Que fer-se gran sigui un privilegi

No en va, el servei acaba de validar la validesa del model d’atenció integral centrada en la persona gran. El marc ICOPE que promou l’OMS i amb el qual Andorra no només col·labora colze a colze amb molts d’altres països si no que s’ha esdevingut un petit referent donat que el que en un altre país seria un detall, al Principat són els resultats de tot un país. El 5% de la població ha passat per un programa que “és bo, és vàlid”, indicat la doctora, que es pot estar una hora sencera o més parlant de les virtuts de la proposta, del model, i repassant les consecucions d’un servei que s’ha afiançat gràcies al seu caràcter multidisciplinar. Metges, infermeres, tècnics de cures auxiliars d’infermeria, preparadors físics, treballadors socials, ocupacionals… un grapat de professionals alineats en una mateixa causa: lluitar perquè la independència de les persones sigui tan llarga com sigui possible. O dit d’una altra manera, que la dependència trigui en arribar… i millor encara si no arriba.

Heras té clar que “fer-se gran és una fita social extraordinària” i recorda que a escala mundial hi ha “un envelliment poblacional” que cal afrontar de la millor manera

Heras té clar que “fer-se gran és una fita social extraordinària” i recorda que a escala mundial hi ha “un envelliment poblacional” que cal afrontar de la millor manera. D’aquí que la metgessa, orgullosa del seu equip -no hi ha minut que citi un o altre dels seus col·laboradors, o que reivindica una foto amb ells si paren per la casa-, parli de models integrats, enfocament interdisciplinar…”No s’entén el metge sol”, d’aquí que reclama una assistència integral que permeti “veure la persona en tota la seva dimensió”. Aquesta és la raó de ser del Servei d’Envelliment i Salut, que gaudeix d’una coordinació molt important amb l’atenció primària. I d’aquí que Heras reivindiqui la implementació de dita atenció integral a nivell de país. Al cent per cent.

El model ICOPE, amb programes referents com l’APTITUDE sota el seu aixopluc, ha fet una mena de prova pilot a Andorra. I l’OMS és la primera que està d’allò més satisfeta amb l’evolució que ha tingut el marc de tractament integral. La feina feta, que Heras va presentar fa pocs dies en un congrés a Barcelona o que aviat tindrà una publicació en una revista especialitzada, avala anar un pas més enllà. De fet, la metgessa repassa amb dades i conceptes tota la feina feta pel servei que dirigeix en els darrers cinc anys i ho fa, entre altres coses, per evidenciar que val la pena. 

I que cal que els organismes estatals que tenen la capacitat de dotar dels recursos necessaris per implementar l’eina d’atenció multidisciplinar ho facin. No ho diu obertament. Però es nota clarament el que persegueix Heras, que ja ha fet reunions amb responsables del ministeri d’Afers Socials i de Salut. L’especialista en geriatria té clar que és cabdal “anticipar-se a la dependència” i així poder garantir “el màxim d’anys d’autonomia”. En fi, que les persones es puguin valdre per elles mateixes en totes les facetes de la vida. “Si ens anticipem sobretot en la part cognitiva” hi haurà molt de guanyat i, recorda, com més s’inverteix en prevenció, en assegurar l’autonomia, més despesa estalvien els serveis de salut. 

Heras fa un clam, per exemple, per empoderar infermeres d’atenció primària alhora que considera clau l’hospitalització domiciliària. Perquè no hi ha res millor, ve a dir, que el propi entorn per redreçar el rumb de la salut si mai es torç. Per això està reorganitzant el servei amb els seus companys per poder oferir una atenció domiciliària que no sempre ha funcionat tan bé com hauria volgit. I anticipar-se, anticipar-se i anticipar-se… remarca la metgessa que lamenta que “la mirada mèdica ha esta molts cops reactiva”. Ara toca ser proactius i fer una prevenció activa. Hi ha nous tractaments, noves maneres de fer i una mirada més global. De fet, a mida que ens anem fent grans les persones són pluripatològiques. Per tant, ¿perquè no pensar en una atenció global, transversal?

Per això reivindica els bons resultats de l’ICOPE a mode de prova pilot per mirar d’estendre el model a nivell nacional i ja sense embuts. Eva Heras parla amb passió de la coordinació entre professional. De com una interconsulta ben feta permet “detectar fragilitats” i actuar en conseqüència. Dels bons resultats que ha permès obtenir pel fet d’aliar traumatòlegs amb especialistes amb gent gran. I a partir de les diagnosis que es fan, poder obrar conseqüentment. Es miren de fer, gairebé, solucions a mida. Que si un es troba sol, s’intenta posar-li un entorn que l’integri socialment, que un altre necessita una reactivació cognitiva o una empenta física. 

Es tracta “d’anticipar-se a la dependència” i que es pugui garantir “el màxim d’anys d’autonomia” i que les persones “es puguin valdre per elles mateixes” el màxim de temps possible

D’aquí l’equip de professionals de diverses disciplines. Com un engranatge ad hoc que mira d’impulsar aquell que cau als seus braços per mirar que ningú no quedi enrere. “Els índexs de satisfacció són alts”, esmenta la responsable del Servei d’Envelliment i Salut, que seguidament hi afegeix: “Els malalts, els pacients, són els nostres prescriptors.” Com més confiança generen, millor funciona el boca-orella. I com més persones confien de nou amb el servei, més valoracions es poden fer, més abans es pot actuar i per més tard es poden deixar els mals moments. I, com s’ha dit, sempre amb l’aval de l’OMS i amb les ganes de fer salut en gran actuant de forma local. Perquè fins i tot el model pensat a nivell mundial ha estat modelat quan ha passat pel sedàs andorrà.

I al Principat s’ha impulsat la terminologia i la manera de fer ‘capacitat intrínseca’. Buscant també, si s’ha pogut, els recursos allà on ha calgut, o reclamant solucions que acompanyin la població. Eva Heras exemplifica amb moltes dades tot el que va dient. I s’interroga, en certa manera. ¿Per què la deficiència que més es detecta en el cribratge de l’APTITUDE és la referida al comportament auditiu i en canvi la majoria dels consultats no tenen deficiències greus en l’àmbit visual? Doncs perquè poder accedir a unes ulleres és relativament assequible i moltes de les persones que han passat pel programa han corregit amb èxit la seva anomalia. I fan vida amb total normalitat. En canvi, però, un audiòfon és molt més car. I qui dia passa, sordera empeny. 

En definitiva, que si no tenen prou elements -administracions incloses- per pensar que cal enfilar-se al carro de l’ICOPE, és a dir, d’implementar el model d’atenció integral centrat en les persones en l’àmbit geriàtric, només han de fer que posar-se en contacte amb Heras i el seu equip. Tot sia per “millorar la qualitat de vida de les persones” i acabar pensat que lluny de ser una llosa, fer-se gran acabi sent tot un privilegi.

LES XIFRES

(Des del 2021 fins al 2024)