara. Durant la conversa que el mitjancer i el cònsol mantenen, en un cordial i distès to, entenent en aquell moment les dues parts què hi havia sobre la taula, aquest dilluns a la tarda, després que els assessors de comunicació del comú facilitessin una comunicació per precisar certes qüestions -el que l’Altaveu havia demanat deu dies abans i el comú no va respondre!-, Alcobé explica que els assessors legals del comú fa temps que saben oficiosament que hi ha algun tipus d’acció legal. Llavors, doncs, el cònsol i el comú sí que sabien que hi havia quelcom.
És més, durant la conversa, i demanant que algunes qüestions -noms, per exemple- no es facin públiques, Alcobé el que explica és que, a parer seu l’acció inicial de la saig no té cap sentit i que no s’ha valorat el conjunt d’iniciatives que s’han fet. Que si mesures cautelars, que si decisions que deixen sense efecte les mesures cautelars… En aquest sentit, opinions molt respectables i que el mitjancer escolta només fent una precisió: el posicionament de la saig ha passat un primer filtre: el de la fiscalia.
LA BATLLIA
I, certament, la Batllia pot arxivar el cas en tres, dos, un. Però en tot cas, en una fase prèvia, el comú no té perquè haver de saber res i no per això la informació no està fonamentada. El fons, el decidirà la Justícia. I si la saig s’ha passat de frenada, ja li ho faran saber. Sense que ho faci constar en el missatge que Alcobé fa arribar a les patums canillenques, al cònsol li molesta el terme investigar i assegura que no és cert perquè la Batllia no ha admès res a tràmit. I aquí el cònsol no menteix. L’únic que no sap com va el procediment i els que l’haurien d’assessorar no ho deuen haver fet prou bé.
A nivell lingüístic, investigar vol dir indagar, mirar, revisar… Certament, la Batllia, com en tantes altres ocasions, potser només té el cas al calaix i ara, amb els nervis que hi ha a Canillo, s’haurà de posar a treballar a cent per hora. Però el cònsol no pot dir que la Batllia ha d’acceptar a tràmit i fins llavors… No té clar el cònsol que no hi ha cap querella pel mig. La Batllia admet a tràmit o no querelles. Però accions que li vénen del ministeri fiscal… farà les indagacions que pertoqui. Si veu indicis de delicte com els hauria vist l’acusació pública, durà a terme les diligències que pertoqui.
Abans, pot arxivar. I, de fet, ni que l’oficina judicial vegi que hi ha hagut algun possible delicte, jurídicament mai investigarà realment ningú si és que es pretén fer dir que a Andorra hi ha la figura de l’investigat. Doncs no, al Principat no existeix jurídicament aquesta figura igual com abans no existia el terme imputat. Són dos substantius jurídics manllevats del procediment espanyol. La figura equivalent en dret andorrà sempre ha estat el d’encausat. I, certament, hores d’ara ningú pot parlar d’encausats. És que tot podria acabar quedant arxivat. I tal dia farà un any.
LES HORES
I després el cònsol es queixa de la lentitud en publicar una comunicació de matís. Alcobé -de vacances com el missatger que el va atendre distesament i ben amablement- podria pretendre que la matisació s’hagués publicat abans. Però no pot dir el que no és. Primer, perquè quan l’Altaveu va demanar per la qüestió el 29 de juliol i hi va tornar el 31 de juliol, el comú de Canillo va fer mutis pel folre. I després, perquè com deixen clares les captures que s’annexen a aquest article, en cap cas es va trametre la comunicació de resposta a les 13 hores.
Pretendre matar el missatger és senzill. El més fàcil. Però si es menteix, es deixa de ser cònsol per ser un mentider. I no és cap difamació. Hi ha les proves que es menteix
En efecte, via WhatsApp, com s’havia pactat minuts abans, la comunicació es facilita passades les 3 de la tarda d’aquest dilluns amb el prec que quan s’hagi llegit el contingut de l’escrit es contacti amb el cònsol. I així es fa. Fins a 1/4 de 5 de la tarda no s’esgota aquest cercle atès que el mitjancer pretenia saber, entre d’altres, a què pretenia destinar el comú de Canillo l’edifici de l’antic hotel Font. I després es redacta la informació respectant al màxim el text original alhora que posant-lo en context, i quan a nivell d’edició es considera oportú s’acaba publicant. Cinc hores després i menys de 24 hores a posteriori de la informació que va posar els nervis a flor de pell, sembla, el comú de Canillo. O que, com a mínim, ha esverat una part de la parròquia canillenca.
El que sembla evident és que matar el mitjancer s’ha de fer quan es té munició -per moltes amenaces de querelles i altres promeses de l’Alcobé de (gairebé) mitjanit. En cas contrari, més val ser valent i disparar, si escau, contra aquells que suposadament han posat el comú de Canillo a la picota: la saig i eventualment la fiscalia. Pretendre matar el missatger és senzill. El més fàcil. Però si es menteix, es deixa de ser cònsol per ser un mentider. I no és cap difamació. Hi ha les proves que es menteix.