Hi haurà residents, andorrans o no, que es quedaran a casa aquest estiu. No arriba per marxar de vacances. Aquest és un país de fantasia però per als estrangers rics. Hi ha un aire de la Cuba del dictador Fulgencio Batista en l’ambient. L’epicentre del luxe, l’oci cosmopolita i una profunda desigualtat social. Pels nostres carrers en lloc dels Cadillac, Buick, Chevrolet, Pontiac i Chrysler d’aquell pati de recreació de l’alta societat que era Cuba, circulen ara Lamborghini, Porsche o Ferrari conduïts per personatges pretensiosos però amb menys classe i educació que el Pijoaparte de ‘Les darreres tardes amb Teresa’ de Juan Marsé. Quan no hi ha diners, o els justos per pagar el lloguer o la hipoteca sempre queden els llibres. Si no pots anar a un bon restaurant, llegeix ‘Guerra i pau’ de Tolstoi.
“Hem edificat un gran país però per a uns altres que no som nosaltres”
Hem edificat un gran país però per a uns altres que no som nosaltres. Els pisos estan fora de preu i a sobre encara que costi dos o sis milions d’euro, te’l donaran tan mal acabat com si fos la casa dels tres porquets. Perquè cada cop hi ha menys paletes, ni professionals qualificats de cap gremi.
No hi ha res de qualitat, ni diners per a la classe mitjana. No te’n pots anar de vacances encara que tinguis la mateixa obsessió per veure el mar que l’Antoine Doinel d’’Els 400 cops’ de Truffaut. Posa’t a llegir ‘Guerra i pau’, un llibre que va de Rússia i de russos rics que és el que abunda a Andorra. La majoria dels nacionals o residents són pobres. I les vacances se les emporten el lloguer o la hipoteca.