Diversos dels ponents de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra aquest dissabte a Prada de Conflent advoquen per l’associació a la Unió Europea (UE) com un mecanisme de protecció del Principat i de salvaguarda d’una sobirania globalitzada. Consideren, alhora, que pactar el marc de relació és una manera d’assegurar-se, també, que no hi hagi posicionaments canviants. I que no s’hagi d’estar constantment negociant l’encaix. L’excap de Govern Jaume Bartumeu, l’exsíndic i diplomàtic Vicenç Mateu, qui va ser ministre d’Afers Exteriors Gilbert Saboya o l’exsecretari general de la Mitra Joan Massa són, cadascú a la seva manera, partidaris d’aquesta teoria.
Per a Vicenç Mateu, “en la mesura que la Unió Europea no és sinó una forma actualitzada de referir-se també i conjuntament a Espanya i França —perquè Espanya i França, i vint-i cinc-estats més, són la Unió Europea— la neutralitat tradicional andorrana no es troba precisament en qualsevulla equidistància, enfrontament o negació de la Unió, sinó en bona mesura en l’alineació amb aquesta d’acord amb un marc estable de relacions”. Diu l’actual ambaixador, justament, davant la UE, que “allò que tradicionalment valia, en quan a la relació amb els veïns, amb Espanya i França, ara seria igualment d’aplicació en les relacions amb la UE, que ens envolta per tots els costats, i és, en tants aspectes, en el moment present, també el nostre veí”.
I acaba dient que “quan a dia d’avui ens arrenglem políticament amb la UE, no ens allunyem pas de les ensenyances del Manual Digest, no traïm el desideràtum històric de neutralitat, ben al contrari. El que fem és precisament actualitzar-lo, adaptar-lo a les noves circumstàncies i condicions”. Massa, ara ja retirat de qualsevol primera línia de res però sempre connectat, escriu en la seva ponència destinada a la jornada de Prada que “cal tenir també present tots els acords, actes, drets i obligacions internacionals que Andorra ha fet seus, especialment els de naturalesa convencional. També totes les declaracions que Andorra hagi pogut fer unilateralment en aquest àmbit. (Europa és el lloc d’Andorra en el món i, especialment, en les seves relacions amb la Unió Europea, iniciades ja fa anys). Aquest és el marc, l’únic marc, en què Andorra pot desenvolupar l’actual concepte de neutralitat, tal com avui l’entén el dret internacional”.
L’ACORD D’ASSOCIACIÓ
Saboya i el tàndem Progressista format per Josep Roig i Jaume Bartumeu dediquen força atenció a l’acord d’associació en el seu discurs sobre la neutralitat andorrana, que és el tema escollit per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) per debatre en la Universitat Catalana d’Estiu. Per a l’exministre demòcrata d’Exteriors i d’Economia, l’acord amb la UE s’ha d’analitzar partint de la base de la “capacitat tenim realment per defensar els nostres interessos”. L’acord no es pot analitzar “només a partir de cada directiva, annex o excepció negociada —elements que, naturalment, han de ser objecte d’un debat rigorós—, sinó també a partir de la posició que volem que ocupi Andorra dins l’arquitectura europea de les pròximes dècades”.
Saboya: “L’acord ofereix una resposta possible: no convertir-nos en un Estat membre de la Unió Europea, però tampoc quedar-ne fora com un simple tercer Estat subjecte progressivament als efectes de normes sobre les quals tindríem poca capacitat d’interlocució. El model negociat busca integrar Andorra en el mercat interior europeu mitjançant un marc institucional específic”
“L’acord ofereix una resposta possible: no convertir-nos en un Estat membre de la Unió Europea, però tampoc quedar-ne fora com un simple tercer Estat subjecte progressivament als efectes de normes sobre les quals tindríem poca capacitat d’interlocució. El model negociat busca integrar Andorra en el mercat interior europeu mitjançant un marc institucional específic.” Per a Saboya, “associar-se no significa convertir-se en un Estat més de la Unió ni renunciar a tota especificitat. La negociació ha fet possible compatibilitzar dues necessitats: obtenir accés al mercat interior com a marc de seguretat jurídica per al teixit empresarial establert a Andorra i preservar les especificitats estructurals derivades de la dimensió del país”.
