La música, explica, no va arribar com una simple afició. Va convertir-se en una necessitat. “Jo soc una persona que sempre m’ha costat molt expressar-me”, reconeix. “El que no puc dir parlant, ho dic cantant”.
Argemí va començar vinculada a les ars des de ben petita, primer amb la dansa i després amb la bateria i el cant. A casa, diu, la música sempre hi era present. “Som una família molt musical”, explica. Amb els anys, aquella connexió artística va acabar convertint-se en una eina per canalitzar emocions i ordenar pensaments.
El gir definitiu va arribar mentre estudiava màrqueting a la universitat. Tot i treure bones notes i avançar sense dificultats, alguna cosa no encaixava. “No em veia treballant d’allò en cap context de la meva vida”, assegura. La situació va coincidir amb un moment personal especialment complicat. “Vaig entrar en una depressió bastant forta. Estava molt desanimada i desmotivada”.
Va ser llavors quan va decidir deixar la carrera en l’últim any i apostar per la producció musical a Barcelona. Una decisió arriscada, també a nivell familiar, però que avui defensa sense dubtes. “La feina és un esforç i una inversió molt gran, però no ho canviaria per res”.
Actualment, combina el desenvolupament del projecte musical amb la docència de cant en una escola artística del país. I mentre prepara el llançament del seu primer treball, continua pujant als escenaris amb una naturalitat que contrasta amb la timidesa que assegura arrossegar fora d’ells. “Un dels meus llocs segurs sempre ha sigut l’escenari”, explica. “És un dels únics espais on no penso en res”.
Tot i que durant anys havia compost en anglès, el projecte de ‘Marta’s’ acabarà naixent principalment en català. I no per casualitat. Argemí explica que escriure en anglès funcionava, en part, com una barrera emocional. “Era una tapadora”, diu. “Perquè hi ha gent que ho entén, però no tothom”.
El procés de creació del seu EP – molt marcat per la introspecció i pels records d’adolescència – la va portar a replantejar-se aquesta distància. Les cançons neixen, de fet, d’una revisió de diaris personals escrits des que era preadolescent. “Ja que feia tota aquesta feina d’introspecció, vaig decidir fer-la bé”, explica. “No volia continuar amagant-me”.
L’oportunitat definitiva va arribar arran d’una actuació d’Enderrock a Andorra, on li van demanar interpretar els temes en català. Les cançons ja estaven traduïdes, però encara no s’havia atrevit a fer el pas. La resposta del públic i, sobretot, les sensacions sobre l’escenari, van acabar convencent-la. “Em sentia més vulnerable cantant en català, però també més forta”.
“Crec que aquí falten més espais per tocar”, afirma. “Tenim festivals i iniciatives molt bones, però falten sales i més cultura de música en directe”
La nostàlgia, la memòria i la identitat són alguns dels fils conductors d’un projecte que musicalment es mou entre l’indie pop, l’indie rock i influència soul, r&b i jazz.
La cantant formarà part enguany del Jambo Street Music i afronta el concert amb especial il·lusió. “És un festival on he descobert molts artistes i molta gent”, assegura. La seva mirada sobre l’escena cultural andorrana barreja optimisme i reivindicació. Considera que el país ofereix certes facilitats pel fet de ser petit i permet accedir ràpidament a contacte i oportunitats, però també creu que encara hi ha mancances estructurals.
“Crec que aquí falten més espais per tocar”, afirma. “Tenim festivals i iniciatives molt bones, però falten sales i més cultura de música en directe”. Tot i això, defensa amb convicció el potencial creatiu del país i reivindica la nova generació d’artistes andorrans. “Hi ha molta gent jove amb idees, projectes i molta ambició”.
Argemí parla també d’una escena marcada més per la col·laboració que per la competència. Cita artistes i grups com Julia Amor o Persefone com a part d’una comunitat musical que, segons diu, “fa molta pinya”. “Crec que tenim la sort que, com que som pocs, ens donem molt suport”.
La jove escaldenca reconeix que no esperava que ‘Marta’s’ evolucionés tan ràpidament. Aquest estiu preveu publicar un primer senzill abans del llançament de l’EP, previst per a la tardor, mentre continua treballant entre Andorra i Barcelona.
A mitjà termini, es projecte portant la seva música més enllà del país i obrint-se a escenaris internacionals, però sense renunciar mai a l’origen. “Sempre em vull presentar com una persona d’aquí, d’Andorra”, afirma. “També m’agrada poder representar el país en aquest sentit”.
Comentaris (1)