Tornant al record dels temps passat, puc dir que sento certa enyorança de l'Andorra que he viscut en els darrers quaranta anys veient amb preocupació com el dia a dia s’està deteriorant amb aspectes que segur estan en el coneixement de tots i que no cal que esmenti; és per això que aporto la meva modesta opinió a l'esdeveniment més important que tenim a tocar: l’acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea.

A parer meu, una de les fites més importants de la història del nostre país després de la signatura dels Pariatges (1278-1288) i l’aprovació de la Constitució, l’any 1993, que definia al Principat com un estat sobirà de ple dret. I tornant al projecte d’adhesió, serà el Poble sobirà, que haurà de decidir en un referèndum. Si més no tot el procés pot encara passar per un sedàs, que pot alentir o accelerar el procés, en funció si es produeix algun veto per l’aprovació dels vint-i-set membres de la U.E., o si bé serà el Parlament Europeu que doni la conformitat final, així com, pel Consell General d’Andorra. La decisió final per part dels votants andorranp quedarà condicionada a l'eficàcia de la comunicació que transmetin els partidaris d’una opció o l'altra.

“Amb tot el dit no vull dir que hàgim de donar l'esquena a Europa; som i estem arrelats tant culturalment com geogràficament, Si més no, un bon acord ha de contemplar les característiques i singularitat del nostre país i el que donen com fet no reuneix aquestes característiques”

El projecte del document que s'ha d'aprovar és d’un tecnicisme i volum difícilment digerible per la gran majoria de ciutadans i dependrà sens dubte de l'habilitat de persuasió dels que lideren tant l’adhesió, així com el rebuig. I és en aquest punt a on es produeix una desproporció en la capacitat de comunicació, en el que el Govern, amb totes les eines que té en el seu abast, gaudeix d’una potent força de comunicació, fent esment com a eina de persuasió a les conseqüències nefastes de no acceptar el tractat. Va començar amb força amb un estand exhibit en la Fira d’Andorra la Vella, el passat mes d’octubre, així com la continuada difusió en mitjans de comunicació, enfront dels arguments de qui pogués qüestionar els avantatges d’aquest acord, així com el silenci dels opositors, en aquell principi de campanya informativa.

Evidentment, ara per ara, la balança no està equilibrada, degut en part, a l’aportació econòmica necessària, per una campanya informativa amb resultats prou convincents. Manca de proporcionalitat com dèiem, ja que els partidaris del "no" requeriran un poder de convicció difícil de superar, en què els diners invertits en campanyes informatives, juguen un paper important. I parlant de manca de proporcionalitat; per arribar a un consens en un mercat de 447 milions de consumidors, enfront d'uns 80.000, no deixa de ser una qüestió francament complicada. Per arribar a un acord, un del punt imprescindibles en una negociació, és que cada una de les parts cedeixi part de les seves pretensions; i ens preguntem en què i quan s'ha cedit per part andorrana per equilibrar una balança tan desproporcionada?

En els darrers temps, s’ha fet massa soroll (Influencers, Youtubers etc.), i Andorra ha passat a estar al primer pla de l'actualitat, essent un atractiu per a inversors estrangers; per a mostra, el creixement desproporcionat del mercat immobiliari, que està perjudicant els preus de lloguer a l'alça, arribant en la venda de pisos a uns preus astronòmics. L’espai físic és el que és i no permet un increment descontrolat de l'edificació amb la repercussió greu que afecta i limita els espais naturals. Les infraestructures viàries estan al límit i no podran suportar un increment desproporcionat de vehicles en les nostres carreteres, fet que ens obliga ara a crear nous vials, essent l’assignatura pendent el transport segregat (ferrocarril, tramvia, transport per cable etc), problemàtic pel seu elevat cost i barreres geogràfiques i d’espai disponible. L’adhesió al tractat, podria si més no empitjorar la situació.

