Conxorxa o incompetència administrativa?

L’ex-CEO de BPA defensa que la intervenció del banc “no era ajustada o no era la solució més intel·ligent” com a resposta a la ‘notice’ del FinCEN i reitera que les institucions, com l’INAF, han estat “mentint” per justificar tota l’operació contra l’entitat bancària

Oficina de la plaça Rebés de BPA . ARXIU

“La intervenció no era ajustada o no era la solució més intel·ligent; hi havia moltes millors actuacions que haurien tingut una afectació menor especialment en relació amb el sistema financer.” L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha exposat davant el Tribunal de Corts que jutja la causa general del ‘cas BPA’ la seva percepció i allò que va succeir al tomb de la ‘notice’ del FinCEN. I ha lamentat que tot plegat respon a una conxorxa o està motivat per la incompetència administrativa.

L’ex-CEO de BPA ha continuat aquest dimecres responent a les preguntes dels advocats de la defensa, en concret, del lletrat Josep Anton Silvestre, que durant la fase inicial de la sessió ha mantingut un notable enfrontament tant amb el tribunal (el president, el magistrat Enric Anglada ha assegurat que en 43 anys de carrera professional mai abans havia vist un judici tan anòmal com el que fa referècia a BPA) com amb la fiscalia pel format del seu interrogatori. Silvestre pregunta seguint fil per randa el contingut total del sumari, atès que el fiscal mai ha delimitat, a parer de l’advocat, quins són els fets concrets de què s’acusa els processats. D’aquí que s’estigui preguntant a Miquel sobre el procés d’intervenció de BPA des del seu inici.

Joan Pau Miquel ha tornat a recordar que els casos ‘denunciats’ pel FinCEN que van justificar l’actuació contra BPA formaven part d’“uns dossiers que estaven judicialitzats i explicats amb tota transparència pel banc als organismes reguladors” i respecte dels quals l’INAF mai no havia fet cap advertència especial

En aquest marc, el bancari ha arribat a explicar que les hores prèvies a què es fes públic el ‘notice’ del FinCEN, i quan els responsables de l’INAF van citar tot un seguit de responsables de la BPA, que van estar més de sis hores retinguts a les instal·lacions del supervisor financer, es va arribar a discutir sobre la conveniència o no de la compareixença que finalment va dur a terme el llavors cap de Govern Toni Martí. Els responsables de BPA defensaven que aquella compareixença era “innecessària” perquè l’únic que comportaria seria “una crisi de pànic molt més elevada del que calia”. De fet, va ser l’impacte mediàtic de la roda de premsa de Martí, a parer de Miquel, el que va disparar les alarmes sobre el banc. I a partir d’aquí s’hauria muntat tot un guirigall per criminalitzar alguns responsables bancaris i justificar la intervenció de BPA. De fet, Miquel ha arribat a insistir en el fet que diverses institucions, com l’INAF, que estan mentint o interpretant a la seva conveniència les normatives i recomanacions per tal de justificar la destrucció del banc. Per a l’ex-CEO de BPA, els 24 processats són prescindibles per al sistema i allò que els pugui passar és un tema menor, irrellevant,

Tot plegat es desprèn de l’exposició que ha anat fent Joan Pau Miquel en relació amb tot allò que va emmarcar la intervenció. En aquest sentit, l’ex-CEO de BPA, a preguntes de Silvestre, que ha arribat a insinuar que renunciaria a la defensa dels seus clients si no se’l deixava interrogar de la manera que millor considera i amb la mateixa condescendència que hauria tingut el fiscal general, ha recordat que tots els casos citats en la nota del FinCEN eren “uns dossiers que estaven judicialitzats i explicats amb tota transparència pel banc als organismes reguladors”.

