Cada cop queden menys cuineres i menys cuiners que saben cuinar un civet d’isard com Déu mana, que fer cuina de carn de caça no és gens senzill. Se n’ha de saber. S’hi ha de trobar el punt. Perquè la carn no quedi massa dura. Perquè el gust no sigui massa fort. Anys enrere, tot animal abatut acabava a la cassola. O gairebé. Ara, aquest fet és ja història. Per cada isard que acaba estofat cinc o més acaben espellats a la muntanya. I encara bo si s’aboquen, s’ha dit, en indrets apartats de llocs de pas.
L’aparició de sis isards morts i sense banyes a l’Aldosa de la Massana -fet avançat per ‘Diari d’Andorra’- ha indignat el col·lectiu de caçadors. Els banders tenen clarament identificada quina és la colla que va abatre els animals. De fet, santa innocència, els isards morts haurien estat ‘abandonats’, suposadament, no massa lluny de l’habitatge d’un dels integrants de la colla que hauria caçat els animals durant la setmana que diumenge va acabar. El cap de colla haurà de ser citat, si no ho ha estat ja, pels banders. Perquè doni les explicacions oportunes.
Els isards morts apareguts a tocar d’un camí de l’Aldosa de la Massana havien estat abatuts de manera legal i controlada; els banders tenen plenament identificada la colla que els va caçar
És una infracció a la normativa mediambiental, la que estipula com cal tractar els residus. I és que no hi ha dubte, i així ho han indicat diverses fonts, que els sis isards localitzats per un home que passejava pel bosc sense aprofundir-hi gaire, són dels 150 que es van abatre degudament. “Isards legals controlats.” L’únic que s’han abandonat on no tocava. Caldrà veure, doncs, si hi ha infracció mediambiental o no n’hi ha.
“Si decideixen desprendre’t de les pells, ho has de fer en un lloc que no hi passi ningú igual que els muflons es deixen a la natura quan els hi talles el cap en llocs on la gent no hi passi. La normativa ho diu ben clar: fora dels camins i ben amagat”, explica un caçador que lamenta que actuacions com aquesta, puntual i individual, acaba tacant tot el col·lectiu. “Per un que no obri correctament, en sortim tots esquitxats.” A més, remarquen, insisteixen caçadors consultats, que els animals estaven correctament abatuts.
“És ben bé”, lamenta un antic caçador, “que ara es mata per matar”. “Ni el cap ja ni tan sols es guarda com a trofeu. Alguna banya i encara gràcies.” I a partir d’aquí lamenta que costi tant de trobar els civets-per-llepar-se’n-els-dits. Ja no queden cuiners, però sobretot cuiners, com les d’abans. De mares que han estat àvies i rebesàvies i han traspassat l’herència del punt excels de cocció n’hi ben poques. Com més va, menys en queden. Però coi, “al costat del nucli urbà, hi ha contenidors on pots llançar les pells”. No cal abandonar-les enmig d’un camí transitat. Santa innocència, ignorància o pocavergonya.
Comentaris (2)