Un altre problema és “l’efecte crida” produït per les ofertes de treball, dins un mercat laboral caracteritzat per l'estacionalitat, en el que molts proven sort sense cap contracte de treball previ, en l’inici de les temporades turístiques, essent presa fàcil per empresaris sense escrúpols. I és precisament la lliure circulació de persones i capitals, observada en l’acord, la patata calenta, que fins i tot establir limitacions d’immigració i ofertes de treball, serà difícil de controlar a causa de la permeabilitat de les nostres fronteres. (...es manté un sistema d’immigració basat en quotes... el nombre de permisos anyals augmentarà en xifres similars a les actuals...). Una altra qüestió també referent a aquest capítol, és la que afecta els petits empresaris, autònoms, amb una competència que creiem deslleial i desproporcionada, tenint en compte que alguns tipus de professionals estan molt arrelats pel seu tipus de feina en el seu lloc d’origen, i difícilment, aniran a muntar una “sucursal” a qualsevol país d’Europa; (tallers, botigues, perruqueries, farmàcies, etc.) per contra, sí que és llaminer pels que vinguin de fora, per l’atractiu del país, i la baixa pressió fiscal. Tenim un sistema tributari, que al meu entendre, és adequat a les necessitats del país. Si més no em pregunto, fins a quin punt serà necessari un increment en el sistema impositiu, ja que un cop estem integrats a l’associació, sens dubte les despeses públiques, patiran un increment. Quant a la lliure circulació de capitals, hem de pensar que es requerirà complir amb els estàndards europeus, la qual cosa implicarà sens dubte una reforma del sistema fiscal andorrà.

També s’ha de tenir en compte el factor social i cultural; estarem sotmesos a una forta pressió tant en el nostre parlar, costums i tradicions. Quant al català, el nostre idioma oficial, ja abans de la signatura del tractat, està patint els efectes; comença a ser difícil ser atès en la nostra llengua en comerços i establiments públics. Un altre problema pot sorgir a curt termini, en referència a la sanitat i centres educatius. Podrien quedar desbordats per la forta demanda d’atenció; precisarem sense cap dubte ampliar les infraestructures sanitàries i escolars, per atendre el molt possible augment de la població, així com del personal sanitari i docent necessari.

També s’ha de tenir en compte, quin grau d’afecció tindran els operadors públics (FEDA, Andorra Telecom, etc.). (... obertura del mercat de les telecomunicacions en set anys... els operadors europeus, podran establir-se a Andorra... aquesta llibertat de circulació, està estretament vinculada a la lliure circulació de persones i al dret d’establiment...), en aquest punt, no veiem factible l'entrada de nous operadors, si més no, per culpa de la mateixa limitació dels serveis a oferir, amb un volum d’explotació que en l’aspecte competitiu no beneficiaria a ningú. És important tenir en compte l’alta inversió en tecnologia que els operadors andorrans han fet en els darrers anys. S'ha de considerar l’alt volum d’assalariats que tenen aquestes empreses; em consta que hi ha un cert grau d’incertesa entre els seus empleats. En els pròxims anys és molt possible l’increment demogràfic, amb acord o sense, que afectarà sens dubte un augment de la inseguretat ciutadana, havent d'adequar també infraestructures i personal al nou model.

Un altre punt a considerar, és que el tractat d’associació comportarà revisar tota l'estructura administrativa publica amb un increment de serveis de gestió i personal així com infraestructures, també amb el consegüent cost econòmic.

Per acabar, em pregunto com queden els acords assolits anteriorment amb la UE?:
- 1990 l'acord duaner

-1991: IGI; suprimeix la taxa de consum;

-1992: Sistema harmonitzat europeu de la importació de mercaderies (cap.25 al 97);-1991: Taxa exterior comunitària (TDC): a països tercers.

- 2004: Acord amb la U.E. per passatge d’andorrans a fronteres exteriors.

- 2004: acord sobre fiscalitat de l’estalvi

- 2009: Tractat de Lisboa (annex 8: Es tindrà en compte, països de petites dimensions dins de la proximitat i àrea d’influència de la U.E).

- 2011: Acord monetari amb la U.E.

- 2017/2021: Andorra, queda fora de la llista de Paradisos fiscals.

- 2014/2015/2016: conveni de no doble imposició amb diversos països.

- 2023: Projecte de llei d’intercanvi en matèria fiscal.

Amb tot el dit no vull dir que hàgim de donar l'esquena a Europa, som i estem arrelats tant culturalment com geogràficament; si més no un bon acord ha de contemplar les característiques i singularitat del nostre país, i el que donen com fet, no reuneix aquestes característiques.