El que no van calcular els qui van dissenyar l’operació i els que la van acceptar per acció o omissió va ser que a BPA no hi havia clients dels que realment buscaven. Perquè durant temps els mateixos joves consultors de PricewatershouseCooper’s, poc discrets, admetien que buscaven o els feien buscar comptes dels Pujol, de la família de l’expresident de la Generalitat que aquests dies viuen la vista oral del judici que els acorrala però no els ofega del tot perquè cada jornada que passa s’evidencien les deficiències de tot plegat i la manca de proves per demostrar el que suposadament era.
En certa manera tres quarts del mateix en el ‘cas BPA’ amb la diferència del que suposa per a un país com Andorra la destrucció d’un banc no és ben bé el mateix que el que pot suposar per a un Estat com l’espanyol la ‘destrucció’ d’una família per molt honorable que sia. En qualsevol cas, hi ha molts paral·lelismes. També hi són entre el judici de la primera causa del ‘cas BPA’ i la causa relativa a l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya. L’intent català de segregació. En fi, els fets han demostrat que tot plegat anava lligat.
Els fets que han quedat reflectits en desenes d’articles periodístics. De premsa, de ràdio, de televisió… andorrans, espanyols. Informació molt diversa que des d’aquest dimarts queda aplegada en un contenidor web que, hores d’ara, recopila més d’un miler d’enllaços a dades, informació publicada per molts mitjans i que ara es pot trobar en un sol lloc web per si algú els vol consultar i acabar d’entendre alguns dels interrogants que sembla que no es volen acabar de comprendre. D’acceptar. I la plataforma de ben segur que anirà creixent.
Onze anys després hi ha mil i una raons -i més i tot, perquè en vindran més- per tenir clar que el ‘cas BPA’ és una maniobra política que ha acabat convertint-se, per justificar aquella maquinació, en una persecució acarnissada contra un banc i tots els seus agents. D’executius a clients. De propietaris a proveïdors.