2a part. Les principals conseqüències de la decadència
Retroalimenten la potència del blindatge institucional i reforcen les jerarquies opressives. Moltes d’aquestes conseqüències resideixen en una mena d’abandó del compromís col·lectiu del ciutadà i, en casos sortosament encara minoritaris a posar en qüestió el sistema democràtic. En aquest context, el ciutadà renuncia conscientment o inconscientment, a intervenir en l’esfera política. Étienne de la Boétie, farà aviat cinc-cents anys parlava ja de “servitud voluntària” que afavoreix i consolida les ideologies reaccionàries.
1. Una bretxa social creixent entre els més rics i els més pobres, basada sobre la cupiditat i l’egoisme dels que controlen el sistema i que han assentat les regles institucionals, blindant els mecanismes que podrien permetre al conjunt de la població accedir a la presa de decisions polítiques.
2. Una població en risc de pobresa creixent (dades d’Andorra Recerca + Innovació):
• Un 11,7 % dels andorrans viu amb menys del 60% de la renda mitjana nacional, aquest percentatge passa a 20,3% per als residents i a 19,4% per als menors.
• Un 37,2% dels adults, amb una o vàries persones a càrrec, pateix de pobresa i de risc d’exclusió
• Un 8,1% dels membres de les llars no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada (un 15,3% dels menors afectat)
• El 18,9% dels menors no es poden permetre anar-se de vacances ni una setmana a l’any
• Un 24% dels menors manifesten viure en un habitatge en mal estat (goteres, humitats, podridura ...)
3. Una salut mental amb problemes:
- El 9,1 % dels menors (prevalença atesa)
4. Una democràcia reduïda al lliure mercat, als drets individuals i no als drets humans
5. La conversió de la política en una activitat sense el poble, i la d’un poble sense política
6. Els compromisos ciutadans esdevenen efímers i febles, el que dificulta qualsevol organització col·lectiva fins al punt que l'interès col·lectiu esdevé il·legible
7. Una destrucció progressiva i insidiosa dels vincles socials, destrucció consolidada per les xarxes socials que privilegien la comoditat d’unes idees estretes, servides per missatges curts, senzills i caricaturats i que impedeixen desenvolupar un esperit crític
8. El sentiment d’impotència de la major part de la població que es considera com una eina de treball i no com un ciutadà; una eina de treball que tot just pot obtenir els recursos suficients per sobreviure i reconstituir la seva força de treball
9. L’ideal democràtic de participació activa en la vida pública dona pas a la recerca de seguretat psicològica i confort personal
10. Un abandó de les fites morals a favor de la recerca del consumisme i de l’acumulació del capital
11. Un abandó del sentit del bé comú a favor de l’individualisme apolític i de les llibertats individuals desconnectades dels valors que haurien d’unir els humans: la solidaritat, la justícia, els drets humans, la defensa de la inclusió, de la integració i de l’alteritat
12. La debilitat dels llocs de debat (fòrums, partits, sindicats, associacions)
13. La desconnexió dels ciutadans de les estructures col·lectives
Montesquieu, filòsof francès del segle XVIII, analitzant la decadència de l’imperi Romà escrigué: “El desprestigi de les seves lleis que, tot i que inicialment acceptades perquè portaven la pau a Roma, van ser contestades i impugnades pel Poble tan bon punt només pretenien drenar els màxims recursos d'una Roma que s'havia quedat ociosa, sense prestar un servei real a les poblacions a canvi”.
Pensem-hi i busquem similituds amb l’Andorra d’avui dia!!!