“És tot tan bo…”

La segona jornada de l’Andorra Taste popular omple el Clot d’Emprivat de visitants amb ganes de tastar les diferents propostes dels restaurants participants i, en alguns casos, amb dubtes a l’hora de recomanar-ne una: costa escollir

Dos visitants agafant un dels plats de l'Andorra Taste. G.P.

És tot tan bo...”. Així responia el Carles a la pregunta formulada per Altaveu: quin plat de l’Andorra Taste dels que has provat t’ha agrada més? Resposta complicada. Si hem de fer cas als visitants a la segona jornada de la part popular de l’esdeveniment, la qualitat de totes les propostes és molt elevada. I això es nota en les cues que hi ha en alguns moments per comprar els ‘tokens’, l’element amb el qual s’ha de pagar. Aquest migdia, el bon temps ha acompanyat i ha ajudat al fet que l’afluència de gent sigui alta, per a satisfacció dels restaurants participants.

Tornant el Carles, ell i la seva família han vingut de Barcelona. Un grup d’amics del país els va parlar de l’Andorra Taste i van pensar que era una bona idea. I s’ha confirmat. “L’experiència és molt maca i segur que repetirem”, ha indicat. De fet, han fet servir un truc per poder tastar com més plats millor. Entre tot el grup, tres famílies, han gastat 400 euros i han agafat diferents propostes. I han anat picant.

Tornant a la pregunta sobre què recomanaria, amb el suport dels amics s’ha pogut arribar a un consens. En primer lloc, l’ou ecològic amb crema de ceps del restaurant Odetti. En segon, el rotllet de fricandó de l’Isard. Ara bé, no sense reiterar que totes i cadascuna de les propostes valen molt la pena.

També ha tingut èxit el provolone fumat del Sottovoce. La Giselle, una de les restauradores responsables indicava que “sabem que ha agradat molt i tots estem molt contents”. Per la bona rebuda del plat i, també, per l’afluència. Al migdia, explica, “s’ha animat molt; hi ha més gent que ahir”. I això, lògicament, es tradueix en feina i consumicions.

Com les que ha fet el Xavier, tot i no tenir clar què menjava. “No tinc clar com es diu, però està molt bo”, admetia a Altaveu. Abans, havia tastat el melós de vedella del Beç. També li posava bona nota. Més crític era amb un aspecte que, considera, cal millorar de cara a futures edicions: “falten llocs per seure”.

Assegudes sí que es trobaven la Sandra i les seves amigues. També han fet servir la tàctica d’anar picant de diferents plats per poder arribar al major nombre possible de plats. D’entre tots ells, apuntin dos més per si encara no tenen clar on anar: el ravioli del Racó del Simó i el xurro de trumfa de Cal Manel. I recordin, si volen postres, també hi ha diferents opcions.

I totes a un preu que, a l’entendre dels visitants del Taste són raonables -tot i que han pujat en comparació a l’any passat-. “Estem provant coses de llocs de qualitat, que a Andorra en tenim molts”, ha posat en relleu la Sandra.

Andorra Taste dia 2
Cues per comprar els tokens.
Visitants gaudint dels dinars.
Cuiners preparant algunes de les racions.
Una altra de les propostes gastronòmiques.
Dues persones amb els plats.
Preparant uns raviolis que han tingut èxit.
De postres, també n'hi ha.
Els cuiners del Sottovoce preparen el seu provolone.
El Xavier no recorda que menja però té clar que "està molt bo"
Els Carles i la seva família i amics gaudeixen del dinar.