Els centres educatius, ja sigui de Sant Julià o d’Escaldes, o de qualsevol altra parròquia del país, s’han posat en marxa molt aviat. Els mestres i col·laboradors ho han preparat tot per afrontar la jornada de la represa. A fora, a l’exterior, a les portes de cada centre, els nens i les nenes, els nois i les noies, la majoria acompanyats dels pares, guardaven pacientment que s’obrissin les portes. Entre els infants, els més conscienciats, que també ho són, reclamaven espai. Que es mantinguessin les distàncies.
Quan ha estat el moment, les portes s’han anat obrint. Però no pas perquè entrés de cop tots els alumnes que esperaven. L’accés al centre es feia de manera ordenada. En algun cas, amb alumnes més grandets, al col·legi espanyol María Moliner d’Escaldes, per exemple, es feia fer als escolars una rotllana a l’exterior, al pati, amb distanciament entre els nois i les noies i se’ls exposaven abans d’entrar a les aules les normes fonamentals de conducta. El comportament i les mesures de prevenció a què obliga, per ara, la nova ‘era Covid’.
Més avorrits els pares per l’espera, més neguitosa la canalla per poder gaudir de la nova etapa escolar, d’unes poques setmanes. En molts dels infants, la il·lusió pel retrobament, la satisfacció, l’alegria era més que evident. També en veure als mestres i col·laboradors aparèixer guarnits com van ara a les portes del centre a fer entrar els escolars. Era el primer dia d’una nova època, per dir-ho així. Però tornant-se a omplir les aules, la normalitat sembla recobrar una mica més de sentit.