Molta més gent que en edicions anteriors. Aquesta és la sensació que hi ha des del comú quan se’ls pregunta per l’assistència als tallers de preparació d’‘Els Pastorets’ que s’han fet aquests darrers dos dies a Sant Julià, tot i que són conscients que l’elenc sempre està assegurat. “Per això no hem de patir”, rebla Areny, que explica que si mai faltés un Getsè, “tenim un coneixement prou ampli per trobar-ne un”.
De totes maneres, la consellera laurediana posa en valor l’aposta “pels joves” que faran d’assistents aprenents. “És el que més m’enorgulleix”, afirma, recordant, per exemple, que la mateixa Ester Nadal va poder començar com a ajudant de direcció amb vint i pocs anys i ara “tanca el cercle” assumint la direcció. “L’aposta per la formació ens encaixa molt amb la voluntat de donar oportunitats als joves”, explica.
Però més enllà de les valoracions, com ha ant la primera presa de contacte? En parlen Maria Solsona, encarregada del vestuari i l’escenografia, i Laia Tarifa, l’assistent que s’ocupa de les tasques relacionades amb l’espai escènic i els cors. Com que majoritàriament eren persones que ja havien representant l’obra, no se’ls feia estrany el text, “però els ha sorprès molt la proposta de l’Ester i s’ho agafen amb moltes ganes”. Altres, els nous, “estaven flipant i no entenien gaire què fèiem, no només perquè la proposta de l’Ester sigui diferent del que s’ha fet els últims anys, també perquè no tenien ni idea de què anaven ‘Els Pastorets’”. Però en general, “molt motivats i moltes ganes”.
CONEIXENÇA
Els dos dies de taller han servit per treballar dinàmiques de coneixença i connexió entre els actors i han començat a representar dues escenes: una d’alegria, després del casament de Josep i Maria, i l’escena primera, la del bosc tenebrós. Que tothom se sàpiga el text de memòria facilita la feina perquè es pot treballar des d’altres punts de vista, com per exemple, “donar-li una intenció al text”. “No dir-ho perquè està escrit en un full, dir-ho perquè realment sents que el teu personatge ha de dir aquella paraula i només aquella”, remarca Tarifa.
I amb tots els canvis que es plantegen, què hi trobarà el públic enguany? “Uns Pastorets molt poètics, però també molt arrelats als orígens i a Andorra”, i és que es faran referències andorranes: “hem canviat la masia per una borda o en comptes de parlar dels avis es parla dels padrins”, exposa Solsona, que reivindica la necessitat que el Principat també posi el seu tret diferencial a una obra que tothom coneix i que es representa a tants llocs.
REPTE INTENS
A partir del cap de setmana que ve, però, comença l’hora de la veritat. Amb assajos cada cap de setmana fins a l’estrena. Solsona i Tarifa es mostren preparades però també reconeixen que és un procés “intens i exigent”. Ara bé, els repte s’ho val. “És molt xulo i ens hi deixarem la pell i l’ànima”.
Tampoc obliden que ‘Els Pastorets’ suposaran la primera gran cita al remodelat auditori Claror. “Les expectatives hi són, però l’Ester és un pal de paller que relativitza molt i nosaltres hem de ser simplement persones que la seguim i confiem en ella”, exposa Solsona. Tarifa hi afegeix “un punt d’il·lusió” de formar part d’aquest retorn a l’auditori i per tant “marca una mica la història del centre”.
De fet, per Laia Tarifa també serà un ‘tancar el cercle’. I és que ella va ser en una ocasió, el nen Jesús, ha passat per altres personatges i ara hi torna com a assistent aprenent. “No ho he fet tots els anys de la meva vida, però ‘Els Pastorets’ és una cosa que ho fas cinc anys seguits, et canses, no hi tornes durant vuit anys i llavors tornes i potser fas deu anys més fins que et tornes a cansar. Tornar després d’un anys desvinculada des de l’altra banda, a la banda de direcció, em fa moltíssima il·lusió i en tinc moltes ganes”.
El resultat? Hauran d’esperar fins Nadal, però sentint-les parlar i veient les ganes, de ben segur que l’espera valdrà la pena.
Comentaris