De la mà de Desi Méndez i Vane Roca, fisioterapeutes expertes en obstetrícia i urogineproctologia, les assistents a l’Hora Bruixa, que han omplert la Fada Ignorant, han fet un repàs sobre els coneixements que tenen sobre el seu cos. Méndez i Roca es dediquen al tractament de tot allò que involucra el sòl pelvià i la faixa abdominal, així com la ginecologia, sempre des de la visió fisioterapeutica. Però, sobretot, la seva tasca és molt pedagògica. De trencar estigmes, tabús i preconcepcions. “Volem que la pacient entengui la seva afectació i que no es perpetuïn els seus problemes”, expliquen.
La seva xerrada ha començat amb una qüestió clau, importantíssima. Què en coneix la societat de la sexualitat de la dona? S’ha fet palès que cal una bona educació afectiva-sexual, que s’ha de donar des de la infància, passant per la pubertat i acabant en l’edat adulta. “Ens trobem dones a la consulta amb certes edats que hi ha coses que les veuen tabú, o que no les coneixen”, indiquen les ponents. Coses que es podrien i es devien haver après quan eren nenes.
La crítica a l’educació sexual que es rep als col·legis és clara. Ensenyen a no quedar-se embarassada, a no recollir una ITS, però on queda saber-ne més sobre el plaer femení? Sobre l’aparell reproductiu de les dones? Sobre la importància d’escollir una parella ‘volguda’? A partir dels tres anys, les nenes comencen a explorar-se. Igual que els nens. Comencen a tenir curiositat sobre el seu propi cos. I la reacció més comuna és prohibir, assenyalar com a dolent. “Això acaba, amb el temps, amb una dona reprimida en vers el seu cos, sobretot a l’adolescència té un impacte fort”, remarquen.
En aquest sentit, han explicat que es troben constantment amb dones de 50 anys “que són molt actives, ja sigui a nivell laboral, sexual, esportiu de salut”. Però que tenen força normalitzat que les seves amigues tinguin pèrdues freqüents. Moltes altres que, des d’una consulta, se’ls ha dit que és normal tenir dolor al mantenir relacions sexuals. O que la baixada de la lubricació és una cosa amb la qual s’ha de conviure. O amb l’anorgàsmia. Méndez i Roca, a la seva consulta, tracten habitualment aquests problemes. Perquè és el que són, problemes. El més important per a elles, de fet, és una valoració prèvia i, sobretot, que les pacients entenguin el que els passa. “Pot canviar molt només sent conscients del que tenen”, afirmen.
L’altre tema cabdal ha estat la presència dels problemes femenins a la sanitat. O, concretament, de l’omissió que es fa. “Si un home té dolor de testicles, se li buscarà la causa física”, indiquen, “però si té una lactància materna que no funciona, o ovaris poliquístics, se li treu importància”. En aquest sentit, han lamentat no únicament el desconeixement de molts professionals, sinó que moltes malalties que afecten únicament a dones no es vegin reflectides en el servei que s’ofereix. Per exemple, s’ha reivindicat la fisiologia a la cartera de la CASS, així com el treball del sòl pelvià, “completament necessari per a la nostra salut”.
“La tribu no és sols quan ets mare, entre dones s’ha de compartir el real i el normal, viure en silenci és patir, i no cal”,
En definitiva, l’Hora Bruixa s’ha tornat a convertir en un espai per posar en comú les inquietuds i per compartir els problemes de les dones entre les dones. De fet, una de les assistents ha explicat una problemàtica pròpia, per tal de normalitzar la situació i de veure’s recolzada per les seves iguals.“La tribu no és sols quan ets mare, entre dones s’ha de compartir el real i el normal, viure en silenci és patir, i no cal”, ha remarcat altra de les dones presents a la Fada Ignorant.
Comentaris