Els diversos veïns consultats han mostrat la seva indignació sobre les formes emprades i han reconegut que aquells que puguin fer l’esforç signaran els nous contractes -alguns ja ho han fet- perquè no es volen arriscar a perdre l’habitatge. En principi, la propietat no canvia de mans, com ja va explicar l’Altaveu. I tampoc es preveu que la propietat, tot i l’increment de les rendes, faci reformes importants a l’edifici. Als pisos segur que no. L’únic que portarà a fer reformes és el fet que alguns dels actuals llogaters es posi ferreny amb què s’apliqui estrictament la llei.
Les fonts consultades han explicat que si això passa, és probable que la propietat, atenent-se o bé a la necessitat de recuperar l’habitatge per a ús propi o bé la possibilitat de fer una reforma integral del domicili, acabi fent fora l’arrendatari. Això serà sempre durant el 2027 i en funció de les dates de venciment dels contractes. “Aquest negoci és una vergonya”, indiquen alguns dels veïns, que estan molestos, també, amb conciutadans seus que “per por no baden boca”.
Els consultats han explicat que les darreres propostes a aquells veïns que s’han adreçat a la propietat per saber el pa que s’hi dona ha estat la comunicació d’establir un nou contracte a 1.000 euros mensuals i, a banda, durant els mesos d’hivern, uns 50 euros més el mes per les despeses especialment de calefacció. I que no hi ha marxa enrere. Encara alguns dels llogaters tenen reunions agendades però no creuen que hi hagi cap canvi. “Es nota molta inflexibilitat”, indiquen les fonts consultades.
Els veïns consultats no confien ni poc ni gens amb la propietat, però tampoc troben que l’administració -per exemple, l’Institut Nacional de l’Habitatge- acabi aportant cap solució clara i ràpida, almenys no per al seu cas concret. I és que la llei deixa escletxes perquè els propietaris, si escau, puguin fer fora els llogaters, amb millor o pitjor cara. Amb una carta que té força legal o que fa por, que en aquest cas, deu ser la segona opció.