I és que per a Manso, el diagnòstic és clar. “No creiem que sigui un tema de joc ni de qualitat de l’equip. És un tema competitiu”. L’Andorra genera, té la pilota i passa molts minuts en camp contrari, però continua concedint massa en accions puntuals. Davant el Burgos, tres gols encaixats en menys de mitja hora van tornar a obligar els tricolors a remar a contracorrent.
El tècnic reclama, per això, un canvi en la manera d’afrontar determinades situacions. “Hem de veure quina és la nostra realitat, potser baixar a la terra”, apunta. A Segona Divisió no n’hi ha prou amb jugar bé o acumular més possessió. Així, Manso considera que l’equip necessita ser més pràctic, guanyar més duels i, sobretot, reduir unes desconnexions que continuen apareixent massa sovint.
El Burgos n’és l’últim exemple. Karrikaburu va obrir el marcador després d’una falta lateral, Luengo va aprofitar una nova acció a pilota aturada i Curro va transformar el penal que situava l’1-3. Tres cops en una primera part en què l’Andorra també havia generat perill, havia trobat l’empat de Lautaro i havia arribat al descans amb vida gràcies al 2-3 de Jordi Cano.
“No creiem que sigui un tema de joc ni de qualitat de l’equip. És un tema competitiu”, assegura Manso
“Els equips no et perdonen”, remarca Manso. El tècnic lamenta especialment que els rivals necessitin molt poc per castigar l’Andorra. En joc, considera que l’equip concedeix poques ocasions clares, però les faltes d’atenció i els detalls acaben pesant molt més. “Per moltes coses que fem bé durant el partit, aquests detalls ens estan penalitzant i ens estan traient punts. I aquests punts ja no tornen”.
El problema tampoc és nou. Manso recupera l’exemple de Vigo, quan l’Andorra guanyava 0-2 al minut 70 i va acabar encaixant quatre gols en molt poca estona. Després d’haver corregit parcialment aquesta fragilitat davant el Granada, el Sabadell o el Castelló, el duel contra el Burgos torna a posar sobre la taula una qüestió que el cos tècnic creia haver començat a controlar.
I és aquí on apareix la contradicció que més frustra Manso. L’Andorra acostuma a tenir més pilota, generar volum ofensiu i transmetre la sensació de poder fer mal, però això no s’està traduint en punts. “Sembla que sigui molt fàcil guanyar a Andorra, quan la sensació sempre és que l’Andorra és millor, que té més perill, que genera molta possessió i que té molt volum ofensiu. Però després el resultat és el que és”.
La segona meitat davant el Burgos reforça aquesta sensació. Els visitants pràcticament renuncien a atacar i l’Andorra acumula possessió i arribades. Manso admet que l’equip acaba precipitant-se en alguns moments i que el bloc baix del Burgos dificulta trobar espais, però tampoc considera que l’Andorra faci un mal partit. Precisament per això la derrota pesa més. El problema ja no és només generar, sinó evitar que tot el futbol produït quedi anul·lat per uns minuts de desconnexió.
“No podem pretendre fer quatre o cinc gols perquè n’encaixem tres”, indica. La prioritat passa per tancar la porteria i reduir els errors que estan decantant massa partits. Manso considera que l’equip no necessita una transformació profunda, sinó corregir aspectes molt concrets que l’estan penalitzant de manera decisiva.
“TINC GANES DE PARLAR”
D’altra banda, el tècnic també s’ha mostrat crític amb l’actuació arbitral, especialment per la jugada del tercer gol del Burgos. Manso subratlla que l’acció podia haver estat revisada per una possible mà prèvia i lamenta, sobretot, la dificultat per dialogar amb els col·legiats durant el partit. “Tinc ganes de parlar, però no ho puc fer perquè em sancionaran”, assegura. Més enllà de les decisions concretes, l’entrenador reclama que els àrbitres siguin “una mica més receptius” a l’hora d’explicar-les i permetre el diàleg amb els membres dels equips.
Comentaris