L’informe suggereix que el Principat hauria actuat de forma arbitrària per satisfer interessos polítics externs, posant en perill la credibilitat de les seves institucions. Segons el dossier, l’expropiació de la família propietària de la BPA el 2015 no va ser una mesura de control financer estàndard, sinó el resultat de l’anomenada ‘Operació Catalunya’.
L’informe afirma, a partir de la informació recollida per aquest especialista internacional en geopolítica, que el govern espanyol va exercir pressions i amenaces per obtenir dades bancàries confidencials de líders independentistes catalans, com Jordi Pujol, la família del qual està sotmesa ara per ara a un judici, que també es pot considerar d’Estat, a l’Audiència nacional espanyola.
Vespierre destaca que les autoritats andorranes -l’INAF en puresa en aquell moment- van utilitzar una alerta del FinCEN nord-americà com a motiu per liquidar el banc sense verificar-ne la validesa. Aquesta tesi s’hauria vist reforçada el 2025 per testimonis d’antics comandaments de la policia espanyola que vinculen directament l’expresident espanyol Mariano Rajoy amb l’objectiu de tancar l’entitat si no revelava informació protegida pel secret bancari.
Un dels punts més crítics de l’article és la contradicció judicial entre Espanya i Andorra. El dossier recorda que auditories independents de Deloitte i KPMG, així com investigacions de la Justícia espanyola, no van trobar rastres de blanqueig de capitals en les operacions de la BPA. Tot i això, el juliol de 2025, els tribunals andorrans van condemnar 18 antics executius de la banca a penes severes de presó i multes.
L’informe de Vespierre no arriba en qualsevol moment, sinó quan Andorra es troba en el tram final per associar-se (o no) a la Unió Europea. L’analista cita un informe de Martin Kreutner, expert en l’ajuda contra la corrupció, que alerta sobre la “feblesa de les disposicions antiblanqueig” al Principat i com això podria desestabilitzar el sistema financer de la UE.
La conclusió de l’autor és taxativa: l’entrada d’Andorra al mercat interior podria ser vista com una recompensa a la seva falta de governança. Per això, insta els membres del Parlament Europeu a utilitzar el projecte d'associació per forçar una reforma real del sector bancari i una resolució justa dels dossiers oberts, proposant fins i tot una llei d'amnistia per als empleats de la BPA per ‘netejar’ la imatge del país.