Els dies que les banderes van onejar a mig pal (fa cinquanta anys)

La mort de Franco a Espanya va ser rebuda a Andorra de forma dividida, entre aquells que van arribar al país fugint del bàndol nacional o els que ho van fer durant els embats republicans

Comentaris

Nedar i guardar la roba, en diuen. Fer-se l’andorrà. I això, en certa manera, és el que va passar ara fa cinquanta anys, el 20 de novembre del 1975, per la mort del general Francisco Franco, el cap d’Estat espanyol. Dictador per a molts, salvador de la pàtria per a d’altres. I entre aquesta dicotomia es va viure a nivell ciutadà. Dels qui van obrir ampolles de cava a aquells que van sentir la mort del ‘caudillo’ com si fos la d’un familiar seu. I enmig de tot plegat, les institucions andorranes van decretar dol oficial i les banderes van passar a onejar a mig pal.

A Andorra, ningú no ho obvia, hi van venir a viure tant gent que fugia de l’horror del franquista, tant durant la guerra civil espanyola com, més encara, després, pels efectes de la repressió. Però també van refugiar-se al Principat gent que va enfrontar-se als embats republicans. Evidentment, uns i altres ho van viure de forma molt diferent. Com també ho van viure a la seva manera aquells joves andorrans que, oberts de mires i combatent les limitacions franquistes, al seu dia havien patit els efectes del règim espanyol. 

En fi, que institucionalment es va trampejar la situació com es va poder. De portes en fora, és clar, es van mostrar tots els honors a Franco. El Consell General liderat per Julià Reig Ribó, síndic general, va transmetre totes les condolences possibles. Totes i més. De fet, l’edicte signat per la primera autoritat del país va anunciar que “ateses les raons de bon veïnatge i de germanor amb la gran nació espanyola, declarar dies de dol oficial, els compresos entre el dia d'avui i el de la data de l’enterrament del cap d’Estat espanyol, per la qual cosa, les banderes dels edificis públics de totes les Valls onejaran a mitja asta (sic)”.

El Consell General va elevar al Copríncep episcopal, Joan Martí Alanis, la feina de traslladar les condolences de la institució i del poble andorrà en general al Consell de Regència Espanyol, l’òrgan que va passar a ostentar en funcions la prefectura de l’Estat en la mort del seu responsable. Així ho evidencien els telegrames i els edictes que s’ha encarregat de recuperar aquest dijous la Biblioteca Nacional. I, evidentment, Martí Alanis va dur a terme la tasca que se li va encarregar. Com no podia ser d’altra manera. 

El telegrama enviat pel Copríncep episcopal a l’excelentíssim president del Consell General de Regència deia: “Vull expressar a Vostra Excel·lència el condol del poble d’Andorra entranyablement unit al dol d'Espanya, del Consell General de les Valls i el meu propi per la mort de S.E. el cap d’Estat Generalíssim Franco, al qual retem homenatge elevant a Déu fervoroses pregàries pel seu etern descans.”

Comentaris

Trending