Fa temps -i això que té tot just 18 anys- que té clar que el món d’espectacle, i especialment la música, ha de ser el futur. Després del seu pas per ‘Eufòria’ ho té encara més clar. “Fa uns dies ho parlava amb una companya del programa: des de que he estat a ‘Eufòria’ tinc molt clar que això és el que vull fer. O sigui, encara ho tinc més clar, vull estar tot el dia formant-me en ball, en interpretació. Perquè m’encanta. Vull passar-me tot el dia cantant i ballant. Perquè aquest temps ha estat com un somni. Per això cada dia m’aixecava amb moltes ganes. Perquè tot i que em passés 12 hores fent el que s’hagués de fer, és que m’agradava el que feia”.
Moya, que es va estrenar en públic al programa amb una magnífica interpretació d’‘Alors on danse’ en francès que li va valdre grans elogis, destaca el fet d’haver pogut estar treballant “amb grans professionals de la indústria”. I ho ressalta tot explicant que ha estat capaç, en un dia i mig, de muntar amb els ‘coach’ del programa tot el que calia per fer una coreografia sencera i de nivell. “I això era brutal, a mi em motivava un munt”. De fet, té clar que es vol continuar formant en ball i cant, en interpretació si cal, fora del programa. Si ho necessita, entre els professionals que intervenen en el concurs alguns contactes li poden oferir. I no descarta pas usar-los, si li cal, perquè tot i la seva joventut, Ian té clar que el món de la música, la vida de l’artista, no és pas gens senzilla.
A l’octubre passat va començar a fer els càstings. Tenia entre cella i cella que havia d’entrar a ‘Eufòria’. Fins al punt que va deixar, almenys momentàniament, la formació de producció musical que feia a Girona. I es va centrar totalment en el programa. Ha ‘caigut’ abans d’hora però ho ha fet amb honors. Fa un balanç “molt positiu” del temps que ha estat públicament vinculat al projecte. Públicament, perquè encara ara se’l pot contactar per fer algunes segones veus i, espera, que hi hagi una gala de repesca i es pugui tornar a enfilar al tren.
I si no és el cas, el que sí que és segur és que juntament amb tots els participants en l’edició 2026 d’ ‘Eufòria’ participarà en el concert que es preveu multitudinari programat per al 31 de maig al Palau Sant Jordi de Barcelona. Li encantaria poder-hi tornar a interpretar ‘Alors on danse’ perquè assegura que representa allò que vol. Cantar, ballar… expressar-se dalt de l’escenari com un artista integral. De fet, en les gales que ha participat, s’ha destacat d’ell, entre altres, aquesta capacitat d’adaptació, aquest alt nivell d’expressivitat que mostra dalt de l’escenari. Reconegut allà on va ara, té clar que aquesta fama, aquest reconeixement actual, no se li pujarà al cap.
Per molt que el seu pas per ‘Eufòria’ hagi estat teòricament curt, “estic molt content, perquè penso que he tingut molts reptes durant totes les setmanes i la gran sort és que he sabut defensar de molt bona manera tot el que se m’ha plantejat, ho he defensat amb molta dignitat. Llavors crec que la feina està molt ben feta, llavors crec que el balanç és molt positiu”. A la tercera gala del programa va entrar en zona de perill i, finalment, se’l va salvar. Assegura que en cap cas llavors va veure les orelles al llop. “M’ho vaig agafar com un toc d’atenció, un avís perquè no abaixés la guàrdia”. I no la va abaixar per molt que la gala següent fos la darrera. El tema que li van adjudicar, ‘Mon Cheri Go Home’, segurament era mitja trampa. Però Ian Moya no s’ho agafa pas així.
“Estic molt content, perquè penso que he tingut molts reptes durant totes les setmanes i la gran sort és que he sabut defensar de molt bona manera tot el que se m’ha plantejat, ho he defensat amb molta dignitat. Llavors crec que la feina està molt ben feta, llavors crec que el balanç és molt positiu”
“És allò del tema dels reptes i de sortir de la zona de confort. He crescut molt durant el concurs. Perquè sí es veritat que el tema se n’anava totalment de la meva zona de confort, d’allò al que jo estava acostumat. O sigui, afrontar una cançó amb quatre tessitures diferents, d’home i de dona, era una proposta que no havia fet mai, però que també agraïa, perquè al final crec que és l'objectiu del programa, treure els concursants de la zona de confort per veure com ens defensm. Perquè atorgar-nos sempre allò que ens va com anell al dit crec que tampoc no tindria gràcia, oi?”
Ian Moya, que aquests dies treballa en la conformació del que espera que sigui el seu equip de suport per al futur perquè ara mateix, en aquest sentit parteix de zero, sense assessors, veu la concursant Aina Machuca com la principal favorita per guanyar el concurs. Més que res, diu, perquè té tot el que el programa, tot el que ‘Eufòria’ demana: una artista integral. I ara per ara, el jove cantant andorrà, busca desesperadament productor. Per poder publicar la seva primera cançó. Ja la té composada i dissenyada. Però li falta “produir-la amb qualitat”. “Tinc moltes ganes de treballar amb això i començar, si puc, a començar a tancar ‘bolos’ per mirar que se’m vegi a tants escenaris com sigui possible. O, sigui, que vull començar a fer el projecte de veritat”.
I és que, reitera el jove artista de Canillo, el seu pas pel concurs de 3Cat li ha permès fer feina de la bona. “Tot el que he adquirit fa que ara em vegi amb unes capacitats professionals que fins ara no tenia. I a banda d’una rigorosa formació”, indica Ian Moya, que explica que el que s’ha vist per la televisió és ben realista però, fins i tot, la feina feta fora dels focus és encara més estricta i dura, allò que cal sumar-hi treball en “un escenari, en un plató”. “Fa uns mesos no m’hauria ni imaginat poder arribar a tenir el que crec que ara tinc. És molt ‘heavy’.”