En fi, que diu la sentència, en un dels seus passatges, concretament al final del primer considerant, que “en el passat, Albert Einstein va dir: ‘Si els fets no coincideixen amb la teoria, canvieu els fets’, en general, això és el que van fer els processats; tanmateix, aquests haurien d’haver sabut que Vladímir Ilitx Uliànov va dir que ‘els fets són tossuts’, i Franklin Roosevelt que ‘la repetició no converteix una mentida en veritat’” En fi, tres frases lapidàries, que a més a més que algunes podrien no ser ni tan sols certes -la família d’Einstein, per exemple, va ‘mocar’ la filla de Donald Trump per haver introduït en campanya una frase que no reconeixen de veres al científic. I tampoc no queda clar que la frase d’ Uliànov, és a dir, de Lenin, sigui ben bé així. Perquè sembla que va ser a la inversa.
Tan hi fa. És evident que els detalls compten. I molt. I que unes cites poden ser usades pel que pretén el tribunal, com ho ha fet, però també per dir just tot el contrari. Que el tribunal i el poder establert s’han obstinat en fer creure quelcom que no és. Sia com vulgui, ningú -o molt poca gent si no és de l’entorn de la crosta governamental prointervenció sense pal·liatius- esperava una sentència tant acarnissadora amb BPA. Però això dona marge a buscar tots els detalls i més per revertir-la.
És evident que els detalls compten. I molt. I que unes cites poden ser usades pel que pretén el tribunal, com ho ha fet, però també per dir just tot el contrari
Les defenses han iniciat una ingent feina. Des del desànim per la crueltat de la resolució però, també, des de la força jurídica i, fins i tot, fàctica. Mirant de no donar passos en fals per preparar tots els escenaris plausibles. Els processats i les seves defenses estan “treballant bé” la sentència per preparar els recursos. Sense donar pistes de per on poden anar els següents passos a fer. I amb només un convenciment: “la sentència és artificiosa”. I hi ha molta narrativa. Però també documentació que ara per ara no ha permès fer pública la resolució perquè s’ha d’anonimitzar.
En efecte, la sentència incorpora informació que podria causar danys col·laterals a no pocs ciutadans sobretot espanyols. Bàsicament, perquè evadien diners. Allò que quan va passar, quan es feia, podia ser delicte a Espanya però en cap cas a Andorra. Que això és sempre el que s’ha defensat i sembla d’allò més clar en la ‘causa Gao Ping’. Quan ni tan sols el client que feia circular els diners no ha assegut a la banqueta dels acusats. I ni tan sols va prestar declaració com a testimoni.
També en això el tribunal es deuria encomanar a Einstein i la teoria de la relativitat. Tot és relatiu. Fins i tot es poden canviar els fets o les normes o el que escaigui per convertir-los en punibles. I acarnissar-se tossudament.