Entre murals, dansa i (molta) aigua

(AMB VÍDEO) La plaça dels Safarejos estrena la il·luminació dels murals de Samantha Bosque i acull un tastet de ‘Dones d’Aigua’ de la companyia Líquid Dansa, en una tarda marcada per la pluja

IMG 7022

La plaça dels Safarejos d’Escaldes-Engordany ha acollit aquesta tarda la presentació oficial dels murals que l’artista Samantha Bosque va pintar el novembre passat per recuperar la memòria d’aquelles dones que anaven a rentar la roba a l’aigua termal dels antics safareigs d’Escaldes. L’acte ha servit també per estrenar la il·luminació de les pintures i ha acabat amb un tastet de la dansa ‘Dones d’Aigua’, de la companyia Líquid Dansa, tot un homenatge a la tasca que duien a terme les dones. 

La pluja ha acompanyat aquest dimecres la presentació oficial dels murals de Samantha Bosque. “Tenim l’aigua termal, l’aigua del riu, l’aigua de boca, i l’aigua de la pluja també”, ha bromejat la cònsol major, Rosa Gili, durant l’acte de presentació. Una coincidència, que ha posat encara més l’aigua al centre del projecte que recupera la memòria de les dones que es desplaçaven fins a la parròquia per rentar la roba aprofitant les aigües termals: “Ens podem imaginar la diferència entre rentar la roba amb aigua congelada del riu o bé amb aigua termal”, ha apuntat Gili. I no només per a les dones d’Escaldes. 

Samantha Bosque i Rosa Gili, amb el mural de fons.

L’artista darrere els murals, Samantha Bosque, ha explicat que mentre treballava en les peces, va descobrir fins a quin punt aquesta història encara era viva en la memòria de molta gent. El projecte va néixer a partir de fotografies d’arxiu, perquè ja no quedaven els safareigs que poguessin servir de referència. L’últim que recorda l’artista es va desmuntar cap al 1987.

Mentre ella treballava en els murals, la gent que passava per davant s’aturava i li explicava històries, records d’infantesa de mares i àvies, de roba i de trajectes. Entre aquests testimonis, Bosque en recorda especialment el d’una dona que li va explicar que la seva mare baixava des d’Ordino, amb mula i amb la padrina, fins a Escaldes per rentar la roba. “La roba mullada, pesava, i després de rentar-la tocava pujar de nou cap a Ordino. Per això la dona recordava que la seva mare li demanava que l’acompanyés per ajudar-la amb el retorn”, li van explicar. 

 

Ara, aquelles dones han tornat a l’espai on van treballar. No amb les mans dins l’aigua, sinó pintades a les parets. I aquesta tarda, juntament amb la inauguració oficial dels murals, s’han posat en funcionament les noves llums que els permetran veure-les també quan es faci fosc. Una intervenció que segueix la línia de la il·luminació instal·lada als ponts de la zona amb la voluntat de posar en valor “les coses boniques que tenim”, ha afegit la cònsol. 

Després dels discursos de l’artista i de Gili, ha estat el torn de la companyia Líquid Dansa. Refugiats de la pluja sota l’Espai Caldes, els assistents han pogut veure un tastet de ‘Dones d’Aigua’, una proposta que fa un gest a les dones que anys enrere baixaven fins als safareigs d’Escaldes per rentar la roba.