Curt i ras, l’amo de l’animal va girar contra l’establiment que li havia venut el cadell perquè considerava, digue-m’ho així, que el gos li havia sortit defectuós. En primera instància, la Batllia va considerar que certament el propietari del cadell podia recuperar el cost de l’animal (1.972 euros), les despeses veterinàries (2.278 euros) i el cost de l’allotjament mentre va ser atès a nivell veterinari (1.360 euros). En total la botiga que va vendre el gos havia d’abonar a l’amo demandant 5.611 euros més les despeses d’advocats.
En primera instància es va condemnar la botiga, per danys i perjudicis en haver venut un animal defectuós, a abonar a l’amo demandant 5.611 euros més les despeses d’advocats
Semblava clar que l’animal, adquirit el 22 de setembre del 2020, havia mort el 2 de setembre de l’any següent, a causa de l’esmentada malaltia vascular congènita que no va ser neutralitzada a través d’una intervenció quirúrgica. Amb tot, la botiga condemnada a pagar les despeses va recórrer contra la decisió de la Batllia i ara la sala civil del Tribunal Superior li ha donat la raó. Dues de les al·legacions que plantejava l’establiment venedor en l’intent de no haver de sufragar les despeses per les quals se’l condemnava en primera instància eren el fet que la demanda no fixava prou bé l’acció, és a dir, que no quedava clar el que es demanava; i que no quedava clar que no s’haguessin complert les condicions en la venda d’animals. Els dos arguments els deixa sense efecte la sala civil del Superior dient, d’entrada, que si la botiga va respondre la demanda és perquè la va entendre. I, després, s’explica que els perits no van poder establir si la malaltia que sofria el gos era hereditària o no ho era. Per tant, també en aquest cas es donava la raó al comprador, al propietari del gos.
Però el que fa tombar les pretensions de l’amo, o fa triomfar la voluntat de l’establiment de no pagar, és, diu la sentència, que no es pot establir la relació de causa-efecte. Ja s’ha dit. “Aquesta malaltia pot tenir diverses graus d’intensitat des del més greu que ocasiona la mort fins al mes lleu que permet a l’animal amb la medicació adient poder fer vida normal”, s’explica en la sentència. “I per conèixer aquesta circumstància ens trobem que l’informe mèdic de l’hospital veterinari de Girona que va intervenir al cadell en el dia 2 de setembre del 2021 i que no va superar la intervenció, no especifica cap circumstància relativa a l’esdevenir de la intervenció i semblaria que és incomplert”, manté la resolució.
L’informe veterinari aporta algunes dades però molt poques. “D’aquí que la part recurrent encerti amb denunciar aquesta mancança per argumentar que desconeixem la causa de la defunció, que ja hem dit no estava inexorablement vinculada a la malaltia congènita del gosset.” I hi afegeix que “la demandant ho dona per fet en la seva demanda però no aporta la prova suficient perquè es pugui donar per provat. Aleshores, si no podem establir la relació causa-efecte entre la malaltia congènita i la defunció, no podem imputar responsabilitat a la part venedora”. Per tant, allò que havia d’abonar la botiga deixa d’haver-se d’abonar.