A la capital l’espera s’ha fet llarga. A les 22.30 hores estava prevista la crema de la falla tradicional al barri del Puial i a continuació, el foc s’havia de fer amo dels carrers del nucli antic per arribar fins a la plaça Príncep Benlloch, i finalment la plaça Guillemó. Però l’estona passava i passava i davant del comú de la capital no apareixia ningú. Hi havia qui aprofitava per seure, altres es dedicaven a tirar petards entre la gentada. I també hi havia qui gairebé perd la paciència: “Si a dos quarts de dotze no han aparegut, marxo”, sentenciava un espectador a la seva dona.
I és que encara no eren les onze quan s’han apagat els llums de la plaça Príncep Benlloch, però els fallaires no arribaven. Allí ningú ho sabia, però un accident a la zona de Ciutat de Vall ha complicat la sortida de la comitiva. Finalment, pràcticament a dos quarts de dotze, s’han començat a sentir notes de la banda de música. Ara sí, els fallaires arribaven.
Primer els més petits, amb les seves falles de boles de llum de colors que feien rodar amb traça. Estirant-se a terra, fins i tot, imitant els moviments dels adults. I poc després, les flames il·luminaven les façanes a tocar de l’església i les primeres falles treien el cap. L’escalfor del foc ha pres la plaça i les guspires saltaven arreu. Posar-se a primer fila és esport de risc, però si toca fer fotos no queda altre remei, perquè amb la gentada que omplia la plaça era gairebé impossible tirar-se enrere quan veies passar alguna falla massa a prop.
Mitja horeta d’espectacle fent les delícies dels assistents, que no perdien detall del que passava mòbil en mà. I quan les últimes falles s’han apagat, com és tradició, als peus de l’església de Sant Esteve ha aparegut el mascle cabró, envoltat sempre de les bruixes que no abandonen els ritus ancestrals de la nit més màgica de l’any.
Finalitzada l’escena, l’atenció s’ha desplaçat a la plaça Guillemó, on s’han seguit cremant falles i s’ha pogut encendre la foguera per seguir la festa amb música, ball i centenars de petards que no deixaven de retronar a qualsevol racó de la parròquia.
ESCALDES-ENGORDANY
El pont d’Engordany ha estat l’escenari d’aparició de les falles a Escaldes. Un punt màgic per a una nit que també ho és. I enguany amb rècord de fallaires. Prou n’estava de satisfet una de les ànimes de les festa a la plaça escaldenca. Un Gerard Remolins que mentre feia rodar la falla no s’estava de fer vots perquè la festa continuï i el nombre de fallaires segueixi creixent. Entre petits i grans, ja s’està a la cinquantena. Tretze de llum. I la resta, una trentena llarga, amb moltes noies, de foc.
L’avinguda Carlemany, des de la placeta Santa Anna, ha estat l’eix central de l’exhibició de foc. Amb la nova plaça de l’Església plena de curiosos que feien el beure mentre esperaven els fallaires. I no només això. Perquè les falles a Escaldes van acompanyades de diables i de tota la comitiva del pubillatge. De l’hereuet a la fadrina passant per tot l’escalafó. No n’ha faltat ni un. I tot plegat amb el suport de l’UPTEE. La Unió Pro-Turisme, vaja. Que era l’encarregada, per exemple, de la logística.
Garantir l’espai suficient perquè ningú no prengués mal, assortir d’aigua els fallaires quan assedegats ho reclamaven i dirigir tot plegat cap a l’aparcament dels Veedors que és on es feia la crema de la foguera. De falles no n’han faltat. Tampoc de curiosos que han pogut tenir el foc a menys d’un pam de cara. I com que a Escaldes tot i la gernació no és la que es viu a Andorra la Vella, els curiosos equipats amb mòbils han pogut enregistrar i fotografiar els fallaires del dret i del revés. És el que té tenir espai i no haver de córrer. Ara rodar asseguts, ara amb un company enlairat al braç. Així per l’eix central de la parròquia, l’eix comercial de tota la vida, vaja. I, després, passant entre les torres de la factoria inversió estrangera.
ENCAMP
Aquesta nit, la més curta de l’any, tot sia per una bona causa. La causa de la revetlla de Sant Joan i el solstici d’estiu, que també ha tingut un bon capítol a Encamp. I és que després d’un any, el passat, en què es va estrenar grup fallaire i rodamenta pròpia de falles, enguany el nivell s’ha enfilat i de quina manera.
Encamp, per dir-ho curt i ras, ha viscut una nit amb tres eixos principals (i força requesta entre els veïns i visitants que no s’han volgut perdre la festa). Amb la plaça dels Arínsols i l’aparcament del Prat de l’Areny com a epicentres de la celebració, un primer element a tenir en compte és que enguany han rodat falles de llum. En fi, que Encamp, després d’un Sant Joan de l’any passat en què la pluja prèvia va fer la guitza i la manca d’experiència va acabar de jugar una mala passada relativa. Va costar encendre les falles de foc. Però ara ja hi comença a haver planter.
Primer punt, doncs, han rodat falles de llum. Segon element, l’experiència, enguany, li han posat els Diables de les Corts, que han fet tota una demostració de bon saber fer amb el foc i la pirotècnia. I encara, per experiència i espectacularitat, el muntatge de foc de ‘Super Chodettes’, que ha tingut moments d’allò més brillants. Segurament, i sense ofendre ningú, per una nit de Sant Joan, millor aquest espectacle que el muntatge amb drons de l’edició passada. I, és clar, la roda de falles i la foguera encesa pel conseller de Cultura, Joan Sans.
Les falles han cremat arreu -perquè a Canillo, a la Massana o Sant Julià, cadascú a la seva manera, totes les parròquies han fet rodar el foc-, els petards no deixaran d’esclatar durant bona part de la nit i Sant Joan retrona amb tota força. Si el foc crema i ho fa durant la nit més curta de l’any, tot plegat vol dir que l’estiu ja és aquí. I a fe de Déu que per la temperatura es nota.