Més encara, el gener del 2014 BPA va enviar a l’INAF una carta en la qual exposava tots els riscos reputacionals que afectaven el banc. “L’INAF no va traslladar cap resposta ni en actes posteriors del regulador es constata que allò pugui afectar. Tampoc mai se’ns diu que canviem de model de control o que fem transformacions, ni lleus ni profundes, dels mecanismes de prevenció”. En aquest punt s’han desgranat alguns elements que haurien tingut incidència sobre la intervenció del banc, arribant a recordat que el SEPBLAC, a Espanya, ha arxivat la causa que va originar l’entrada a la filial espanyola de BPA, Banco Madrid. Que hi hagi hagut aquestes decisions, “té especial connotació” perquè “el SEPBLAC pròpiament admet que no hi ha cap model que sigui perfecte. No es pot arribar a un risc zero”.

DE PUJOL A VENEÇUELA

Molt abans que Joan Pau Miquel hagi parlat de les resolucions hagudes en l’àmbit concursal i penal a Espanya, l’ex-CEO de BPA ha il·lustrat amb alguns exemples i algunes explicacions que era evident que les institucions andorranes estaven al cas de tot allò que el FinCEN addueix anys després en el seu ‘notice’ i que acaba derivant en la intervenció del banc. Miquel ha explicat, per exemple, que després del famós ‘pantallazo’ dels comptes de la família Pujol aparegut el juliol del 2014 al diari espanyol ‘El Mundo’, “el Govern tenia interès en saber què hi havia i nosaltres vam explicar la informació que teníem des de casa nostra”.

El ‘cas Pujol’ no s’esmenta en el ‘notice’ del FinCEN però és evident que, almenys per part de l’administració andorrana, ha apuntat Miquel, hi havia algun tipus d’interès perquè s’ha evidenciat que el llavors cap de Govern Toni Martí hauria tractat la qüestió, per exemple, amb qui també al seu moment era secretari d’Estat espanyol de Comerç Jaime Legaz. Miquel també ha explicat que el 2014 no es va exposar al Govern, quan es parlava “de l’activitat bancària dels Pujol”, les amenaces que l’entitat havia rebut per part d’autoritats espanyoles, que reclamaven, justament informació dels comptes de l’ex-president català i també d’altres dirigents polítics catalans.

El bancari ha estat molt contundent: “S’ha criminalitzat l’entitat -i 24 persones que som prescindibles per al sistema- per justificar la intervenció”

Sí que en el ‘notice’ del FinCEN -respecte del qual Miquel ha retret al Govern que no presentés cap al·legació en defensa del banc i del Principat tot i que hi tenia dret- es parlava de la causa relativa a un seguit de clients veneçolans vinculats a una empresa pública petroliera d’aquell país. I Miquel ha posat de relleu que no només estava al corrent la Justícia andorrana molt abans de la decisió de les autoritats americanes sobre BPA sinó que també el Govern d’Andorra sabia que hi havia un procés judicial amb desenes de milions bloquejats de clients veneçolans.

I és que Miquel ha explicat que es va reunir amb el ministre de Finances del moment, Jordi Cinca, per exposar-li una problemàtica relativa a “a unes pòlisses d’assegurances rellevants”, que vencien i no podent-se renovar perquè els diners estaven bloquejats, s’incorria en un eventual perill greu. Cinca hauria derivat els responsables de BPA a buscar una solució en l’entorn judicial i la Batllia va autoritzar els pagaments adients -després que el llavors CEO de BPA analitzés la situació amb qui era la batlle Canòlic Mingorance, que més tard l'enviaria a la presó- per mantenir la vigència de les pòlisses.

Tota la sessió, a partir de les preguntes fetes a Miquel, ha versat en gran mesura sobre l’actuació de les institucions andorranes al tomb del ‘notice’ del FinCEN. Un ‘notice’ que el propi organisme dependent del departament del Tresor va deixar sense efecte hores abans que els tribunals americans s’haguessin de pronunciar en relació a l’origen d’aquella nota. I havent-se retirat, els Estats Units ja no ha volgut fer cap mena d’investigació ni en relació amb el banc ni amb el que va originar el ‘notice’ del FinCEN.

Tot plegat ha portat Joan Pau Miquel a manifestar sense embuts que “es va criminalitzar l’entitat per justificar la intervenció”.