La finalitat d'aquest projecte és trencar el tabú, posar sota el focus aquesta realitat i aportar un granet de sorra contra l'estigmatització que l'envolta. Qualsevol persona, en un context determinat, pot veure's embolicat en aquesta situació de vida. Aquesta realitat ens implica a totes i a tots. El suïcidi és un gran problema de salut pública, com reconeixen tots els experts. I a Andorra, com en tantes altres coses, encara no hi ha suficients dades com per extreure grans conclusions. Sí, l’Associació Marc G. G. aporta les que recollia l’Observatori de la Infància 2023 d’Unicef Andorra.
Així, entre els adolescents d’11 a 17 anys, el 2019 es van comptabilitzar dos casos de temptativa de suïcidi (un noi i una noia), el 2020 dos temptatives de dos nois i el 2021 nou casos de temptativa comesos per noies. Costa parlar-ne. Costa massa. D’aquí que la presidenta de l’associació, Rosa Galobardes, i també les dues associacions que promouen l’exposició tinguin entre cella i cella donar visibilitat a un fet que existeix, que succeeix. I pretén, també, trencar tabús.
Des de l’Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent (APSAS), la seva representant Glòria Iniesta, declara que “és imprescindible poder trencar el tabú que envolta encara la realitat del suïcidi. Exposicions com la que es presenta a l’Illa Carlemany ‘Silencis Trencats’, ens connecta amb el testimoniatge que han patit persones en les seves experiències vitals, sigui com a persones que han realitzat temptatives com persones que han patit pèrdues. Volem agrair a totes elles les seves paraules que ens connecten, amb sensibilitat, a aquesta dolorosa realitat. Totes som agents preventius i desitgem que tothom que la visibilitzi pugui visualitzar-se com a tal.”
I segons Laura Horcajo, de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), accions com aquestes, la de fer una mostra fotogràfica dirigida a la qüestió en un espai pública i de tanta concurrència com un centre comercial, “són necessàries per tal de treure la realitat del suïcidi del calaix privat i portar-la al debat públic i social. Quan parlem del suïcidi a través de testimoniatges deixem de banda la impersonalitat de les estadístiques i aterrem el dolor del suïcidi a histories personals que són inevitablement les històries de totes”.
Comentaris (1)