El lema d’aquest any, ‘Celebra’t’, no era només una crida a la festa, sinó un crit a la visibilitat i a la resistència davant l’odi. De fet, la vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, ha recordat que des de fa un temps, els drets del col·lectiu LGTBIQ+ s’han vist vulnerats internacionalment. “En països com Hongria, les marxes de l’orgull estan prohibides. La definició de dona i home s’ha reduït, excloent altres identitats”, ha denunciat. En el cas d’Andorra, ha puntualitzat que encara queden molts passos per dur a terme. Un d’ells reglament per als tractaments de persones transgèneres a la CASS en el qual s’està treballant des del maig 2023. “Sis mesos més tard ja hauriem d’haver tingut un reglament”, diu Vargas, però la realitat és que dos anys després d’aquell compromís inicial i de que el tractament per a persones transgèneres entrés a la cartera de serveis de la CASS, la situació encara està aturada. Això sí, les últimes informacions que tenen des de Diversand és que la CASS ha aprovat l’esborrany i que ara només caldria que el Govern fes el pas final. Un fet, que esperen que passi en les properes setmanes.
Un dels aspectes que ha marcat la jornada ha estat la denúncia sobre el discurs d’odi. Tot i que fonts oficials de la policia asseguren que no hi ha hagut denúncies recents per agressions de naturalesa LGTBIQ+fòbia a Andorra, Diversand apunta que els hi ha arribat que al país hi hauria dues o tres agressions mensuals contra el col·lectiu per la seva manera de ser, però apunta que “no se’n registren de manera correcta perquè en el sistema dels cossos de seguretat no existeix aquesta opció”. Per això reivindiquen que cal una recollida de dades que sigui fiable, encertada i desglossada per saber realment els motius d’aquestes agressions i també el reconeixement del delicte d’odi aquí a Andorra.
Vargas apunta que aquest discurs ve amplificat arran del missatge que s’està rebent de l’extrema dreta d’Europa i també dels Estats Units, cada vegada més creixent, i per això és necessari visibilitzar el col·lectiu LGTBIQ+ i continuar lluitant contra l’odi es fa més urgent que mai. “El que hem de fer és contractar amb les nostres històries, fer-nos veure, fer més visibilitat perquè la gent vegi que això ni és una malaltia, ni són desviats, ni malalts, som persones com qualsevol altra i el que volem és existir en pau i tenir la llibertat de ser”, ha afegit.
I això és precisament el que han fet una trentena de persones, que s’han sumat a la marxa organitzada aquesta tarda per Diversand. Una de les imatges més commovedores de la jornada, veure diferents generacions de famílies caminant juntes per la llibertat. Entre elles, una àvia que “vinc acompanyar a la meva neta i la meva filla", ha explicat, amb la veu emocionada.
El punt d’arribada era el Parc Central, on s’ha llegit el manifest d’enguany i després s’ha continuat la celebració amb música. La celebració no era només per als que ja gaudeixen de drets i llibertat, sinó també per a aquells que encara lluiten per tenir-los.