Descontaminant fins a 7,5 metres cúbics d’amiant

Els treballs per retirar el material cancerigen de Ràdio Andorra, complicats per la necessitat de garantir la seguretat del patrimoni històric, estan gairebé enllestits i donen pas a una nova etapa en el camí cap al futur de l’històric edifici

“L’amiant és cancerigen”. Aquesta afirmació, realitat palpable i indiscutible, l’ha fet Xaro Martínez, directora i sòcia d’Ecops, una de les empreses responsable dels treballs de descontaminació per eliminar aquesta substància de les dependències de Ràdio Andorra. La feina està pràcticament enllestida i ha permès treure fins a 7,5 metres cúbics de material tòxic. Un pas més en el procés que hauria de permetre dona una nova vida a l’històric edifici ja a partir del 2022.

La detecció d’aquest element en quantitats molt importants a l’interior de la que fou seu de la mítica emissora va obligar a aturar tots els plans. Calia, i així ho han deixat clar els responsables dels treballs, extreure’l. I no era pas una operació senzilla. Ben aviat, al contrari. De les més complexes en aquest àmbit que s’han fet mai al Principat, amb algun rècord fins i tot internacional, com ara la bombolla -una de les tres que s’han fet durant tot el procés- que es va haver d’instal·lar a la sala principal, per actuar sobre l’històric emissor. La més gran mai d’aquest tipus que s’ha emprat mai a Europa. Es tracta d’un espai confinat, amb pressió negativa, que permeten una extracció d’aire constant.

El pressupost pel 2021 inclourà la partida necessària per completar tota la restauració de l’edifici i es preveu que, ja el 2022, ja tingui una funció definida com a seu d’algun ministeri

Al seu interior, durant 29 dies, es va realitzar la neteja de tota la maquinària. En unes condicions complicades perquè calia garantir la seguretat de les setze persones que han participat en el treball. Cadascú d’ells, només per entrar a sortir de l’espai, havia de passar per cinc habitacles i seguir un complicat procés que garantia que cap rastre d’amiant el podia afectar o podia ser inhalat.

I un cop a dins, el que es diria col·loquial una feina de xinesos i sent sincers una tasca que només podien abordar tècnics molt especialitzats en la descontaminació. Ha calgut desmuntar bona part de les peces de la màquina per individualment i manualment treure-li el perillós material que tan comú va ser durant gran part del segle 20. En aquest cas, la intensa escalfor que produïa la maquinària el feia necessari com a aïllant.

A més, el que es trobava a Ràdio Andorra era amiant friable. És a dir, del que es desfà més fàcilment amb el contacte i, per tant, del més perillós a l’hora de tractar. En total, explicava Martínez, fins a 700 extraccions amb pinces, tisores o raspalls entre altres eines.  “Cada cargol que brilla ara vol dir que un tècnic hi ha estat al darrere”, ha destacat l’especialista.

Al fet que qualsevol operació de descontaminació és per si sola molt complicada, s’hi sumava el fet d’actuar sobre el que, ha recordat des del Govern Xavier Llovera -director de Patrimoni Cultural- “és una peça única, una mostra de patrimoni industrial que s’ha de protegir i a la qual cal donar un ús”. Calia, doncs, han apuntat la cap de conservació de l’empresa Retoc, Mireia García, trobar un “balanç” entre “el que calia netejar i protegir la màquina”. Més quan l’amiant “és un element imprevisible que te’l pots trobar a qualsevol material”.

Un bon exemple és el que es va localitzar gairebé al final dels treballs. Es va sospitar que les palanques interruptores de l’emissor en podien tenir i es van analitzar. Malauradament, així era. Els elements no es van poder salvar i, per tant, ara “un dels reptes” dels futurs treballs de restauració serà poder trobar peces que permetin substituir-los.

Calia trobar un equilibri entre la necessitat de retirar el perillós amiant i garantir la preservació d’una maquinària única

Aquesta necessitat de protegir la màquina ha fet que no tots elements amb amiant s’hagin retirat. Alguns, els que presentaven un material més sòlid, s’han mantingut perquè treure’ls “suposava un perill” per a l’emissor. Això sí, s’han envernissat amb diferents capes i identificats clarament per poder fer el seguiment posterior.

En total, fins ara s’ha treballat durant 46 dies, des del 17 de juny, amb un total de 315 jornades d’operaris tecnològics i 153 de personal tècnic. Una tasca que ha acabat extraient fins a 7,5 metres cúbics d’aminat i deixar l’històric edifici en plenes condicions de seguretat.

Els treballs encaren ja la recta final i, un cop s’acabi permetran seguir endavant amb els plans per a Ràdio Andorra. Llovera ha avançat que el pressupost per al 2021 inclourà la partida, d’un màxim de 50.000 euros, necessària per completar la restauració que estava en marxa, inclòs evidentment l’emissor. Un cop feta aquesta tasca, qui hagi d’ocupar l’edifici -la idea que es baralla des del Govern és traslladar un ministeri però mantenir també una part museogràfica que posi en valor “una part clau de la història del Principat- podrà fer-ho, ja durant el 2021.

Comentaris (5)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.