Que a Aixirivall hi ha una fortificació és segur (que sigui el castell de Bragafolls no és clar)

Hi ha una cosa clara i de la qual Aixirivall es pot enorgullir: té una fortificació medieval a quinze minuts del nucli urbà. Cert és que ara el camí que hi mena no és transitable, amb moltes dificultats. Manté l’arqueòleg Abel Fortó, un dels codirectors dels treballs que aquest dilluns vivien la vintena jornada, que hi ha dues opcions plausibles. “Que sí que és el castell de Bragafolls i cap al segle XII hi ha hagut un moment de reocupació” o “és un castell i no apareix en cap documentació”. I les dues coses tenen la seva explicació. El seu argumentari. 

En tot cas, i ho explica en aquest cas l’altre codirector de l’excavació, el també arqueòleg Jordi Vallverdú, “hem de seguir treballant per resoldre aquesta incògnita”. És a dir, poder establir al cent per cent o deixar-ho de dir totalment, que el jaciment del roc de l’Àliga és el castell de Bragafolls. “És clarament una fortificació però no poder dir que sigui el castell de Bragafolls. Tampoc ho podem descartar.” Hi haurà, i ja hi ha el pressupost per fer-ho, una tercera intervenció el 2027. Això és clar. Més després de la feina que s’ha pogut fer -i es farà encara els propers dies- al jaciment. “Hem fet més del que prevèiem”, deixava clar Fortó. La imatge que ofereix el jaciment respecte de fa un any no té res a veure. Gens.

PER QUÈ POT SER EL QUE SEMBLA?

Reculem una mica. Per què el jaciment en qüestió podria ser el castell de Bragafolls? Doncs perquè el domini del medi, l’emplaçament on està situat el roc, l’orografia o les estructures que ja estava clar que hi eren, més tots els elements documentals ja estudiats, com un text en què el comte Borrell II hauria fet construir el castell denominat de Bragafolls contra els andorrans i l’hauria adjudicat a l’ardiaca Sendred, que exercia també com a batlle comtal de les valls d’Andorra, porten a pensar que el roc de l’Àliga és el castell. Però l’excavació realitzada les darreres setmanes per l’equip d’investigació configurat per especialistes del departament de Patrimoni Cultural i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona no ha permès anar molt més enllà.

Hi ha hagut una mitja sorpresa. Han aparegut tot un seguit de fragments de ceràmica del que semblaria ser una olla. Els arqueòlegs que estan treballant al jaciment, però, sense parlar-ho entre ells al seu dia, han convingut que les restes localitzades no són anteriors al segle XII

Això sobre el terreny. Cal fer feina de laboratori. I encara divendres hi va haver una mitja sorpresa. Va aparèixer en l’espai més ampli del jaciment i on encara ara s’està excavant, tot un seguit de fragments de ceràmica del que semblaria ser una olla. Els arqueòlegs que estan treballant al jaciment, però, sense parlar-ho entre ells al seu dia, han convingut que les restes localitzades no són anteriors al segle XII. Per tant, aquesta circumstància és la que fa dir que potser aquell punt no era el castell de Bragafolls o, si ho és, va ser ocupat en diferents etapes. Fonamentalment curtes. 

De l’espai en qüestió s’han retirat alguns elements del segle XX i s’ha desmuntat una estructura sobreposada a l’espai de la torre original i que, al segle passat, hauria estat el que hauria servit per muntar una mena de cabana en aquell espai. Explicava Fortó durant la visita mentre els col·laboradors més joves seguien gratant el paviment del que podria ser el pati d’armes per anar baixant de nivell que “els vells d’Aixirivall li deien a aquest espai la cabana del moro o la torre del moro. Però aquesta denominació no està consolidada i no apareix en cap toponímia” que estigui documentada. 

També s’han recuperat carbonets, alguna resta de fauna, vestigis vegetals i altres elements que hauran de passar per la prova del carboni 14 per comprovar si l’examen de la datació aporta quelcom de nou. I de rellevant. Segurament, la propera campanya, l’any que ve, caldrà esgotar l’excavació totalment en tot el recinte, perquè enguany no es preveu finalitzar del tot, i després ja es podrà analitzar tot plegat amb una mica més de sentit global. Que no vol dir que no s’hagi fet fins ara, perquè els arqueòlegs que dirigeixen el projecte estan d’allò més satisfets del que s’ha fet.

