Després que s’aixequés el sumari del cas, van transcendir unes manifestacions d’un dels pocs jihadistes supervivents en què explicava que un grup diferent al que va atemptar a la capital catalana pensava fer una massacre a Lloret de Mar. I que tenien intenció d’accedir a Catalunya via Andorra després d’haver planificat majoritàriament l’acció en territori francès. El sumari va deixar de ser secret gairebé un any després de les accions terroristes que van impactar especialment a la turística i emblemàtica artèria viària i de passeig de la Ciutat Comtal.
L’Altaveu ha pogut confirmar ara que no només hi havia una intencionalitat. La policia va fer tot un seguit d’indagacions en cooperació amb els mossos d’esquadra en relació a la presència de dos dels integrants de la cèl·lula -les identitats dels quals no han pogut ser corroborades però tot apunta que van perdre la vida en les diverses accions que hi va haver al tomb d’aquelles actuacions terroristes- al Principat, i essencialment a Sant Julià, on hi van comprar materials que a priori no tenen cap connotació terrorista ni violenta ni res de semblant però que són, segons les fonts consultades, emprades per a l’elaboració d’explosius.
Els nois que van viatjar al Principat es veuen en algun cas, per exemple, en unes imatges recuperades pels mossos dels mòbils dels implicats, tocant l’aigua del rierol que baixa gairebé en paral·lel a la carretera de la Rabassa
Probablement, segons les fonts, els materials adquirits a Andorra, totalment o parcialment, van detonar en l’explosió que hi va haver un dia abans de l’atemptat de Barcelona, el 16 d’agost del 2017, en una casa de la urbanització Montecarlo a Alcanar Platja, una població de la comarca del Montsià, al límit entre Catalunya i el País Valencià. Allí és on suposadament va perdre la vida l’imam que hauria tramat tot l’operatiu. L’home que hauria radicalitzat tot de joves essencialment residents a Ripoll. L’imam en cap cas no hauria estat a Andorra. Dos dels seus deixebles, sí.
De fet, els mossos, amb la intenció que els seus col·legues andorrans poguessin ajudar-los en situar els terroristes, haurien facilitat imatges extretes dels telèfons mòbils que van poder recuperar. Els nois que van viatjar al Principat es veuen en algun cas, per exemple, tocant l’aigua del rierol que baixa gairebé en paral·lel a la carretera de la Rabassa. No són les úniques imatges que s’haurien recuperat. També la policia andorrana va acudir als establiments on se sospitava que haurien pogut acudir els joves jihadistes i com a mínim en un dels casos, gràcies a les càmeres de vídeovigilància se’ls va poder ubicar i confirmar que havien comprat.
Igual com no han transcendit les identitats dels dos joves de la cèl·lula que van estar a Sant Julià, tampoc s’ha detallat quins materials efectivament es van acabar adquirint. Armes, en principi, no se n’haurien comprat al Principat, encara que era una de les hipòtesis que el supervivent que va explicar que hi havia un altre grup que pretenia atacar Lloret de Mar accedint a Catalunya via Andorra hauria insinuat que aquella cèl·lula passaria pel país per armar-se. A les fonts consultades no els consta aquest extrem encara que no es pot descartar del tot.
El que sí que és clar és que alguns dels materials que van esclatar en l’acte imprevisible d’Alcanar, l’avantsala de les hores terrorífiques que es van viure primer a Barcelona i després a Cambrils i que encara van allargar-se unes estones més amb la persecució d’un dels terroristes que va aconseguir inicialment desfer-se de l’operatiu policial, entre el 17 i el 18 d’agost d’ara fa tres anys. Uns atemptats que van commocionar el món i que malauradament també van esquitxar el Principat.
Comentaris