Andorrà referent de la lluita contra la Covid a Santo Domingo

El seu comportament, la seva esma, la seva voluntat l’han dut a ser fins i tot una mena de referent captat per la direcció general de Salut Pública de la República Dominicana. Aguareles ha anat explicant la seva malaltia, que per sort no va tenir prou força com per obligar-lo a intubar però just li va anar, a través de muntatges fotogràfics prou amb explícits amb ell de protagonista. “Són imatges que expressen el que realment he sentit i passat”. Diu que gràcies als contactes diplomàtics, també fets des d’Andorra, s’ha pogut tractar millor del que li hauria correspost en un país on el sistema sanitari està col·lapsat i on el ciutadà andorrà diu que encara ha d’arribar el pitjor.

“No desitjo a ningú el que hem hagut de viure. Mai no hagués imaginat que la zona zero seria dins dels hospitals. És una guerra total contra quelcom que no es veu. Fa por, molta por”

“Van prioritzar les eleccions municipals i governamentals a la salut de la població i ara mateix no es troben llits ni la forma de fer arribar els serveis, les cures, a la població. Avui iniciem un nou toc de queda de 45 per intentar redreçar el país. Des de fa quatre mesos que s’està en una corba ascendent d’infectats i morts. És un drama el que es viu aquí i només ha fet que començar. El pitjor hauria d’arribar a partir de demà, que fa catorze dies de les eleccions”, explica Aguareles, que a la República va muntar una casa de turisme rural, va dedicar-se a les plantacions de cafè i ara també a l’extracció de maragdes per refer una vida que amb la fallida de la immobiliària que tenia a Andorra se li havia torçat una mica massa.

Aguareles, per ara, espera no tenir seqüeles de la Covid. Això sí, haurà d’estar-se quinze dies de repòs absolut a casa i fer-se visitar pel neuròleg. A l’hospital hi va acudir el 5 de juliol. Però ja feia sis dies que tenia malestar. “Mal d’ossos, una mica de manca de respiració… i per sort, el diumenge a la matinada, després de llegir molt sobre Covid no vaig tenir dubte que havia d’afrontar la situació. Quan més tardes a anar a l’hospital més opcions d’agafar el virus amb virulència”, explica.

Va ingressar inicialment amb una pneumònia greu a Urgències de l’hospital Jaime Sánchez de Barahona el 5 de juliol. Cinc dies més tarda “es va complicar tot amb una taquicàrdia i de manera urgent em van traslladar a CECANOT, on hi ha els pacients Covid, a Santo Domingo, a l’àrea d’intensius, on he estat els deu darrers dies i fins i avui”. “Ha estat brutal”, explica. No obstant, no el van haver d’intubar. “Em vaig salvar pels pèls. D’aire n’entrava, poc però n’entrava. No fumar, no beure i estar sa és clau perquè el cos reaccioni davant el virus”. Per sort, diu, ha tingut tot el suport de la família. La dominicana i l’andorrana. I de contactes diplomàtics.

“El missatge és que s’han de seguir les recomanacions: mascareta, distanciament, confinament, higiene. La insolidaritat i l’incivisme unit a la irresponsabilitat és el taló d’Aquil·les de la lluita contra la malaltia”

Creu que va ser “en un viatge a la capital, a Santa Domingo”, on es fa contagiar. “Vaig contractar el camió i el xòfer equivocats. Després vaig saber que el poble i l’àrea (d’on procedia el vehicle) tenien un focus important de Covid”. “No desitjo a ningú el que hem hagut de viure. Mai no hagués imaginat que la zona zero seria dins dels hospitals. És una guerra total contra quelcom que no es veu. Fa por, molta por”. “Us heu de cuidar. Crec que molts encara no han entès la virulència del virus, sobretot respecte els nostres éssers més grans.”

Ja s’ha dit. Aguareles, de 53 anys, col·labora amb la direcció general de Salut Pública dominicana en una campanya de sensibilització i conscienciació sobre la malaltia. Els seus efectes i com combatre’ls. “El missatge és que s’han de seguir les recomanacions de les institucions pertinents per tal de protegir els més dèbils -malalts, avis i gent amb patologies prèvies- a través dels diferents protocols: mascareta, distanciament, confinament, higiene. La insolidaritat i l’incivisme unit a la irresponsabilitat és el taló d’Aquil·les de la lluita contra la malaltia”, diu l’andorrà establert a la República Dominicana.

En el país caribeny des de fa tretze anys, feliç malgrat tot i sentint l’escalf dels seus familiars i amics, s’ha casat i té un fill de tres anys (en té dos més a Andorra). La setmana que ve està previst el naixement de la seva primera filla, Geisha. “Una nova aventura que a partir de demà hem de gestionar amb Salut Pública. Hem d’establir un protocol ja que s’ha de protegir la mare i el futur bebè”. I ho farà amb el mateix optimisme que posa per les fotos i les retoca per mirar de despertar consciències. “Una imatge val més que mil paraules”, conclou.