El dinar de la discòrdia (judicial)

La batlle en excedència Maria Àngels Moreno pretenia que s’apartés el magistrat Abril Campoy d’una causa que va portar al TC perquè se’l va trobar en un restaurant amb el fiscal general i un altre magistrat

Cal ser molt curós no només amb qui es va al llit; també amb qui es dina i amb qui se sopa. De fet, arran d’un dinar, l’ara batlle en excedència Maria Àngels Moreno va demanar al seu dia, i el cas ha acabat arribant al Tribunal Constitucional, que s’apartés com a mínim de la ponència d’un recurs d’empara que havia interposat el magistrat d’aquest Alt tribunal Joan Manel Abril Campoy. I tot perquè la fins a final de l’any passat batlle va coincidir en un restaurant amb Abril Campoy, que dinava amb el fiscal general, Alfons Alberca, i un dels magistrats de la sala civil del Tribunal Superior, Jaume Tor.

El rerefons de tot plegat és el concurs per a la provisió d’una plaça de magistrada del Tribunal de Corts a temps parcial al qual Moreno es va presentar i no va ser elegida. La batlle en excedència ha recorregut contra el procés de selecció en entendre que hi ha les mil i una anomalies. La ‘denúncia’, desestimada pels òrgans jurisdiccionals ordinaris, va acabar arribant en format de recurs d’empara davant el TC i aquest tribunal va decidir nomenar Abril Campoy ponent de la causa.

Pel mig, el 18 de febrer del 2020, Moreno, “trobant-se en un restaurant del centre d’Andorra la Vella, va coincidir amb el magistrat que, posteriorment, va saber que seria el ponent del recurs d’empara que havia presentat, Joan Manel Abril Campoy, el qual estava acompanyat del magistrat del Tribunal Superior de Justícia, Jaume Tor Porta, i del fiscal general, Alfons Alberca Sanvicens”. I tot plegat, a la jurista ara candidata a notària, li va fer mal pensar.

De fet, recorda davant el Constitucional en el recurs d’empara relatiu a la petició d’abstenció d’Abril Campoy ara desestimat, les candidates que van ser elegides en els concurs de places a mitja jornada (al Tribunal de Corts però també al Tribunal Superior) són dues fiscals adjuntes que, suposadament, mantenien i mantenen una bona relació amb Alberca. Moreno evidentment no ho deia en el seu recurs. Però s’entén tot. ¿I si el fiscal va voler condicionar el magistrat del Constitucional perquè la decisió de l’Alt tribunal no afectés la carrera professional pretesa per les encara integrants del ministeri públic?

abril alberca tor
Joan Manel Abril Campoy, Alfons Alberca i Jaume Tor (d'esquerra a dreta).

En tot cas, Moreno deixava clar que “desconeix l’abast exacte de l’amistat entre aquestes persones. No obstant això, manifesta que és sabut que amb Jaume Tor Porta han mantingut una relació estreta i amistosa pel fet de treballar durant molts anys en el mateix tribunal” i “considera que mostrar públicament aquesta relació dona una aparença inapropiada en matèria de neutralitat en aquest cas concret, ja que un dels motius d’impugnació del seu recurs d’empara es refereix de manera específica a la conducta del magistrat Jaume Tor Porta”.

L'afer s'emmarca en el plet engegat per l'ara candidata a notària contra la resolució del concurs per a la provisió d'una plaça de magistrada del Tribunal de Corts a temps parcial per a la qual no va ser triada

La recurrent també recordava que la seva demanda, primer, recurs d’empara, després, formalment i oficialment anava contra el Consell Superior de la Justícia, que és qui va resoldre els concursos qüestionats. Una cúpula judicial que, entén Maria Àngels Moreno, que és el ‘patró’ d’Abril Campoy atès que aquest és magistrat en excedència del Tribunal Superior. Un Consell Superior de la Justícia que “ha estat el responsable directe de la seva progressió favorable, situació a la qual retornarà quan acabi les funcions constitucionals, recordant que el nomenament professional com a magistrat dels tribunals ordinaris no és indefinit, sinó renovable”.

En fi, que per molt sospitós que fos el dinar, almenys als ulls de la batlle en excedència, res del que Moreno va exposar ha procedit. El Tribunal Constitucional recorda que la llei estableix un segueix de motius objectius que cal complir per tal que un magistrat perquè s’hagi d’abstenir o pugui ser recusat, apartat o com se li vulgui dir. I el fet de compartir un àpat no apareix entre els supòsits en qüestió. I pel que fa a les motivacions més de caràcter subjectiu, Abril Campoy elabora un informe en el qual, evidentment, reconeix l’existència del dinar.

Maria Àngels Moreno, que ha jurat aquest matí la renovació del càrrec de batlle, ha estat instructora especialitzada fins ara.

Relacionat

Desestimen les demandes de la batlle Moreno contra els concursos que li van impedir ser magistrada

Però també deixa clar, entre moltes altres coses, que “el fiscal general no era part en la causa origen del recurs d’empara i que, d’altra banda, Jaume Tor Porta, magistrat del Tribunal Superior de Justícia amb el qual va dinar, no feia part del ple d’aquell tribunal que va adoptar la decisió objecte del recurs d’empara actual”. I és en base a l’informe del magistrat que es pretenia apartar de la causa que el Constitucional acaba concloent que “no s’ha establert la manca d’imparcialitat objectiva del magistrat recusat al·legada per la recurrent” i que “en definitiva, cal concloure que no existeix cap causa legal de recusació ni cap raó que permeti considerar que la imparcialitat subjectiva i/o la imparcialitat objectiva d’aquest magistrat estiguin compromeses”.

En definitiva, que Abril Campoy podia dinar amb el fiscal, amb el magistrat o amb qui volgués, que la seva imparcialitat, almenys en aquest cas, estava garantida.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.