“Ens fa molta il·lusió poder tornar a sentir artistes andorrans des del concurs, avui, en aquest escenari”, s’ha destacat durant la presentació de l’espectacle, posant èmfasi en el fet que la nit pertanyia a “tres artistes dones, molt joves, cadascuna amb la seva proposta i amb la seva singularitat”. Tres veus, tres estils (de l’‘indie-pop’ al pop fusió, passant per la cançó d'autor) i un mateix nexe: la capacitat de transformar les emocions més íntimes en música.
Marta Argemí (Escaldes-Engordany), sota el nom artístic de Marta’s – una expressió que prové de l’anglès ‘casa de Marta’ –, ha pujat a l’escenari amb un objectiu clar: que la seva música sigui un lloc segur tant per a ella com per a qui l’escolta.
La seva actuació ha arrencat de manera íntima, amb un poema recitat per ella mateixa al piano, acompanyada subtilment per la guitarra. “Tot el que no puc dir, ho canto”, confessa l’artista. Les seves lletres neixen directament de les pàgines de molts diaris personals que escriu des de la preadolescència. Històries que potser llavors semblaven quotidianes, però que el temps ha convertit en vitals: el dol, la pèrdua, les malalties i els desamors.
Un dels moments més emotius de la seva actuació va ser la cançó dedicada a la seva àvia, la Maria, lligada al procés de superació de la pèrdua. “Recordar no és fàcil”, admetia, deixant clar que l’art ha estat el seu gran canal d'expressió.
Jugant a casa, l’ordinenca Júlia Sart ha pres el relleu defensant una proposta de pop d’autor marcada per la sensibilitat. Acompanyada a l’escenari pel seu amic i productor Lucky Kolmer, la Júlia ha demostrat tots els anys de formació precisament a les classes de música de l’Auditori.
El seu concert ha transitat també per un ambient marcadament íntim, abordant temes universals com l’amor, la buidor de la gent que ja no hi és i la inevitable pèrdua de la innocència. “Amb el pas del temps vas creixent i la gent va marxant”, reflexionava abans d'interpretar “Para el temps”. El seu repertori inclou peces plenes de sentiment com “Algú enamorat” o “Per a mi”. “Espines”, la seva primera cançó en català, molt més animada, ha demostrat la seva versatilitat i la seva fortalesa a l’hora de mostrar-se vulnerable en la seva llengua.
Avui a l’Auditori Nacional ha guanyat la música. Tres dones joves han demostrat que no tenen por de mostrar la seva vulnerabilitat per fer-se més fortes, promocionant el català i oferint, precisament, allò que al país ens agradaria escoltar
El tancament va anar a càrrec d’Eugenia Correia. Amb una posada en escena ambiciosa, la laurediana va pujar a l’escenari molt ben acompanyada per un quartet de músics que incloïa tres guitarres, veus d’acompanyament i instruments tan particulars com la concertina (l’acordió tradicional lligat a la música popular portuguesa), que alternava amb el piano.
La proposta de l’Eugenia té una forta influència de les seves arrels portugueses, les quals ha sapigut connectar directament amb la cultura del Principat en atrevir-se a traduir i adaptar una cançó tradicional portuguesa al català. Amb el tema “Pàgina en blanc”, l'artista ha deixat clara la seva declaració d’intencions: un llibre obert ple de futur que espera “anar omplint a poc a poc”.
Més enllà del component competitiu del Sona9 — la decisió de quina artista passa a la fase semifinal es farà pública el proper 1 de juliol —, el concert va ser una mostra de suport institucional a la base de la piràmide cultural andorrana.
Joan Marc Joval, director del departament de Promoció Cultural del Govern d'Andorra, s’ha mostrat orgullós del nivell exhibit dalt de l’escenari: “És un present que t'aporta moltíssim de valor i que esperem celebrar molts anys més. Són tres propostes femenines, molt potents, molt personals, amb molta personalitat”.
Avui a l’Auditori Nacional ha guanyat la música. Tres dones joves han demostrat que no tenen por de mostrar la seva vulnerabilitat per fer-se més fortes, promocionant el català i oferint, precisament, allò que al país ens agradaria escoltar.
Comentaris