Quan l’Aula Confuci va obrir les portes fruit d’un conveni entre la Universitat d’Andorra i la Fundació Institut Confuci de Barcelona, pocs podien imaginar que una iniciativa tan específica despertaria l’interès sostingut d’un país de dimensions reduïdes. Deu anys després, les xifres avalen el projecte: una mitjana d’una cinquantena d’inscripcions anuals i 430 matrícules acumulades des de la seva creació.
La directora de la Fundació Institut Confuci de Barcelona, Wang Jinwei, assegura que l’interès que ha trobat a Andorra continua sorprenent-la. “Andorra és un país multilingüe. Tot i que és un territori amb molta riquesa lingüística, encara hi ha gent interessada a conèixer la cultura xinesa i el nostre idioma. M’ha impressionat molt, la veritat”, explica.
Però l’objectiu de l’Aula no ha estat mai únicament ensenyar vocabulari o gramàtica. Al llarg d’aquests anys també ha organitzat tallers, conferències, activitats gastronòmiques i experiències culturals per acostar la realitat xinesa a la població andorrana. Durant el confinament provocat per la pandèmia, fins i tot va oferir formacions gratuïtes en línia per a infants que van reunir prop de 80 participants.
LLENGUA I CULTURA VAN DE LA MÀ
Qui coneix millor el dia a dia de les aules és Qiyao Jia, professora enviada per l’Institut Confuci i responsable dels cursos des de fa quatre anys. Amb experiència docent a Indonèsia, les Seychelles i Espanya, reconeix que el xinès continua sent una de les llengües més exigents per als estudiants occidentals. “Utilitzem caràcters i un sistema d’escriptura totalment diferent. Normalment als estudiants els costa més escriure els caràcters. I tenim diferents tons. Això per a ells són coses complicades per aprendre”, explica. Tot i això, destaca la bona predisposició dels alumnes andorrans i recorda que l’aprenentatge d’aquesta llengua requereix temps i constància.
Per a la Qiyao, una part essencial de la feina és precisament mostrar que darrere de la llengua hi ha una cultura mil·lenària. Per això, les classes es complementen habitualment amb activitats pràctiques. “Sempre fem activitats culturals. Tenim tallers de hotpot, cerimònies per ensenyar com es fa el te i també hem ensenyat a jugar al Mahjong”, explica. Unes propostes que permeten als estudiants apropar-se a la realitat xinesa d’una manera més vivencial.
Si algú simbolitza la trajectòria de l’Aula Confuci és Esther Suils. És una de les alumnes amb més recorregut dins del projecte i hi participa pràcticament des dels inicis. La seva relació amb la llengua xinesa, però, va començar abans d’arribar a Andorra. Després de viure uns anys a les Filipines, a prop de la Xina, va descobrir un idioma que la va captivar precisament per la seva dificultat. “M’agraden els idiomes. I quan una cosa és complicada, m’agrada”, afirma entre rialles.
Suils no amaga que aprendre xinès exigeix un esforç considerable. “No només és aprendre a parlar-lo, sinó que també s’ha de saber escriure, els sons, els tons... Tot això el fa complicat. Però el fet que sigui complicat també el fa interessant”, assegura. També desmunta alguns dels tòpics més estesos sobre aquesta llengua. “Hi ha un mite que diu que la gramàtica és molt senzilla perquè pràcticament no n’hi ha, però això és mentida. La gramàtica xinesa és molt complicada perquè és molt diferent a les llengües a les quals estem acostumats”, explica.
Per a ella, però, el principal valor de l’aprenentatge no es troba només en la llengua. “Quan estudies una llengua t’introdueixes a la cultura, i quan estudies una cultura aprens coses sobre la llengua”, reflexiona. Aquesta descoberta de noves formes de pensar i d’entendre el món és, segons diu, una de les experiències més enriquidores del procés.
EL REPTE DE SEDUIR ELS JOVES
Malgrat els bons resultats, l’Aula Confuci encara té assignatures pendents. La principal és arribar a més públic jove. Actualment, la majoria dels estudiants són adults, una realitat que tant la direcció de l’Institut Confuci com els mateixos alumnes reconeixen. “Tots som adults. No hi ha gent jove pràcticament”, recoeix Suils. Al seu entendre, molts adolescents prioritzen idiomes més propers i percebuts com a més útils, com ara l’anglès o el francès.
Wang Jinwei explica que aquest és un dels grans reptes de futur. Per això, la Fundació Institut Confuci de Barcelona vol reforçar la seva presència al país amb noves activitats, jornades de portes obertes, tallers de cal·ligrafia i iniciatives destinades a donar a conèixer una imatge “més autèntica i propera” de la Xina. L’objectiu és que la llengua deixi de ser vista com una barrera i es converteixi en una oportunitat.
Després de deu anys de trajectòria, una de les lliçons que comparteixen professors i alumnes és que el xinès no és una cursa de velocitat, sinó una prova de perseverança. “Que no es desanimi”, recomana Esther Suils a qualsevol persona que vulgui començar. “Hi ha molta gent que ho prova i ho abandona quan es complica. Però avui en dia hi ha molts recursos: música, pòdcasts, vídeos o llibres. Cadascú ha de trobar la seva manera d’aprendre”. És una idea que també comparteix la professora Qiyao Jia, convençuda que qualsevol persona pot descobrir en aquesta llengua una eina per ampliar horitzons i entendre millor una de les cultures més influents del planeta.
Comentaris (1)