Els familiars de la menor, els crits de la qual encara retronen per Encamp, estan preparant les accions legals pertinents. A la nena, i hi ha testimonis, més d’un, li van enganxar ben enganxat el dit a la porta del centre escolar on estudia. I això que com a mínim dues persones van advertir a una tercera, la monitora del menjador, que no tanqués la porta, que la nena hi tenia la mà col·locada. S’agafava a la reixa mentre, des de la part interior la nena parlava amb la monitora de la ludoteca, que esperava a fora del recinte escolar.
Per situar la cosa. Dimecres 12 de gener. Tercer dia de la represa escolar després de les vacances de Nadal. Una vegada dinada, i no havent-hi classe per la tarda a l’escola francesa, deurien ser poc més de les 2 de la tarda, la monitora del menjador pertinent havia de ‘traspassar’ els infants o bé als pares o bé a les persones encarregades de recollir-los. En el cas de la nena en qüestió, acudeix a una ludoteca. Per tant, com en el cas d’altres menors, acollia a recollir-la una monitora de dita ludoteca.
“Igual com va ser greu oblidar-se d’una nena en un bus, a mi em sembla greu també el que ha passat aquí i el comportament posterior”, afirma la mare de la menor, que no ha pogut saber ni tan sols el nom de la monitora implicada en l’incident
I en el pas d’entregar, per molt que soni malament, la nena, des de dins de l’escola a fora. Del menjador a la ludoteca, no se sap perquè la monitora del primer dels dos serveis, que depèn de l’AMPA, va tancar la reixa, la porta de l’escola, amb tanta mala sort que va enganxar de ple el dit gros d’una mà de la nena. Va fracturar-se ben fracturat. I això que tant la monitora de la ludoescola com una mare que esperava també els seus fills havien avisat que la nena tenia la mà la porta.
La monitora va arribar a passar el pestell i tot. Però van ser tals els crits de la menor, que més ràpid del que havia tancat la porta la va tornar a obrir. El dany, malauradament, ja estava fet. I per molt que es va portar de seguida l’escola al centre de salut d’Encamp, no hi va haver res a fer. Calia avisar la mare (o el pare) i traslladar l’infant cap a l’hospital, on van dictaminar que caldria intervenció quirúrgica per intentar redreçar tant com es pugui la lesió.
La mare de la menor lamenta “la total indiferència” amb què va actuar la monitora del menjador, de la qual “no n’hem aconseguit saber ni el nom”. “Ningú no sap res d’aquesta noia. Això sí, l’AMPA li ha donat festa, vacances o se l’ha tret de sobre. No ho sabem. Però no ha tornat a aparèixer. És com si la Terra se l’hagués empassat”. I tampoc ningú de l’associació de pares s’hauria adreçat als familiars de la menor. “Ni el cas s’ha reportat a l’escola ni menys encara al ministeri d’Educació.”
A la nena li fa mal el dit. Als seus familiars, els seus pares, els fa mal l’actitud d’aquelles persones que, per A o per B, haurien hagut d’assumir certes responsabilitats. “Igual com va ser greu oblidar-se d’una nena en un bus, a mi em sembla greu també el que ha passat aquí i el comportament posterior”. I més enllà d’actuacions legals -no endegades encara- han volgut explicar el cas per evitar que torni a passar.
Comentaris (5)