L’exministre, ara en una segona línia política activa, però, admet que l’associació “comporta obligacions. No és possible oferir certesa al teixit empresarial actual i al potencial desenvolupament en nous sectors sense una adaptació dinàmica al cabal comunitari. Però assumir una obligació negociada no equival necessàriament a perdre sobirania. Tot tractat internacional comporta limitacions voluntàriament acceptades, però també aporta drets, garanties, reconeixement i capacitat d’interlocució”. “La pregunta és si és millor adaptar-nos des de l’exterior o integrar aquesta adaptació dins d’un marc polític i institucional estable. Des d’aquesta perspectiva, institucionalitzar la relació entre Andorra i la Unió Europea, disposar de mecanismes formals, obtenir el reconeixement de les nostres especificitats i comptar amb procediments establerts pot ser molt més protector que dependre exclusivament de negociacions puntuals.”
Per a Saboya, “defensar l’acord no significa sostenir que la Unió Europea sigui perfecta. No ho és. Pot ser burocràtica, lenta, complexa i, en determinades ocasions, excessivament uniforme en regular realitats diferents. Tampoc no significa que totes les normes europees siguin necessàriament bones per a Andorra ni que el procés d’adaptació sigui senzill”.
VISIÓ PROGRESSISTA
Els dos dirigents de Progressistes-SDP, Josep Roig i Jaume Bartumeu, dediquen una part important de la seva ponència per vincular neutralitat i Unió Europea. Així asseguren que “la neutralitat andorrana del segle XXI no es pot entendre al marge de la realitat europea. Andorra és un petit Estat europeu, situat geogràficament, històricament i políticament dins d’Europa, i la seva seguretat, la seva prosperitat i una part essencial de les oportunitats de les seves ciutadanes i ciutadans depenen de la relació que manté amb el seu entorn”.
Roig (SDP): “L’acord d'associació amb la Unió Europea no representa una ruptura amb la tradició de neutralitat andorrana. N'és una nova expressió. Si la neutralitat significa preservar la llibertat de decidir com volem relacionar-nos amb el món, l'acord és una decisió sobirana sobre la manera com Andorra vol situar-se dins d’Europa”
“La qüestió, per tant, no és si Andorra es relaciona amb Europa, sinó com vol fer-ho i amb quin grau d’implicació. Aquesta relació s’ha anat construint al llarg de les darreres dècades. L'entrada al Consell d’Europa, l’acord duaner, l’acord monetari i el conjunt dels acords que han anat normalitzant la relació amb els estats del nostre entorn responen a una mateixa necessitat: trobar formes estables de cooperació que permetin preservar la capacitat de decisió d’Andorra en un món en què cap país pot viure completament al marge dels altres”.
Per a Roig i Bartumeu, associar-se amb Europa no deixa de ser la línia natural de seguir la tradicional neutralitat. “L’acord d'associació amb la Unió Europea no representa una ruptura amb la tradició de neutralitat andorrana. N'és una nova expressió. Si la neutralitat significa preservar la llibertat de decidir com volem relacionar-nos amb el món, l'acord és una decisió sobirana sobre la manera com Andorra vol situar-se dins d’Europa”, mantenen els dirigents progressistes, que asseguren que “l'acord d'associació s'ha d'entendre com una decisió sobre com volem continuar exercint la nostra sobirania en un món interdependent. No és una renúncia a decidir, sinó una decisió sobre les formes de cooperació que considerem necessàries per preservar la nostra capacitat d’actuar”.
“Andorra mantindrà les seves institucions, la seva Constitució, la seva identitat nacional i la seva capacitat de decidir sobre els àmbits que no formen part de l'acord. Al mateix temps, establirà un marc de relació més ampli, estable i previsible amb el mercat interior europeu i amb les polítiques i normes comunes que s’hi vinculen”. Roig i Bartumeu consideren clau diversos factors. D’una banda, que l’associació sigui fruit d’una decisió sobirana i democràtica. Alhora, consideren que “la principal amenaça a la sobirania no és necessàriament la cooperació. Sovint pot ser la marginalitat”.
Finalment també ressalten que “l’acord d'associació pot oferir oportunitats importants per a Andorra i per als seus ciutadans. Però seria un error entendre'l únicament com un instrument per obtenir els beneficis del mercat interior europeu. Europa és també un espai de normes, drets, llibertats i responsabilitats compartides. És un projecte polític que, amb totes les seves dificultats i contradiccions, ha intentat construir una forma de convivència en què els estats no només cooperen quan els convé, sinó que accepten compromisos comuns per afrontar reptes que cap d'ells pot resoldre completament sol”.
Comentaris