Avui m'agradaria reflexionar sobre la importància de viure amb tolerància, un valor moral que implica el respecte íntegre cap als altres. Etimològicament prové del llatí tolerare, que significa transigir, permetre sense oposar-s'hi; reconèixer el dret d'un altre a sostenir opinions contràries.
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) proclamà l’any 1995 La declaració de principis sobre la tolerància, A l'article 1 la defineix així: "El respecte a les idees, les creences o les pràctiques dels altres quan són diferents o contràries a les pròpies, així com el reconeixement, l'acceptació i l'estima al pluralisme cultural, a les formes d'expressió, als drets humans dels altres i a la diversitat de l'aspecte, la situació, el comportament i els valors de totes les persones". També argumenta que la tolerància no és només un deure moral, sinó també una exigència política i jurídica. La fonamenten el coneixement, l'actitud d'obertura, la comunicació i la llibertat de pensament de consciència i de religió.
La tolerància consisteix en l’harmonia en la diferència. Fomenta el diàleg i la multipluralitat. Crea riquesa de pensament i obre vies de diàleg. Enriqueix la societat. És lògic que les persones pensem i creiem coses diferents, però això no ha de ser motiu de discòrdia ni d'enfrontament. “L'enuig i la intolerància són els enemics de la correcta entesa” (Mahatma Gandhi).
La tolerància no és condescendència, ni una simple i indiferent acceptació de les postures alienes. El papa Francesc parla de la cultura de la tolerància, com a cultura de la trobada. Assevera: "El diàleg, la compassió i la difusió d'una cultura de la tolerància, l'acceptació dels altres i la coexistència entre els éssers humans contribuirien en gran mesura a reduir molts dels problemes econòmics, socials, polítics i ambientals que assetgen gran part de la humanitat".
“La tolerància consisteix en l’harmonia en la diferència. Fomenta el diàleg i la multipluralitat. Crea riquesa de pensament i obre vies de diàleg. Enriqueix la societat. És lògic que les persones pensem i creiem coses diferents, però això no ha de ser motiu de discòrdia ni d’enfrontament”
Com podem treballar per enfortir aquest valor moral? Amb educació i empatia. Les persones tenim la millor arma: la paraula. Podem afavorir vies de diàleg, establir ponts d'unió. M'agraden especialment les que va pronunciar el papa Lleó al Congrés: "Les paraules poden obrir camins o tancar-los; poden il·luminar la realitat o deformar-la fins a fer impossible la trobada [...] la fermesa no exigeix menyspreu; la discrepància no comporta humiliació".
La tolerància va unida al respecte i és contrària a la bel·ligerància i a la intransigència. Déu ens ha fet lliures i la llibertat de pensament i d’acció és la primera premissa de les persones. Ser tolerant no significa que tot és permès. No hem de jutjar els altres. “La fraternitat humana no consisteix a tolerar, sinó a comprendre que som una família, que la nostra humanitat és fonamental més que qualsevol altra cosa”(cardenal Peter Turkson).
D'altra banda, ningú no ha de ser discriminat per la seva ideologia, per les seves creences o per la religió que professa. Tots som lliures d'expressar les idees i de manifestar-nos públicament. Els cristians hem de ser testimonis de la presència de Déu al món. L’església no creix per proselitisme, sinó per atracció. La fe no s’imposa, la fe es proposa.
La fe és un camí de llibertat i de convenciment interior. Personalment, Intento comunicar la fe de manera natural, humil i sincera, compartir les meves vivències i el meu pensament; per fer participar els altres de quelcom que considero molt valuòs, predicant l’amor de Déu com a font d'amor i esperança.
Sant Pau a la Carta als Filipencs manifesta: “Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d’elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres”. (FL 4, 8-9).
La tolerància és la virtut de la pau.







Comentaris