El festival va néixer amb una idea senzilla. Aconseguir que qui volgués ballar salsa, bachata o kizomba no hagués de sortir sempre del país per trobar congressos, tallers o esdeveniments. Carolina i a seva parella de ball, Carlos, van començar a donar forma al projecte amb dues primeres edicions més modestes i concentrades en una sola jornada. La primera va reunir prop d’un centenar de persones i la segona ja en va atreure unes 200.
Entre aquelles primeres experiències i l’edició que va començar divendres, però, hi ha un abans i un després. Carlos Manuel va morir l’octubre de l’any passat en l’accident d’Oliola i Herrera es va quedar sola al capdavant d’un projecte que tots dos havien començat a construir. Va decidir continuar-lo i també donar-li un nou significat. L’Andorra Dance Festival va passar a incorporar el nom ‘The Legacy’.
“Volíem deixar aquest llegat i aquesta memòria per a ell”, explica l’organitzadora. La voluntat és mantenir la cita cada octubre, coincidint amb l’època de l’any en què va morir Carlos Manuel, i preservar el seu record a través d’allò que compartien. El ball. Al mateix temps, Herrera vol continuar fent créixer una iniciativa que tots dos havien imaginat com una manera de donar més espai a aquesta disciplina al Principat.
Ella mateixa coneix bé què significa haver de marxar fora per dedicar-s’hi. “Si volia treballar, havia d’anar a Espanya, França o Portugal perquè aquí no hi havia res”, recorda. Mentre ciutats com Barcelona o Madrid tenen una oferta constant de socials, classes i congressos, a Andorra la comunitat encara és reduïda. Per això, una de les aspiracions del festival és que cada vegada més gent identifiqui el país també com un lloc on venir a ballar.
Després de dues edicions d’un sol dia, aquesta tercera cita és la primera plantejada com un congrés de tres jornades. El programa combina masterclasses, sessions socials, espectacles, música en directe i competició. La primera gran cita va arribar divendres amb el Jack & Jill de bachata, una modalitat en què els participants no saben ni amb qui ballaran ni quina música sonarà. Els líders i els followers (seguidors) es combinen aleatòriament i van canviant de parella mentre el jurat valora aspectes com la connexió, la musicalitat o la tècnica.
Aquest dissabte concentra bona part de l’activitat, amb tallers durant el dia, la gala 'The Legacy' al vespre i un concert de Sebas Garreta. Diumenge encara hi haurà noves sessions abans de posar punt final a una edició que ha doblat pràcticament el nombre d’assistents respecte de l’anterior.
MOLTS REPTES
Arribar fins aquí, però, no ha estat senzill. “Ens hem trobat absolutament de tot”, admet Herrera. I quan parla en plural, ella mateixa matisa que després de la mort de Carlos Manuel ha estat principalment ella qui ha assumit la direcció i l’organització, amb el suport d’amics i familiars.
Durant els mesos previs hi ha hagut dificultats per trobar proveïdors al país, tràmits duaners desconeguts fins ara i unes ajudes que, segons explica, no han arribat en aquesta primera edició de gran format, tot i que espera poder-hi optar en el futur. També van haver de canviar d’hotel i modificar les dates després que l’espai previst inicialment cancel·lés la celebració.
Quan semblava que tot estava encarrilat, encara va aparèixer un últim contratemps. Les inundacions a Barcelona de les setmanes prèvies van afectar algunes de les escoles i professionals que havien de participar en el festival. Alguns professors no han pogut desplaçar-se, diversos espectacles s’han hagut de cancel·lar i part del marxandatge va quedar afectat. L’organització va haver de buscar nous proveïdors a contrarellotge i una part del material va arribar només un dia abans de l’inici.
“Ha estat una mica caòtic, però també és un aprenentatge de cara a l’any que ve”, reconeix Herrera. Malgrat els entrebancs, el festival ha tirat endavant i ho ha fet amb gairebé el doble d’assistents que l’edició anterior.
Aproximadament la meitat són del país i l’altra meitat arriben de fora, principalment d’Espanya i França, però també de Portugal i Itàlia. Herrera considera que aquesta presència exterior també serveix perquè els visitants coneguin una altra cara d’Andorra més enllà de les compres i descobreixin l’entorn, la tranquil·litat i el país durant tot un cap de setmana.
L’objectiu, però, no passa necessàriament per convertir l’Andorra Dance Festival en un macroesdeveniment. Herrera vol continuar creixent sense perdre una escala que permeti mantenir el contacte entre participants, professors i organització. “Ens agrada el tu a tu, que hi hagi comunitat i que es creï una comunitat bonica”, resumeix.
Darrere de tot aquest creixement continua havent-hi la mateixa idea amb què va començar el projecte, donar al ball un espai propi a Andorra. Ara, però, cada edició incorpora un motiu més per continuar. ‘The Legacy’ no és només el nom del festival. És també la manera que Herrera ha trobat de mantenir viu allò que ella i Carlos Manuel van començar junts.
Comentaris