Va ser una pugna en tota regla i amb mala fe com han reconegut els tribunals ordinaris. Però això no treu que la mala fe de Lleure 3D no fos ajustada a llei. És a dir, que el registre que va fer, quan el va fer, fos correcte. I això és el que avala el Constitucional després d’una darrera decisió, del gener, de la sala civil del Tribunal Superior. Feia ben bé set o vuit anys que durava la pugna. Ja se sap, els tribunals s’agafen les coses amb tanta calma que que ja fa uns quants exercicis que Jocs, amb canvis de socis dins seu i tot, gestiona el casino i el centre lúdic en què està immers.
Curt i ras, al seu dia Jocs va registrar el nom de ‘Casino de les Valls’ per poder explotar diverses activitats lúdiques amb aquesta denominació. Però no va advertir que les sol·licituds temporals tenen una caducitat. I aquí, Lleure 3D, amb la guerra que tenien muntada les dues societats, va parar compte de la badada de Jocs. I quan la titularitat temporal de la marca va caducar, van registrar ipso facto el mateix nom. Pam! Comprovant la badada, Jocs també va córrer a tornar a registrar el mateix nom, la mateixa marca. Però clar, ja no hi va ser a temps. O, en tot cas, aquí es va iniciar la pugna per aconseguir la nul·litat obtinguda per l’adversari.
Registrant ‘Casino de les Valls’, Lleure 3D pretenia demostrar les deficiències legals que presentava la candidatura de Jocs. La del nom, al seu entendre, n’era una. En tot cas, per mirar de recuperar la iniciativa, Jocs va iniciar un plet perquè se li anul·lés el registre de la denominació obtinguda arran de la seva badada per Lleure 3D. I no ho ha aconseguit. És el que ara ha tancat el Tribunal Constitucional. Que avala la decisió dels tribunals ordinaris com a motivada de forma raonable. Que s’hi estigui d’acord o no és una altra cosa.
Però també recorden els tribunals que s’ha de garantir la seguretat jurídica i que juguen altres factors més enllà de la bona fe. I és que en aquest cas ningú -és a dir, els tribunals- s’estalvia de reconèixer que Barrière i els seus socis per al projecte a Andorra van actuar amb mala fe. Amb molta barra, vaja. Però dins el marc de la legalitat i, per tant, des d’aquest punt de vista, de forma correcte. Mala fe, evidentment, però ben fet, també.