LA FORTIFICACIÓ EXISTENT

Els arqueòlegs que estan treballant en l’emplaçament del roc de l’Àliga tenen clar que l’espai no ha sofert grans alteracions amb els anys. Amb els segles. Es tracta d’una estructura d’uns cent metres quadrats formada per diferents elements. I de la qual s’han tret pel cap baix uns 60 metres cúbics -60 tones- entre terra i pedres. La pedra, a banda dels rocs que s’han anat amuntegant de manera més o menys ordenada, està generalment molt picada. Una part del que s’ha extret ja s’ha retirat de la zona en helicòpter. Tot plegat, la neteja, per dir-ho així, el desbrossament, el fet de fer una tal·la selectiva d’arbres, permet tenir una idea més clara del conjunt existent.

Relacionat

Tot buscant el castell de Bragafolls (o no)

On s’ha excavat del tot, on s’ha esgotat tota la possibilitat d’excavació, és a la torre, que deuria tenir unes tres plantes i arribar a una alçada mínim de cinc metres. Però probablement mai no va superar els set. La planta baixa hauria assumit funcions de magatzem, al bell mig hi hauria l’hàbitat i la planta superior seria la de defensa. Aquí, al segle passat, s’hi va fer una cabana. S’ha retirat la carcassa nova, per dir-ho així, i s’ha pogut recontextualitzar el mur encara existent, que supera el metre d’amplada. La resta de murs del conjunt estan al tomb del metre o lleugerament per sota. No sempre segueixen una mida regular del tot. La torre té a tocar una terrassa perimetral. Pensin, però, que és, tot plegat relativament minúscul.

Torre a banda, hi ha tres espais més destacables. El fossar n’és un. I es veu clarament un tall a la penya. Per un cantó, la roca queda protegida pel propi penya-segat. Per l’altre, però, hi havia una continuïtat fins a zones probablement habitades que va fer que es forcés el tall. Que es fes a partir de la força del l’home. També hi ha el camí d’accés, empegat als murs de la fortificació però per l’exterior. Si anés per dins, seria un camí de ronda. Però aquest no és el cas. I encara queda un espai obert, que podria ser un pati d’armes o un lloc per a l’estabulació d’animals, que és on ha aparegut la ceràmica i que podria estar totalment o parcialment cobert.

Els especialistes que treballen en aquest projecte no tenen cap dubte que aquest espai més diàfan, on encara aquests dies s’està excavant per mirar d’anar baixant de nivells, i que no és gens clar que pugui acabar totalment esgotat abans de divendres, és on es deurien fer reposar les mules -si no cavalls o eugues- amb les quals haurien d’arribar allà, o els ocupants de la fortificació o les mercaderies i materials que al seu dia necessitaven. 

Relacionat

Del roc de l’Àliga al castell de Bragafolls: què diuen les pedres?

També és clar que tots els murs, en un concepte molt ampli, es van alçar a partir de la tècnica, genèrica, quedi clar, de la pedra seca. Perquè no s’han trobat ni fangs ni altres aparells que servissin per relligar les pedres. En fi, que és una estructura defensiva sí o sí. I que encara ha de parlar potser una mica més -el comú de Sant Julià, mantenen els responsables del projecte, amb també la directora de Patrimoni Històric, Isabel de la Parte, seguint els treballs, també hi té interès i, per tant, si cal, hi contribuirà. Per ara, però, se n’ha fet un rentat de cara ingent. Però cal més per afirmar que el roc de l’Àliga és el castell de Bragafolls.

I ARA QUÈ?

Una vegada es doni per conclosa la campanya, es portaran les restes trobades, els materials, al laboratori. Passar llavors, restes de fauna, elements vegetals i altres ‘dispositius’ pel carboni 14 pot donar idea d’alguna cosa més. I després, el que és clar, diu Abel Fortó, és que s’ha de començar a pensar en “un projecte de consolidació de les estructures”. Ara que es veu clar el conjunt, s’ha de posar-hi una mica més d’ordre i donar-hi consistència. Que la fortificació, la que sigui, té molts anys i no caldria pas que s’acabi descalçant. 

I després, és clar, i en funció del que es tingui temps de fer fins divendres, en la propera campanya s’hauran d’acabar d’esgotar les excavacions que no es finalitzin ara. S’haurà de gratar una mica més de terra per mirar si sona la flauta o xiula en Bragafolls i apareix algun element -aparell, material, el que sia…- que pugui ajudar a confirmar, sí o sí, que el roc és el castell. Per ara, i de moment, només es pot dir que castell, o castellet, ho és. Però no se’l pot pas batejar. De cap de les maneres.