Des de nuclis familiars amplis que han de compartir petits pisos a treballadors temporals que han de dormir de forma permanent en els sofàs que amb prou feines caben en un estudi. I això sense oblidar els primers conflictes derivats d’incidents que hi ha entre llogaters i re-llogaters que acaben malament i amb denúncies pel mig quan els segons són foragitats i se n’assabenten que els primers no tenien el permís per arrendar-los, posem per cas, una habitació.
Tal com ja va anunciar fa uns dies, la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) ha fet arribar formalment aquest dijous una carta al Govern en què sol·licita la seva intervenció “urgent” per tal que adopti mesures que permetin regular de forma eficaç i justa el mercat immobiliari del lloguer. El secretari general de l’organització sindical, Gabriel Ubach, ha lamentat “les condicions deplorables” amb les quals molts residents es veuen obligats a viure ja que accedir a un pis amb condicions suposa un desemborsament econòmic en molt casos inassumible. Per això, entre altres coses, l’USd’A proposa l’establiment d’una forquilla amb un topall màxim que podria ser del 30% del salari mig.
Ubach ha recordat que hi ha molta urgència en trobar una solució que impedeixi el que considera veritables abusos. “S’ha d’actuar no demà si no abans d’ahir”, ha afirmat el sindicalista, que té clar que s’ha de regular molt clarament els increments que es poden aplicar als preus, per exemple, en el cas que el propietari executiu millores en l’immoble. Alhora, i tot lamentant que fins ara el Govern hagi fet ulls clucs, el sindicalista reclama que s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’establir una regulació sobre els lloguers el nivell quantitatiu que tinguin les pensions i els salaris.
Dormir permanentment en sofàs o que quatre persones comparteixin un estudi on la cèdul·la d'habitabilitat només hi permet dos ocupants s'està convertint en relativament habitual
El propi Ubach explica ser coneixedor de famílies que, per duplicat, és a dir, dues, s’han posat d’acord per viure sota un mateix sostre per compartir despeses. D’altres fonts exposen la situació per la qual passen alguns dels temporers que han vingut al Principat a treballar a les pistes d’esquí, per exemple. Ja no és només el preu del lloguer, que també, òbviament, si no el fet de trobar quelcom disponible. “Hi ha gent que fa poc ha arribat al país i viu en condicions horroroses”. Per exemple, dormir en sofàs o en lliteres.
Hi ha temporers que seguint en molts casos instruccions dels patrons s’acaben domiciliant en un immoble però realment viuen en un altre. I no és que sigui millor on viuen, no és això. La qüestió és que de cap manera l’administració els acceptaria registrar-se on realment viuen perquè es dóna el cas, per exemple, que hi ha quatre i cinc persones que comparteixen com poden un estudi la cèdul·la d’habitabilitat del qual només permet la residència de dues persones.
També es comencen a donar situacions, segons diverses fonts, de persones que per poder assumir el lloguer arrenden una habitació del seu pis a una tercera persona. Relloguen una estança del domicili, vaja. La llei obliga a tenir l’autorització expressa del propietari de l’immoble. Però aquest permís no sempre s’obté. De fet, hi ha vegades que ni tan sols es demana. I després resulta que el tercer, el re-llogater, s’instal·la a l’habitació del pis del llogater. I en un moment donat sorgeixen desavinences que acaben amb aldarulls que porten a una ‘expulsió’ de males maneres del re-llogater.
I si això ja és dur perquè li cal cercar un nou indret on poder aixoplugar-se a més, en aquest trànsit i donat que el seu permís de residència va lligat al domicili al qual vivia com a re-llogat, aquest acaba descobrint que el seu llogater havia d’haver obtingut primer l’autorització del propietari. I si això no es va donar, qui va llogar l’habitació s’exposa a una multa prou seriosa. 6.000 euros de sanció que no és pas poc. I, per tant, revenja enmig, hi acaba havent denúncies i més maldecaps. I la roda gira i no para de girar.
Comentaris