La jornada, batejada com a ‘Artistes, artesans, creadors al País de les festes de l’Ós’, ha convertit el Centre Sud Canigó d’Arles en un punt de trobada de les diferents expressions d’aquesta tradició. Les representacions d’Encamp i Ordino s’han retrobat amb les de Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans i la mateixa localitat amfitriona, els cinc territoris que comparteixen el reconeixement internacional aconseguit el 29 de novembre del 2022. Una distinció que, més enllà del prestigi, també comporta el repte de garantir que les celebracions continuïn arrelades a la vida dels pobles.
I és precisament en aquest relleu generacional on s’ha posat un dels accents de la trobada. Un dels moments més emotius ha arribat amb l’homenatge als petits óssos i a l’Osseta, figures que permeten als més joves introduir-se en l’univers de la festa i convertir-se, amb els anys, en els seus futurs protagonistes. L’acte ha reconegut les persones que han interpretat aquests papers a les tres localitats nord-catalanes, així com les que han donat vida a l’Osseta d’Ordino. En representació andorrana, han recollit el diploma Sarah Serrallet, que enguany encarna el personatge, i Marc Moliné, que va ser la primera persona a interpretar-lo a la parròquia ordinenca.
Tot i compartir arrels, cadascuna de les poblacions ha desenvolupat una manera pròpia d’entendre i representar la tradició. Ordino ha apostat per portar a Arles una mostra viva de la seva celebració amb la representació d’‘El despertar de l’Osseta’, protagonitzada per l’Ossa i l’Osseta. La posada en escena s’ha acompanyat de la interpretació de la ‘Suite Ordinenca’, una composició i arranjament de Rafael Serrallet que recupera les melodies del despertar de l’Osseta i dels dallaires. Música i representació popular s’han donat la mà per mostrar com una festa ancestral també pot continuar evolucionant sense perdre les seves arrels.
Encamp, en canvi, ha optat per explicar el passat i el present del Ball de l’Ossa a través de les imatges. Una exposició fotogràfica ha permès descobrir com ha canviat la vestimenta dels protagonistes al llarg dels anys, mentre que un audiovisual ha repassat les diferents escenes de la representació. La parròquia també ha volgut mostrar que l’ossa ha traspassat els límits de la celebració popular per convertir-se en un element d’identitat present en molts altres racons del territori.
N’és un exemple l’escultura de l’Ossa de Solanelles, situada a 2.500 metres d’altitud, però també els itineraris de senderisme que segueixen les seves petjades, les rutes infantils de descoberta o el Parc de l’Ossa, al centre del poble. Tot plegat configura un univers cultural que s’estén més enllà del dia de la festa i que també es projecta a través de l’exposició urbana ‘L’Ossa: Patrimoni de la Humanitat’.
La trobada ha permès descobrir altres manifestacions d’aquest patrimoni compartit. La sardana de l’Ós de Prats de Molló, la dansa de l’Ós de l’Alegria d’Arles, el carnaval dels Dansaires Catalans Laurentins i el Contrapàs dels Pratencs han completat una programació que ha combinat actuacions, projeccions, exposicions fotogràfiques i espais dedicats als artesans i creadors vinculats a la tradició. Els tres óssos i les dues osses dels territoris participants també han tingut el seu espai expositiu.
La delegació andorrana ha estat formada per una desena de membres de la Comissió de Festes d’Encamp i una trentena de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino. També hi han assistit les conselleres de Cultura i d’Associacionisme del Comú d’Ordino, Mònica Armengol i Meritxell Rabadà, respectivament; la directora de Patrimoni Cultural del Govern, Isabel de la Parte, i el tècnic de Cultura del Comú d’Encamp, Sergi Silva. Organitzada per l’associació Unesc’ours, la jornada ha servit per reforçar els vincles entre les comunitats que custodien una tradició que simbolitza el despertar de la natura i el final de l’hivern.
Comentaris